Regressions

Bona part del discurs de l’extrema dreta es construeix sobre el que podríem anomenar «falsedats plausibles». Des de posicions progressistes, les conclusions d’aquest discurs ens resulten tan repugnants que sovint negligim parlar de les falsedats plausibles de partida. Per exemple, l’extrema dreta argumenta que la immigració estressa els serveis públics (educació, sanitat…) i que, per tant, cal expulsar els immigrants per tal que els autòctons puguem viure millor. Nosaltres intentem contraargumentar que expulsar immigrants atempta contra els drets més elementals de persones que han fugit de casa seva per unes condicions econòmiques concretes o fins i tot per culpa de la guerra. Aquest contraargument ens sembla raonable perquè pensem que, fins i tot si la hipòtesi de partida fos certa, la conclusió seria rebutjable; però contraargumentant d’aquesta manera i obviant la hipòtesi de partida l’estem acceptant implícitament.

Tant és així que la falsedat plausible esdevé un fet acceptat, de sentit comú, obvi… i, fins i tot quan s’argumenta des de l’esquerra, sovint s’acaba donant per bo, no ja implícitament, sinó explícitament. Per exemple, des de l’esquerra es diu que «els empresaris es beneficien de la mà d’obra immigrant mentre la resta la mantenim»; o que la immigració «és una càrrega» per als serveis públics. L’economista Miquel Puig, que ha ocupat diversos càrrecs polítics de pes en governs d’ERC, ha esdevingut el principal altaveu d’aquesta teoria segons la qual els immigrants són una càrrega per al nostre (suposat i, en tot cas, magre) estat del benestar. Una teoria que, no cal dir-ho, és difosa i aplaudida per l’extrema dreta, amb l’entusiasme d’aquell qui rep el suport inesperat d’algú que, se suposa, habita la trinxera contrària.

L’objectiu d’aquesta entrada és desemmascarar la falsedat plausible de partida segons la qual la immigració estressa els serveis públics. Com dic, fins i tot si fos certa, podríem argumentar en contra d’algunes de les conclusions que a vegades se’n fan derivar… però passa que no és certa.

Un cop d’ull històric ràpid

Un estudi sistemàtic i comparatiu de l’OCDE, de l’any 2021, va analitzar les tendències en els moviments migratoris i la inclusió al mercat laboral dels immigrants als països de l’OCDE. Segons aquest estudi, en tot el període estudiat (2006-2018), a l’Estat espanyol els immigrants van tenir una contribució fiscal neta més alta que els nadius. De fet, l’estudi demostra que, a partir de 2016, i també abans de la crisi del totxo, els immigrants  van tenir una contribució fiscal neta positiva (van aportar més del que van rebre), mentre que els nadius vam tenir una contribució neta negativa.

Figura 1. Ràtio fiscal total dels immigrants i els nadius al llarg del temps, 2006-2018. Font: OCDE

Les contribucions fiscals netes dels immigrants a Catalunya en l’actualitat

Però d’on surten aquests números? I, per altra banda, encara és així en l’actualitat? Ha canviat alguna cosa d’ençà de 2018? Intentem respondre aquestes preguntes.

Els immigrants residents a Catalunya paguen impostos, per exemple, quan van al supermercat i fan una compra subjecta a l’IVA o quan posen benzina al cotxe. També paguen IRPF sobre les seves rendes, com qualsevol altre resident. Per altra banda, reben «transferències», per exemple quan fan servir la sanitat pública. Aquests balanços de contribucions a les arques públiques i transferències que se’n reben es comptabilitzen en el que en anglès s’anomena national transfer accounts (NTA), un marc comptable que mesura com les persones produeixen, consumeixen, estalvien i redistribueixen recursos. La contribució fiscal neta d’una persona és la diferència entre els impostos pagats i els beneficis públics rebuts, i és positiva quan la persona contribueix més del que rep. NTA recents i de bona qualitat per a l’Estat espanyol estan disponibles i es poden descarregar fàcilment. El resum del que ens diuen aquestes dades és a la figura següent:

Figura 2. NTA per l’Estat espanyol, en funció de l’edat i l’origen de les persones.

Veiem que, en general, un immigrant paga menys impostos que un nadiu de la mateixa edat, bàsicament perquè, en mitjana, l’immigrant cobra un salari més baix. Pel que fa a les transferències rebudes, un immigrant rep transferències similars a un nadiu de la mateixa edat fins, si fa no fa, els 55 anys. Després d’aquesta edat, un nadiu típicament rep transferències més altes que un immigrant. Globalment, la contribució neta d’un nadiu és més positiva que la d’un immigrant entre els 25 i els 60 anys, i més negativa a partir dels 60 anys.

A tot això hi hem d’afegir que la distribució d’edats de nadius i immigrants és molt diferent. En particular, les dades que publica l’IDESCAT per a Catalunya ens permeten observa que en les edats en què la contribució neta és positiva (25-60 anys) la proporció d’immigrants és molt més alta que en les franges en què la contribució neta és negativa (menys de 25 i més de 60 anys).

Figura 3. Distribució d’edats per nadius i immigrants. Font: IDESCAT.

Combinant unes dades (NTA) i les altres (distribució d’edats) podem calcular la contribució fiscal neta mitjana d’un nadiu i la d’un immigrant avui dia a Catalunya. Mostro els resultats a la següent figura:

Figura 4. Contribució fiscal neta i distribució d’edats per nadius i immigrants a Catalunya.

El resum seria el següent. Ara i aquí, els nadius tenim una contribució fiscal neta mitjana força negativa (-1.869€), és a dir, rebem més del que paguem. Els immigrants de la UE tenen una contribució fiscal neta mitjana força positiva (+2.200€), és a dir, contribueixen més del que reben. Finalment, els immigrants de fora de la UE tenen una contribució fiscal neta mitjana més petita, però encara positiva (+331€).

A tall de conclusió

Així doncs, fins i tot des del punt de vista econòmic i obviant tots els arguments humanitaris o de principi que es vulguin fer, és fals que els immigrants siguin una càrrega per als serveis públics. De fet, és exactament a l’inrevés: els immigrants són contribuents fiscals nets i ho ha sigut, segons tota la informació que tenim i pel cap baix, els últims 20 anys.

Notes

• Les NTA disponibles són per al conjunt de l’Estat espanyol i no permeten distingir entre els Països Catalans i la resta de l’Estat espanyol. Per tant, quan parlem de nadius ens referim a nascuts a l’Estat espanyol. Les piràmides d’edat són específiques per a la comunitat autònoma de Catalunya.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!