Dos dels màxims responsables de les universitats i la recerca al Principat han fet aquesta setmana declaracions d’aquelles que fan regirar l’estómac.
El secretari d’universitats i recerca Antoni Castellà ha proclamat en una piulada a Twitter que:
Seria urgent, per salut del sistema, que alguns diputats acreditin un mínim de coneixement de la matèria abans de ser membre d’una comissió!
— Antoni Castellà (@CastellaToni) April 4, 2013
No estaria malament la proclama si no fos perquè el senyor Castellà, sembla, no ha posat mai un peu, ni com a estudiant, ni com a investigador, ni com a professor, en una universitat pública catalana … en un país on tota la universitat i tota la recerca són públiques. Bé, tota tota la universitat no: hi ha ESADE.
De fet, el senyor Castellà no és ni químic, ni biòleg, ni economista, ni filòsof: és llicenciat i té un màster en direcció i administració d’empreses. Tampoc se li coneix cap activitat investigadora. Això sí, té una llarga carrera a Unió Democràtica: diu la Viquipèdia que “ha estat secretari d’organització del CEN (1993-1997) i secretari executiu del CEI a la ciutat de Barcelona (1993-1995) de la Unió de Joves” i “Conseller nacional d’UDC des del 1995, també ha estat secretari general de la Unió de Joves i membre del Comitè de Govern d’UDC (1997-2002) i membre del Consell Municipal del Districte de l’Eixample (Ajuntament de Barcelona) (1995-1999)”. La persona ideal, doncs, pel càrrec que ocupa; amb uns coneixements acreditadíssims en matèria d’universitats i recerca.
El conseller Mas-Colell, per la seva banda, ha explicat que creu que hi haurà d’haver un accés a la universitat “raonable”. S’entén, del que diu, que segons el seu parer hi ha massa universitaris al nostre país i caldrà que n’hi hagi menys.
Vagi per endavant que, ideologies a banda i a diferència del senyor Castellà, el conseller Mas-Colell sí que té una carrera acadèmica i investigadora que fa respecte. Quedi dit també que el senyor Mas-Colell és, al meu entendre, el responsable d’algunes de les millors coses que li han passat al Principat en matèria de recerca. Ara bé, tenir un Conseller d’Economia i Coneixement que diu que sobren universitaris és com tenir un carnisser vegetarià.
I, més enllà de la contradicció, val la pena plantejar-se què vol dir un accés “raonable” a la universitat. Segons l’OCDE, al Reino hi ha un percentatge de graduats universitaris semblant a la mitjana de la OCDE per joves d’entre 25 i 34 anys (i molt per sota de la mitjana per gent més gran). Això vol dir que estem molt per sota de països com Korea, Japó o Canadà i molt per sobre de països com la Xina, Brasil o Turquia. Són aquests darrers països el nostre model universitari?
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Atentament