Tinc una idea “loca”: Junts pel Sí i la CUP es comprometen a investir president el 21 de desembre a Mas o Junqueras, segons si Convergència o ERC, respectivament, treuen més vots el 20. Crec que la proposta té una sèrie d’avantatges sobre el dilema (perillosísim, em sembla, per l’independentisme) que tenim sobre la taula:
Sembla que, arribada la campanya, l’”esquerra” catalana no-independentista ha decidit contrarestar l’efectiu i estúpidament simplificador “Espanya ens roba”, amb un no-més elaborat “la dreta catalana ens roba”. Si Rabell i Iceta s’esforcen en repetir el missatge en forma d’eslògan, Vicenç Navarro elabora una mica més i sembla, de fet, l’ideòleg de tot plegat. Parlant del
La gent de l’Esquerra Independentista s’ha de passar el dia justificant-se. M’hi va fer pensar un comentari a Twitter l’altre dia: Potser el tema canviaria si l’indy mainstream a Cat fos com a Escòcia: contra neoliberalisme de Thatcher i Cameron http://t.co/hI47WdhlkX — Santi (@SantiDemajo) July 19, 2015 comentari escrit, per altra banda, per una persona
La campanya electoral ha estat un malson: desqualificacions, desinformació, deformació… com sempre, vaja, però reconcentrat en quinze dies. Una de les discussions que haguessin pogut ser interessants és la d’un hipotètic creixement de les desigualtats entre barris a Barcelona. És real aquest creixement de les desigualtats? I si és real, a què cal atribuir-lo? A
La recent entrevista de la Mònica Terribas a José Luis Bonet Ferrer, president del Grupo Freixenet, va resultar altament ulcerativa. Deixant de banda el paternalisme i la demofòbia (tant quan parla del procés independentista com quan parla de Podemos), el senyor Bonet Ferrer irrita amb el tòpic de “la cultura de l’esforç”: en José Luis
Només un país a tot el món amb un nivell de “desenvolupament humà molt elevat” és, alhora, ecològicament sostenible. Endevineu quin és? Anem per parts. L’índex de desenvolupament humà (HDI, de l’anglès Human Development Index) és un índex calculat pel Programa de Desenvolupament de les Nacions Unides (UNDP) i que mesura una combinació de tres
Els tertulians esportius són una espècie diferent. Més encara que els tertulians “especialistes” en política, els d’esports es poden permetre el luxe de dir qualsevol cosa (i, sovint, qualsevol cosa… i la cosa contrària alhora) sense que, aparentment, ningú s’aturi a passar-los factura (per exemple, quantificant com de sovint fiquen el rem). Una alternativa a
Mirant els edificis d’una ciutat podem endevinar la seva història. A Paris, per exemple, els blocs dels segles XVIII i XIX ens parlen de l’esplendor de l’imperi francès. Les ciutats catalanes també ens expliquen la seva història: restes romanes, monestirs romànics imponents, esglésies i palaus gòtics, i després… silenci. Silenci fins a finals del segle
Arran de la discussió del codi ètic de Guanyem Barcelona i, en particular, de si la limitació dels sous dels representats polítics hauria de ser de 1.400 o 1.800€ al mes, constato que, en general, no tenim una idea massa acurada de quina és la distribució d’ingressos a casa nostra. La discussió a Twitter és
Llegeixo com unionistes de diverses denominacions (des de federalistes fins a fatxes confessos) s’adjudiquen els vots de tots els que no van anar a votar ahir. I, dic jo, que no deu ser pas tan difícil estimar què hagués passat si els votants dels partits que van boicotejar la consulta haguessin anat a votar No.
L’altre dia, al .CAT de teletrès entrevistaven en Quim Arrufat. Parlant de corrupció, en Vicent Sanchis va deixar anar, “encara que diguin que sóc un neocon”, que potser la corrupció al Reino estava relacionada amb una (presumpta) desproporció (per gran) del sector públic. Jo, francament, no sé si el Sanchis és neocon o no, però
Els il·lustrats de Convivencia Cívica Catalana han elaborat (i els de Sociedad Civil Catalana han escampat, amb l’ajuda de mitjans afins al Régimen) un informe on alerten que “La inversión extranjera en Cataluña se hunde a medida que se acerca el 9N”. Les dades són les dades: si fos cert, potser valdria la pena tenir-ho
Ja he parlat (aquí i aquí) del mite promogut per lobbies d’empresaris diversos (i, malauradament, repetit per gent altrament sensata) sobre el suposat problema de sobrequalificació i sobreeducació al Reino. “Sobren universitaris!”, diuen, “Doneu-nos més mà d’obra barata i que no pensi!!”. Doncs bé, s’acaba de publicar l’Education at a Glance 2014 de l’OCDE i
Els unionistes exigeixen que se’ls doni el mateix tractament informatiu que es dona a l’independentisme. Argumenten, per exemple, que els líders de Societat Civil Catalana (sic), que va organitzar l’esdeveniment de Tarragona, haurien de tenir el mateix tractament que la Carme Forcadell i la Muriel Casals (als medis catalans, s’entén: als espanyols, com no podria
En què s’assemblen una persona i un medicament? No, no és cap acudit. Per a un nombre cada vegada més elevat d’investigadors és una pregunta rellevant. Parlem primer de medicaments. Segons s’estima, un de cada quatre adults més gran de 57 anys als EUA pren cinc o més medicaments diferents al dia; un de cada