Regressions

Fa uns dies, la Lagarde i el seu FMI tornaven a la càrrega proposant (i tal com està el pati, els seus desitjos són ordres) que s’abaixin encara més els sous dels treballadors del Reino. L’argument va, si fa no fa, així. Si el Reino vol sortir del forat, ha de ser més competitiu, que vol dir ser més productiu, que vol dir produir més barat per tal de poder exportar, augmentar ingressos i eixugar el dèficit. I com produïm més barat? Evidentment, abaixant els sous als treballadors. Aquesta és la lògica de la “devaluació interna” que les cheerleaders de la patronal (i alguns economistes suposadament progressistes) no es cansen de vendre com el remei a tots els nostres mals.

Tot plegat, és clar, va que ni pintat a la caricatura Merkelesca del sud d’Europa: tot el dia de tapes, tot el dia de “siesta”, i la feina… Semblaria que, per a la nostra patronal i la teutona, els treballadors del Reino som, en definitiva, uns ganduls improductius, unes gallines acalorades i hedonistes que es resisteixen a pondre ous com seria desitjable (si no exigible).

Gràcies a déu tenim Eurostat, que publica dades sobre productivitat laboral. En particular, publica dades sobre productivitat ajustada als salaris (“wage-adjusted labour productivity ratio”) que mesura el valor afegit per una certa activitat econòmica per cada euro de despeses de personal. Per exemple, una productivitat ajustada de 1.2 indica que cada euro de costos laborals produeix un valor afegit de 1.2 euros.

Doncs bé, resulta que, sector a sector, les gallines del Reino ponen ous comparables, i a voltes millors, als de les gallines alemanyes. En el sector de la construcció, per exemple, la productivitat del Reino és 1.14, l’alemanya 1.17 i la mitjana de la UE 1.18. En el sector de la manufactura: Reino 1.47, Alemanya 1.38 i mitjana de la UE 1.48.

I doncs, si les gallines del Reino són igual de productives que les alemanyes, com és que el país és globalment poc competitiu? Doncs passa que tenim les gallines produint on no toca. Mentre aquí el 13.8% de la població es dedica a la construcció (que té poc valor afegit i no és exportable) a Alemanya hi tenen el 6.6% (la meitat… i aquestes dades són del 2010: al pic de la bombolla una de cada cinc persones al Reino treballava en la construcció!). Per contra, mentre aquí el 16.8% de la població es dedica a la manufactura (alt valor afegit i exportable), a Alemanya són el 27.8%.

I com és que tenim una economia tan mal girbada? És culpa de les gallines, això? O dels banquers i polítics i constructors i especuladors que es van omplir les butxaques amb la bombolla? Doncs que paguin ells.  Les gallines n’estem fins els ous.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!