Regressions

Reflexions amb dades

7 d'abril de 2013
1 comentari

Els responsables de les nostres universitats

Dos dels màxims responsables de les universitats i la recerca al Principat han fet aquesta setmana declaracions d’aquelles que fan regirar l’estómac.

El secretari d’universitats i recerca Antoni Castellà ha proclamat en una piulada a Twitter que:

No estaria malament la proclama si no fos perquè el senyor Castellà, sembla, no ha posat mai un peu, ni com a estudiant, ni com a investigador, ni com a professor, en una universitat pública catalana … en un país on tota la universitat i tota la recerca són públiques. Bé, tota tota la universitat no: hi ha ESADE.

De fet, el senyor Castellà no és ni químic, ni biòleg, ni economista, ni filòsof: és llicenciat i té un màster en direcció i administració d’empreses. Tampoc se li coneix cap activitat investigadora. Això sí, té una llarga carrera a Unió Democràtica: diu la Viquipèdia que “ha estat secretari d’organització del CEN (1993-1997) i secretari executiu del CEI a la ciutat de Barcelona (1993-1995) de la Unió de Joves” i “Conseller nacional d’UDC des del 1995, també ha estat secretari general de la Unió de Joves i membre del Comitè de Govern d’UDC (1997-2002) i membre del Consell Municipal del Districte de l’Eixample (Ajuntament de Barcelona) (1995-1999)”. La persona ideal, doncs, pel càrrec que ocupa; amb uns coneixements acreditadíssims en matèria d’universitats i recerca.

El conseller Mas-Colell, per la seva banda, ha explicat que creu que hi haurà d’haver un accés a la universitat “raonable”. S’entén, del que diu, que segons el seu parer hi ha massa universitaris al nostre país i caldrà que n’hi hagi menys.

Vagi per endavant que, ideologies a banda i a diferència del senyor Castellà, el conseller Mas-Colell sí que té una carrera acadèmica i investigadora que fa respecte. Quedi dit també que el senyor Mas-Colell és, al meu entendre, el responsable d’algunes de les millors coses que li han passat al Principat en matèria de recerca. Ara bé, tenir un Conseller d’Economia i Coneixement que diu que sobren universitaris és com tenir un carnisser vegetarià.

I, més enllà de la contradicció, val la pena plantejar-se què vol dir un accés “raonable” a la universitat. Segons l’OCDE, al Reino hi ha un percentatge de graduats universitaris semblant a la mitjana de la OCDE per joves d’entre 25 i 34 anys (i molt per sota de la mitjana per gent més gran). Això vol dir que estem molt per sota de països com Korea, Japó o Canadà i molt per sobre de països com la Xina, Brasil o Turquia. Són aquests darrers països el nostre model universitari?

Graduats universitaris OCDE
Per acabar, no cal dir que en la majoria d’altres indicadors estem fins i tot per sota de la mitjana de la OCDE: universitats públiques per milió d’habitants, doctorats per milió d’habitants, inversió per estudiant… Quina mania amb això de que sobren universitats i universitaris!
  1. El que sobren són els sous vitalicis i altres privilegis a expresidents de la Generalitat i exmembres d’institucions vàries. Respecte a això, tothom aqui fa el sord… Potser caldrà que vingui el papus (la Merkel i cia) per posar un xic d’ordre a tanta corrupció.

    Atentament

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!