Regressions

Reflexions amb dades

11 d'agost de 2016
13 comentaris

Guia per trobar la “Catalunya rica” i la “Catalunya pobra” al mapa

Arran de la recentment divulgada festa de (part de) la “jet set” catalana a Cadaqués, en Joan Mena ha fet una piulada que ha aixecat força polseguera. Diu en Mena:

Després ha aclarit que la crítica “anava referida a l’elitisme excloent que desprèn la foto”:

Però, tot i l’aclariment, la contraposició implícita Cadaqués (Catalunya benestant) contra Badia (Catalunya real) és ben evident. I tot plegat m’ha fet pensar en aquelles altres declaracions de fa un temps d’en Josep Manel Busqueta en què, altre cop, es contraposava una suposada Catalunya metropolitana, treballadora i progressista amb una de rural, benestant i conservadora. En motiu d’aquelles declaracions d’en Busqueta, en Marc Sallas ho va explicar de la millor manera possible: “És la vella teoria de les dues Catalunyes, allò que alguns han anomenat ‘soleturisme’, és a dir, la tesi de la divisió ètnica de fons: els catalans de la ceba preocupats per les qüestions nacionals perquè tindrien les qüestions materials garantides i els catalans amb uns altres orígens preocupats fonamentalment per les qüestions materials, per la supervivència, sense preocupacions d’ordre nacional. La Catalunya catalana i socialment reaccionària i la Catalunya social i ‘a-nacional’.”

No sóc capaç d’explicar millor que el Marc Sallas per què aquesta concepció de les “dues Catalunyes” ha estat feliçment superada per l’esquerra independentista (i, de fet, com la superació d’aquesta concepció és ben bé al centre del corpus ideològic de l’esquerra independentista). Com que el ‘soleturisme’ és recurrent, però, sí que vull puntualitzar que aquesta concepció de la Catalunya metropolitana pobra contra la Catalunya rural benestant no s’aguanta des del punta de vista empíric.

Efectivament, l’Idescat recull dades sobre la renda familiar disponible dels municipis de més de 5.000 habitants (i totes les capitals de comarca). La renda familiar disponible mesura els ingressos de què disposen els residents d’un territori per destinar-los al consum o a l’estalvi, i per tant és una bona mesura per comparar com de “benestants” són diferents municipis. A la figura de sota, he representat les dades que facilita l’Idescat per fer-ne més senzilla la interpretació.

renda_municipis

Figura 1. Renda familiar disponible en municipis de més de 5.000 habitants (i capitals de comarca) comparats amb la renda familiar disponible mitjana de Catalunya (100). Valors per sota de 100 (color rosa o blanc) corresponen a municipis amb menys renda familiar disponible que la mitjana de Catalunya, i valors per sobre (color verd) a municipis amb més renda familiar disponible que la mitjana de Catalunya. No hi ha dades pels municipis que apareixen de color gris.

Observem, doncs, com deia, que la concepció ‘soleturista’ d’una Catalunya metropolitana empobrida contraposada a una de rural benestant és errònia i que, de fet, la Catalunya metropolitana és, en general, més rica que no pas la rural. Per tornar a l’exemple del principi: la renda familiar de Badia del Vallès és un 85.5% de la mitjana de Catalunya (per sota de la mitjana i, efectivament, de les més baixes de l’àrea metropolitana), però la d’Alcanar, per exemple, és del 65.4%! I la de Roses un 67%! I la majoria de capitals de comarca tenen rendes familiars disponibles més baixes que Badia!!

Potser seria el moment que una certa esquerra abandonés aquest discurs que no només és perniciós sinó que, a més, i com veiem, és manifestament contrafactual.

  1. Una bona anàlisi. Enhorabona per anar acabant amb uns prejudicis ideològics que no volen veure quina és i quina ha estat la realitat social catalana.

  2. La comparació podria ser més ben feta si hi hagués un factor normalitzador que tingués en compte les diferències existents del cost de viure, a partir d’un paràmetre de referència, per exemple el preu del sòl que no és el mateix a tot arreu…

    1. Estic totalment d’acord, però no he trobat dades sobre IPC (per exemple) a nivell de municipi… de fet, crec que l’Idescat no recull res que es pugui fer servir per això.

    2. Efectivament, el preu del sòl no és igual a tot arreu. Entre altres coses perquè a bona part d’aquest (tros de) país -tot l’espai en gris, que també caldria tenir en compte en una anàlisi “més ben feta”- no hi ha tanta demanda d’habitatge… per manca d’oferta laboral. En alguns municipis de la Catalunya gris la principal font d’ingressos són les pensions de jubilació. Pensions que deuen ser totpe burgeses per als que només consideren real la Catalunya on el 27S va guanyar Ciuatadans…

  3. Caldria també veure quins són els llocs de vacances d’aquesta classe més benestant, ja que entenc que el comentari va més per aquí.
    La realitat de la població d’alguns municipis i comarques no té res a veure amb la de moltes persones que hi viuen durant els mesos d’estiu, amb propietats de segona i tercera residència.

  4. Aquest és el tipus d’anàlisis que necessitem entendre abans de jutjar. Tot i la limita-cio de dades, deixa en clar coses importants. Boníssima feina

  5. Creo que en todo este análisis hay un grave problema de fondo. Se plantea el asunto de las desigualdades entre comarcas etc. como si Cataluña fuera un país “normal”, con un Estado propio, a su favor. Y Cataluña tiene dos estados que van, a veces con furia, a su contra. Sin tener en cuenta este dato fundamental todos los análisis cojean, o son directamente equivocados.
    El primer problema “social” es el problema “nacional”. Resuelto éste, con un Estado propio, el resto de problemas “sociales” son accesibles con mucha mayor facilidad.
    Ongi izan.

  6. Si només es té en compte la mitjana no em serveix, perquè els centres urbans també és on s’hi acumulen més “fortunes”, però mal repartides, i això fa créixer la mitjana quan podria ser que la massa de població visqui per sota d’aquesta.

    No deixa de ser interessant, però no se’n poden treure conclusions.

    1. Sí, ja se sap que a Ciutat Badía viuen un bon grapat de grans fortunes que fan pujar la mitjana d’una renta molt mal repartida. Potser tenies en ment Matadepera o Bellaterra (aquí t’hagués comprat el comentari), però l’article agafava d’exemple Ciutat Badía.

    2. completament dacord amb ladria. larticle intenta extreure conclusions entre zones (area metropolitana-rural), com es veu clarament de la part en negreta del penultim paragraf, pero no te en compte les desigualtat dins dels municipis. tenint en compte que la majoria de rics viuen a larea metropolitana, aquest error no es trivial. per exemple, les diferencies entre barris a barcelona son abismals i ben coneguts. qualsevol que conegui aquesta zona sap que aixo tb es aixi en poblacions com st boi, st feliu, sabadell, etc. el mapa es interessant pero es massa poc fi per treure aquestes conclusions.

    3. Sí: com ja he dit les mitjanes tenen limitacions i seria interessant aprofundir en aquestes qüestions que comentes (si hi hagués dades). Ara bé, pressuposes que la resposta serà una i jo no ho tinc tan clar. Per exemple, no tinc clar que la desigualtat a Badia sigui més gran que a Roses, per dir alguna cosa…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!