Regressions

Reflexions amb dades

12 d'abril de 2020
20 comentaris

El col·lapse que no va ser?

En un article recent a El Periódico, el Michele Catanzaro posava la lupa sobre les prediccions que un equip de científics, amb Mitjà i Arenas com a caps més visibles, va fer durant la tercera setmana de març. Aquestes prediccions suggerien que les UCI de l’estat espanyol podien col·lapsar, a causa de la COVID-19, durant la setmana següent. En aquest article d’El Periódico, en Michele Catanzaro arribava a la conclusió que, com que el sistema no va col·lapsar, les prediccions del model havien estat incorrectes… i donava veu a epidemiòlegs oficials que es mostraven “irritats” per la difusió del model, i que, amb to paternalista, explicaven que “[e]n aquests moments, molts volen ajudar, però abans de fer prediccions i suggerir mesures s’ha de parlar molt amb polítics i amb epidemiòlegs autèntics” (en negreta a l’original).

Com és sabut, el govern català ha fet servir les opinions de Mitjà, Arenas i altres científics per demanar mesures més contundents al gobierno espanyol. Per aquesta raó, l’article del Michele Catanzaro s’ha fet servir com a arma política per desacreditar Oriol Mitjà i, en menor mesura, la resta de científics que van fer les prediccions. Aquí suggereixo amb dades que, més enllà d’intencionalitats polítiques i de si el sistema va col·lapsar o no, les prediccions del model no van ser massa lluny del que va passar en realitat en els darrers dies de març.

Vagin per endavant una sèrie de coses. La primera, és que conec personalment el Michele, i que considero que és un dels millors periodistes científics i divulgadors del país. La segona és que també conec personalment l’Alex Arenas, la Clara Granell i el Jesús Gómez, que són, juntament amb l’Oriol Mitjà, alguns dels investigadors que van liderar la implementació del model vaticinava el col·lapse de les UCI; i que són investigadors de primeríssim nivell, no ja a nivell català, sinó a nivell mundial. I tercer que, tot i no participar en el desenvolupament del model, vaig ser un dels investigadors que va signar la carta original demanant, vistes les prediccions del model, que s’extremessin les mesures de confinament.

I vagi per endavant, també, una obvietat: que afirmar amb rotunditat que les UCI no han col·lapsat quan tenim hospitals de campanya muntats, avis morint-se en residències sense ingressar, la Seat fent respiradors, 17.000 persones mortes… quan tenim tot això, dic, sembla agosarat afirmar que les UCI no han col·lapsat. Per l’amor de déu, el mateix Periódico explicava, ja el 20 de març, que algunes UCI es veien obligades a triar els pacients!

Image

Però, com deia al principi, el meu objectiu aquí és analitzar si el model va funcionar realment tan malament com suggereix l’article d’El Periódico. En aquesta gràfica, en Michele il·lustra les prediccions del model, tant en la versió que es va fer servir en l’informe del 21 de març (en color gris) com en la que es va fer servir a la carta posterior a The Lancet (en vermell).I doncs, com va evolucionar, en realitat, el nombre de persones ingressades a les UCI de l’estat espanyol? Aquesta és la pregunta rellevant, que permet avaluar la bondat del model! A l’article d’El Periódico ni se’n parla, d’això: el sistema no va col·lapsar i per tant el model estava malament. Malauradament, les úniques dades de què disposem no fan referència al nombre de persones a les UCI en cada moment, sinó només del total de persones ingressades a les UCI fins a un dia en concret. D’aquestes dades veiem que, precisament el 27 de març, el nombre de persones ingressades a les UCI per COVID-19 va superar les 5.000, ben a prop de les prediccions del model.La qüestió, és clar, és que la gent no entra a la UCI i s’hi queda indefinidament, ja sigui perquè al cap d’uns dies milloren i reben l’alta o perquè, en el pitjor dels casos, es moren; i aquesta és la informació que no tenim. Ara bé, podem estimar el nombre de persones que hi va haver en cada moment a les UCI de l’estat si assumim que tots els pacients s’hi van estar 10 dies, o dues setmanes, o tres, o el que sigui. Això és el que mostro en la gràfica següent:Altre cop veiem que les dades reals estarien ben a prop dels intervals predits pels models i que, de fet, si no es va superar la capacitat del sistema va ser, bé perquè es van ampliar places d’UCI, bé perquè les estades a la UCI van ser més curtes del que s’esperava: per fer les prediccions, el model feia servir una estada prevista de 20 dies a l’UCI, estimada a partir de les dades provinents en aquell moment d’altres països. Si els pacients s’haguessin estat realment 20 dies a la UCI, les pitjors prediccions del model s’haguessin fet realitat.

En conclusió, el model que van proposar Arenas, Granell, Gómez, Mitjà i companyia va fer prediccions més que raonables, que donaven pistes del que estava a punt de passar i que va acabar passant a les UCI de l’estat espanyol. Com tots els models, no era perfecte: cap model d’un sistema complex com ara una epidèmia conté tots els elements que permetrien fer prediccions precises i exactes. Per contra, les prediccions en aquestes situacions són sempre probabilístiques i sempre estan sotmeses a incerteses.

La pregunta, doncs, és per què aquest intent de desacreditar aquest model concret? Les raons, com deia al principi, són clarament polítiques i no tenen massa a veure amb la ciència. Francament, per prediccions desastroses sobre aquest tema potser valdria més investigar la predicció de Fernando Simón qui, el 31 de gener, va profetitzar que “España no va a tener, como mucho, más allá de algún caso diagnosticado”.

  1. Aquests del Periodico, ja els hi val, nomès a favor de on reben les subvencions, Madriz. colla de inadaptats, i aixó que dieu de bons periodistes, suposo que es perqué entre el gremi no es volen fer mal, però en aquest cas, en Michele, es una mala persona

  2. Bon article, gràcies
    Seria interessant mostrar l’increment al total de llits d’UCI en el temps, si hi hagués les dades (sembla que a Catalunya s’ha triplicat des de l’inici de la pandèmia). Si s’ha incrementat ha ser ser per evitar un col.lapse, i potser per això la estimació va ser d’una gran ajuda.
    També, pels convençuts de que no hi ha hagut col.lapse, seria interessant afegir una gràfica dels morts diaris a la UCI ( no caldria ni el total) per mostrar que la situació és més pròxima al col.lapse del que s’explica oficialment.
    Salutacions

  3. Bon dia.
    Molt bon article, ben argumentat i aclaridor.
    Com bé s’ha demostrat, al capdavant del govern espanyol hi ha una colla d’incompetents que es creuen més llestos que els professionals. Improvisant “idees genials” cada dia, inventant-se veritats absurdes i sense fonament, etc.
    Amb tanta incompetència, les conseqüències són milers de morts (de les quals en són corresponsables) amb l’aplaudiment incondicional dels seus bufons habituals i els pamflets sense rigor científic. Tots junts (ells si) en la seva incompetència, palesant que els importa un rave la població i que l’únic que els interessa és la poltrona, seguir figurant, i desacreditar el món científic i, alhora, aquells rivals polítics que es basen en informes fonamentats.
    La llàstima és que, a causa d’aquests incompetents, seguiran morint persones que, si s’haguessin seguit els consells del món científic, viurien feliços al costat d’aquells que els estimen i que ara, en canvi, els hauran d’enterrar.
    Potser arribarà el moment d’assignar responsabilitats civils o penals sobre aquestes morts evitables. Potser…

  4. Tu ho has dit: en michele catanzaro és un “periodista científic” i no un “científic”. Si no vols quedar malament amb el sr. Catanzaro em sembla molt be, però justificar tota el seu pamflet dient que “el coneixes i que és un gran periodista científic” no és científicament acceptable. qualsevol aprenent de científic sap que una predicció és una predicció, amb uns intervals de confiança cap amunt i cap avall. Si, com be dius, el model no es va equivocar de massa el Sr. Catanzaro és un incendiari que no hauria d’estar fent la feina que fa. Salut!

    1. El Michele Catanzaro SÍ que és científic: és doctor en física i té una bona colla d’articles científics, alguns dels quals molt citats. Com queda clar en la meva resposta, aquest article concret del Michele m’ha semblat que no estava a l’altura… però una cosa no treu l’altra.

  5. Chapeau.
    Com sempre la política. L’Espanya centralista no admet cap possible raó a les perifèries. Vaja, com sempre, malauradament.

  6. Estic totalment d’acord, és obvi que el model d’Arenas, Mitjà i col•laboradors apuntava en la bona direcció i que l’intent de desacreditar-lo responia a motivacions polítiques. Ara bé, no entenc perquè, en totes aquestes gràfiques la capacitat de llits d’UCI es contínuament representada amb una recta horitzontal. No convindria que també es representés amb una corba que reflectís l’importantíssim increment de llits d’UCI realitzat a marxes forçades aquestes últimes setmanes?

  7. En cierto modo, todo va a parar a lo mismo, protagonismo: “la culpa es del otro, el otro es el malo, yo lo hago bien, ves como no tenías razón”… Toda una retahíla de ideas que apartan de lo fundamental.
    Cuando acaece un acontecimiento crucial para la salud, primero, y el bienestar de la gente, en segundo lugar, ‘todos a una’ y nadie es el más guapo…

    Eso sí, hay que tener profundos conocimientos, ser realmente capaces y no embrollar a la gente de a pié con encubiertas campañas políticas, como si de un auténtico negocio se tratase (ya se sabe, los negocios prosperan sabiendo aprovechar cualquier oportunidad que se les presente y la pandemia actual, es una ocasión de oro) y como si no tuviese ninguna importancia el deber de los políticos hacia la ciudadanía…
    Es triste ver las luchitas de siempre intentando desprestigiar al otro mientras la gente se va muriendo…

    El citado modelo está dentro de un nivel de estadística que la mayoría de la gente desconoce y, mucho menos, es capaz de valorar si era no lo más perfecto… Pero está claro que fue el modelo de previsión que se necesitaba de manera imprescindible en aquellos momentos para abordar el problema seriamente…
    En pleno siglo XXI, sonaría raro sumirse en intuiciones cuando se tiene en las manos herramientas predictivas (que han costado años de conocimientos y esfuerzo intelectual a matemáticos y científicos de infinidad de ramas de la Ciencia).
    Para mí, matizar si el colapso del sistema sanitario se apartó o no del modelo propuesto, es infantil… y de mala fe…

    Veremos lo que sucederá en adelante con los nuevos planes políticos… Y, después de lo dicho, me guardaría bien de expresar ‘intuiciones’, porque no me gustaría espantar a la ciudadanía…

    Enrique Arís

    1. No sé si acabo d’entendre del tot l’argument… però jo crec que validar, a posteriori, si unes prediccions han funcionat més o menys sí que té valor. El mètode científic és això: un fa prediccions i es queda amb el model que respon millor a les observacions.

  8. Per entendre el col·lapse, caldria contar l’activitat sanitària que s’està deixant de fer i la que no es farà en les properes setmanes.
    Tots els anestesiolegs del meu hospital, més de 50, ens dediquem a cuidar covids crítics i a fer cirurgia urgent. Molt poca programada. Només caldria mirar els canvis en la llista d’espera de càncer i de no càncer per entendre la dimensió del colapse. Suposo que fa molta por aquest anàlisi.

  9. Gràcies Roger pels teus aclariments i per situar en el seu lloc quees una previsió que es fonamenta en un aparell de dades i que, com tu dius, està sotmès a validació.
    Que aquest model hagi resultat més o menys encertat, i ho ha estat dintre dels marges previstos, no te res a veure amb l’ús partidista que, com era previsible, s’està fent de la crisi del coronavirus. Això ja forma part d’un altre joc i jo agraeixo que hi hagi científics disposats a fer la seva feina encara que es puguin equivocar, cosa que no ha passat en aquest cas, i ésser convertits en caps de turc de la lluita partidista.

  10. Artcle del Periodico: ja està dit quasi tot. Ara a desprestigiar l’equip de la Generalitat. I no fa tant als Mossos pel 17A amb un informe fantasma de la CIA (!) redactat en castellà i després traduit a l’anglès, i que es notava molt….En fi, tot siga per a les subvencions i per a poder fer bullir l’olla!

  11. Em fa gràcia lo dels epidemiòlegs autèntics: deuen ser aquells que deien que no seria més que una grip banal? O aquells que tenen el cul llogat i no volien posar en qüestió les institucions que els paguen la nòmina? O aquells que es queixen de la politizació però ells tenen carnet del PSC-PSOE? O els que van ser un dia i ja no són i els cou que hi hagi gent jove més preparada que no els ha rendit pleitesia?. Molt d’egos molt portats em sembla a mi.

  12. Més enllà de l’argument col·lapse (que és molt delicat i no cal frivolitzar, i que pel que fa a les UCI’s tothom que volgués opinar havia de saber que s’incrementarien, com a Itàlia) el dr Mitjà, i el Dr Arenas van manifestar enfàticament i reiterada que sense un tancament total NO s’aconseguiria l’objectiu de baixar a R<1. El mateix dr Mitjà va dir al FAQs el dia 4 que els resultats del que es fa avui es veuen 15 dies després, i que el mateix dia s'havia abaixat a R<1. El dr Arenas ho va reiterar, amb una gràfica també al FAQs el dia 11. És una pena que a cap dels dos li surtís de dins dir que 15 dies abans es complia el 6è del tancament "insuficient" de "l'alerta" decretada a Madrid, i que per tant 6 dies del tancament que no havia de servir per a res van aconseguir abaixar el R a <1, que segons ells mateixos era l'objectiu immediat a acomplir. Dit claret, l'equip del dr Simón l'havia encertat, per sort de tothom perquè per a tothom s'havia aplicat el seu model.
    Aclarir això no és cap drama, no seria res més que fairplay científic. I ajudaria molt a netejar l'ambient.
    La carta a The Lancet, del que he entés és co-signant, es sustentava en els mateixos principis de la insuficiència de les mesures decretades pel govern de Madrid, i només es pot llegir com un intent de pressió a un govern que gestiona una crisi. El model del Imperial College, molt exagerat (i podem pensar que volgudament), que tenia per objecte fer canviar la postura del PM Boris Johnson, tenia format d'informe científic (enlloc de carta) i no es va publicar en una prestigiosa revista científica, sinò a la mateixa web de la institució. Probablement el sentiment dels científics que el van signar era el mateix que el dels de la carta a The Lancet (o la majoria), fer esmenar una actitud errònia d'un governant que podia conduir a un desastre. El que passa és que l'actitud de BoJo (com la de Trump) eren molt diferents de la propossada pel govern espanyol, que es va afartar d'explicar per boca dels seus portanveus que la restricció proposada els primers 15 dies ja era molt important (i amb moltes dades: de mobilitat, de baixada gradual del % diari d'infeccions, etc)
    Si ens posem al lloc dels gestors de la crisi a Madrid, poden pensar que la postura de Mitjà i Arenas era exagerada, mancada de la informació més complerta que tenien ells i, sobre tot, errònia a la llum dels resultats, no només d'avui, sinò ja els del dia 4 d'abril. Igualment, poden fer una lectura de la carta a The Lancet en termes de poc lleial o en tot cas pot respectuosa amb la feina que han fet ells gestionant (sí, centralitzadament) la crisi. També poden pensar que ara que rebrem els resultats de les 2 setmanes de la "hivernació" de la economia global de l'estat tindrem per endavant resultats encara més bons, que això pot permetre tornar a la situació dels primers 15 dies (que van donar resultats bons) i que si per un cas, a primers de la setmana vinent s'albira una situació empitjorada, sempre poden tirar enrere. Això explicaria una mica les decisions de la tornada a "l'alerta".
    No voldria ser a la pell dels que prenen les decisions, la poden pifiar i qualsevol error de càlcul es traduirà en més morts. Però també, en una situació econòmica pitjor que representarà a curt i mig termini atur, potser centenars de milers d'aturats més o menys.
    Aquesta crisi no es pot afrontar amb arguments de hooligan, no és un Barça-Madrid o un procés-unionisme. Caldria que tothom, des del camp científic i polític fiqués el cap una estoneta al congelador per refredar-se una mica les idees abans d'actuar cada cop. Tothom pot perdre molt, la societat, les famílies, l'economia del país. La suficiència de pensar que "els altres" són imbècils i fan les coses sense pensar i treballar-les, a més de ser poc científic en un cas com aquest és molt poc pràctic. La sortida de la crisi requerirà de tothom, i les gesticulacions massa marcades d'ara es poden transformar en marginació total si en dues o tres setmanes tot li quadra al govern de Madrid.
    Finalment li diré que, com a científic outsider, ja que aquest no és el meu camp, em sembla que la carta a The Lancet va ser un error, total i innecessari ja que és evident que ningú els va fer gaire cas.

    1. El que dius va més enllà del que jo comentava a l’article i que no és massa discutible (tot i els intents que puguis fer de donar-li la volta a la història): les dades reals estan ben bé en els rangs que contemplaven els models d’Arenas i companyia. Dit això, algunes consideracions. L’article a The Lancet va aparèixer el 27 de març i el 28 es va decretar el confinament “reforçat”, com l’anomena l’article d’El Periódico: afirmar que “ningú els va fer gaire cas” és, pel cap baix, agosarat. Vaja, de fet és FALS: sé de primera mà, i l’Alex Arenas ho ha dit en públic, que arran de la carta els van trucar de Madrid, i que ara mateix el seu model es fa servir per avaluar escenaris tant a la Generalitat com al Ministerio espanyol. Ho he dit en un altre comentari i ho repeteixo: no crec que hi hagi cap model a l’estat espanyol tan sofisticat/detallat com el seu (i certament no n’hi ha cap que s’hagi fet públic). Un altre fet empíric és que la reducció de la mobilitat amb el primer confinament va ser del 65%, i amb el segon del 80%: aquesta diferència suposa morts. Si voleu seguir fent politiqueta i desqualificacions personals amb tot plegat, carregats de prejudicis, endavant…

  13. La seva resposta introdueix un matís que l’article de M. Catanzaro no especificava, al aportar dades reals de les admissions. I això és important, perquè el final cal contrastar els models amb la realitat.

    Tanmateix, no estic segur que l’argument de Catanzaro hagi estat rebatut essencialment (i no em refereixo al titular, sobre si va haver col·lapse o no, que em temo és d’una naturalesa política que no s’ajusta al que l’autor argumenta desprès). El cert és que hi ha una diferència notablement substantiva entre el model publicat el dia 21 (entenc que es va produir amb algun dia d’antelació) i el que desprès s’utilitzà a The Lancet. Fins i tot, com aquest aclariment suggereix, el model del 30 no sembla tan ajustat: o bé subestimaria les admissions (en la hipòtesi de 21 dies) o bé les sobreestimaria (en la hipòtesi de 10 dies).

    El dubte no resolt, però, segueix sent per què en el primer model s’assumeix que les restriccions parcials gairebé no tindrien cap impacte respecte a no posar restriccions, molt lluny de la predicció amb un tancament total, mentre que en el model actualitzat l’escenari de confinament parcial produeix molta menys divergència respecte al restricció total. Què va canviar en els paràmetres del model?

    En termes generals, crec que la nova generació de models predictius pot haver contribuït a avançar-se una mica al que desprès ha passat. Però resseguint models de diversos grups (URV i Saragossa, Politècnica de València, etc), cal reconèixer que anticipen l’onada grosso modo, però també que sovint les seves prediccions s’allunyen molt dels números posteriors.

    I això és un problema quan es tracta de prendre decisions polítiques d’un abast enorme econòmicament i social. Entenc que aquest era el punt de fons que suscitava l’article del Catanzaro, i que em sembla segueix sent necessari respondre. Crec que caldria una reflexió per part dels autores en aquest sentit. No necessàriament ara. Amb perspectiva, es podrà comprendre millor.

    Dit tot això amb el respecte i l’agraïment que mereix aquest comentari. Salut.

    1. Crec que el dubte està resolt als articles que l’Alex Arenas i companyia han fet públics aquí i aquí, i on es donen els valors exactes de tots els paràmetres emprats. Entenc, però podria estar equivocat, que en el primer model s’assumia que la reducció parcial de la mobilitat era del 50%, mentre que en el segon s’assumia que la reducció parcial era del 70%. Segons les dades de què disposem ara (i poso èmfasi en l'”ara” perquè aleshores no es tenien), la reducció de la mobilitat amb el tancament parcial va ser del 65%, mentre que amb el total es va arribar al 80%. Pel que fa els models, ja dic a l’entrada que cap model no és perfecte i que les prediccions sempre són probabilístiques. Ara bé, el model d’Arenas et al. és, fins on jo sé i amb diferència, el model més detallat per l’evolució de la COVID-19 a l’estat espanyol.

Respon a joan Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!