La teoria de la probabilitat i l’Assemblea de la CUP

Són dies de loteria de Nadal i d’Assemblees de la CUP, i tothom s’atreveix amb la teoria de la probabilitat… més encara vist el resultat de l’Assemblea. Tan és així que, fins i tot, la gent s’ha animat a denunciar el “pucherazo” amb l’argument que un empat a 1515 és pràcticament impossible.

“La probabilitat és 0.03%”, diuen, “1/3030”. Aquest número que circula per la xarxa és, ras i curt, una estupidesa: un 0 si ens ho contesta un estudiant a la selectivitat. Està malament. Punt.

Deixant això de banda, la cosa és que calcular la probabilitat d’un esdeveniment requereix un model… i que no és senzill elaborar models del comportament de la gent en unes votacions (si ho fos, les enquestes pre-electorals serien bé infal·libles, bé innecessàries).

El càlcul que volien fer els del 0.03% (però que han fet malament) és el següent. El model més “agnòstic” i “desinformat” possible (diguem-ne “model moneda”) és un en què assumim que tots els cupaires tenien un 50% de probabilitat de votar sí (a la investidura de Mas) i un 50% de votar no… vaja, que no en teníem ni idea de què faria cadascun d’ells. En aquest cas, la probabilitat d’un empat era de l’1.45%, no tant menyspreable. I no només això, sinó que qualsevol altre resultat hagués estat menys probable encara. Per posar un exemple dramàtic, un resultat de 1115 a 1915 hagués tingut la mateixa probabilitat (si fa no fa) que la que tenim de triar un àtom concret entre tots els àtoms que hi ha a la Terra.

De fet, segons el “model moneda” qualsevol diferència de més de 200 vots amunt o avall de l’empat hagués estat molt poc plausible… cosa que, tanquem el cercle, demostra que el “model moneda” és un mal model (si, per dir alguna cosa, les opcions haguessin estat investir Junqueras o no, la diferència a favor del sí hagués pogut ser de molt més de 200 vots i ningú ho hagués trobat estrany).

Ara fa uns dies, amb l’episodi de Kant, Rivera i Iglesias alguns filòsofs van aprofitar per fer corporativisme. Jo m’apunto al carro i aprofito per reivindicar la necessitat d’ensenyar més teoria de la probabilitat a joves i grans.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *