Bones xifres són les que calen per explicar la realitat! gràcies. El que sí que crec és que els sous dels profes d’universitat, com molts altres, cal equiparar-los amb el que cobra qualsevol persona a la societat actual, però res de pujar matrícules ni d’enviar la gent a FP.
Regressions
Reflexions amb dades
14 d'abril de 2012
1 comentari
El ministre espanyol de cultura no sap comptar?
A casa nostra, el discurs dominant i el debat no els fixen els fets sinó les declaracions dels que tenen el micròfon. Així doncs, no sorprèn que els qui manen i els seus titelles s’afartin de dir animalades en públic: si es repeteixen prou sovint, les animalades acaben esdevenint realitats de fet. L’última ha estat la del senyor Wert, ministre espanyol de cultura.
Diu el crack que cal “racionalitzar” la universitat espanyola (i la catalana, s’entén, “por derecho de conquista”) i es fixa com a model la universitat californiana. Per deixar clar quina part del model li interessa, diu que al seu Reino hi ha 79 universitats i que a Califòrnia, per una població semblant, n’hi ha 10. Evidentment no parla de la inversió per habitant en universitats i en recerca, per dir alguna cosa… però, deixant això de banda, la cosa és que a Califòrnia n’hi ha més d’un centenar, d’universitats . Les 10 que diu deuen ser les del “sistema” University of California però després hi ha el sistema California State University (23 universitats més), Caltech (amb 14 premis Nobel… que el Wert potser confon amb els Òscars) i moltes, moltes d’altres.
El fet és que als Països Catalans (i al Reino) no hi sobren sinó que hi falten universitats: cap país de la UE15 té menys universitats per habitant que nosaltres. Al Principat toquem a una universitat pública per cada 1.041.470 habitants, a les Illes una per cada 1.070.066 habitants i al País Valencià, una per cada 998.358. En mitjana, a la UE15 toquen a una universitat per 438.866 habitants… per no parlar de Finlàndia, on el ràtio és d’una universitat per cada 129.910 habitants. Les nostres universitats, a més, són barates i productives, comparades amb les d’Europa.
Però, com deia, els fets no hi pinten res aquí. El que queda, el que sentirem les properes setmanes de tertulians professionals que no en saben de res, és que en qüestió d’universitats (també) hem estirat més el braç que la màniga i que cal aprimar. Sentirem parlar de professors-funcionaris que es toquen el melic, d’universitats perifèriques…
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!