Regressions

Reflexions amb dades

14 de desembre de 2014
13 comentaris

1.400 o 1.800 euros mensuals? Què cobra el personal?

Arran de la discussió del codi ètic de Guanyem Barcelona i, en particular, de si la limitació dels sous dels representats polítics hauria de ser de 1.400 o 1.800€ al mes, constato que, en general, no tenim una idea massa acurada de quina és la distribució d’ingressos a casa nostra. La discussió a Twitter és ben il·lustrativa: hi trobem des de partidaris de sou de 1.800€ que defensen que amb 1.400€ mensuals “no es pot viure dignament”, fins a partidaris dels 1.400€ que defensen que amb 1.800€ “s’és del 99%”.

Comencem pels que diuen que amb 1.400€ al mes no es pot viure dignament (no disposem, que jo sàpiga, de dades específiques de Barcelona, de manera que faig servir les dades globals del Reino per l’últim any disponible, el 2012). Doncs bé, els ingressos mitjans al Reino són de 16.709€ anuals (Fig. 1), o 14 pagues de 1.194€. Per tant, més de la meitat de la població fa amb menys d’això que diuen que no és suficient. O vist d’una altra manera: si repartíssim equitativament els ingressos tocaríem a menys d’aquests 1.400€ mensuals.Ingressos mitjans al ReinoI els que diuen que amb 1.800€ al mes s’és 1%? Doncs bé, informar-los que no, que per ser 1% s’ha d’ingressar força més de 1.800€. De fet el llindar de l’1% està en 79.041€ anuals o 14 pagues de 5.646€ (més del triple del que ells consideren digne de “la casta”) (Fig. 2). La cosa és que les distribucions d’ingressos tenen “cues pesades”: la diferència entre 1.400€ i 1.800€ és bàsicament irrellevant quan tenim en compte que el 0,01% de la població que més ingressa, ingressa l’equivalent a 14 pagues de prop de 120.000€ cadascuna, 100 vegades més que la mitjana.

Llindars d'ingressos per diferents percentilsM’atreveixo a suggerir, amb la boca petita, si no ens estarem equivocant de debat…

  1. Bon dia,

    Voldria fer algunes aportacions respecte a la teva entrada ja que jo també vaig participar de la discussió (o d’una de les discusions) que van haver-hi al Twitter sobre aquest tema.

    – Jo tampoc he trobat dades disponibles dingressos salarials a la ciutat de Barcelona però sí que he trobat dades desagregades per CC.AA. Les proporciona l’Encuesta de Estructura Salarial (INE), que té periodicitat quatrianual tot i que cada any es publiquen unes dades bàsiques per complementar-la. Aquí relaciono un link interessant:
    http://www.ine.es/jaxi/tabla.do?path=/t22/p133/cno11/serie/l0/&file=01003.px&type=pcaxis&L=0

    – Amb dades 2012 (les darreres que proporciona aquesta enquesta) trobem el següent:
    Mitjana= 24.436
    Mediana=20.991
    Percentil 10= 8.684
    Percentil 90= 43.224

    Aquestes dades difereixen de les d’Espanya que tu comentaves i crec que ens ofereixen una visió més acurada de la distribució salarial al país. És cert que tindria molt interès veure les dades corresponents a BCN ciutat però això és el que hi ha.

    – He aportat les dads totals perquè si les desagreguem per gènere ens trobarem allò que ja podem intuir: una clara desigualtat en detriment de les dones. Si creuem salaris i franges d’edat ens trobarem un altre element generador de desigualtat ja que les persones més joves són les que cobren menys.
    En tot cas, de cara al debat que estem tenint això no aporta gaire.

    – Un element que sí que crec que és clau i que és determinant pel debat és el de les categories professionals. Tu has tractat les dades (i la majoria de comentaris als tuits així ho feien també) com si tots els salaris fossin comparables entre sí, sense més. Crec que és determinant tenir en compte el tipus d’ocupació que es porta a terme i la seva relació amb el salari. És a dir, relacionar salaris amb categories. Crec que ha d’haver-hi un sou a partir del qual tothom pugui viure amb dignitat (aquest hauria de ser l’SMI tot i que a mí em sembla que l’import d’aquest és clarament insuficient). A partir d’un SMI “digne” haurien de contemplar variacions en les retribucions salarials en funció de les categories professionals, que haurien de correspondre al tipus d’ocupació que es porti a terme (atenent a la complexitat de la feina, responsabilitat, dedicació, etc). Aquesta és la part que crec que la teva anàlisi no té en compte. No crec que es pugui dir si 1.400€ o 1.800€ són un salari digne en abstracte (que crec que sí) si no si són un salari adient per a un polític, atenent al tipus de feina que portarà a terme.
    Salut!

    1. Gràcies pel comentari, Alberto. Dos apunts:

      1) Sobre les dades, les del INE que esmentes fan referència “al salario bruto medio anual de los trabajadores por cuenta ajena que prestan sus servicios en centros de cotización y que hayan estado de alta en la Seguridad Social durante más de 2 meses durante el año”. És, per tant, una enquesta limitada a la gent que cobra un sou: és natural que els teus nombres siguin més alts per la part baixa, en tant que no inclouen els ingressos de la gent que no té feina (o que treballa set setmanes l’any, per dir alguna cosa). Les dades de la World Top Incomes Database es recullen a partir de declaracions de la renda i per tant inclouen tothom (encara que tenen altres problemes). Una de les paradoxes de les dades de l’INE (i de les trampes que neocons diversos han fet servir darrerament) és que suggereixen que els salaris han pujat d’ençà de la crisi: car, la gent que va perdre la feina i desaparèixer de l’enquesta van ser, sovint, treballadors amb sous baixos. Sigui com sigui, amb els teus números sortiria que la meitat de la població catalana (que treballa) passa amb menys de 1.400€ al mes: no hi ha massa diferència amb els números que jo esbossava.

      2) No estic d’acord amb l’argument de les “categories professionals”. L’argument en el marc capitalista és que les feines amb més poder de decisió i més responsabilitat han d’estar més ben pagades per evitar que els més brillants marxin a fer altres coses… però jo no acabo de veure clar com, a igualtat de sou, els més brillants haurien de triar sistemàticament anar a la mina enlloc d’aquestes feines amb poder de decisió, que impliquen creativitat, autonomia, etc. Per altra banda, com deia Kropotkin: “Individual appropriation is neither just nor serviceable […] since it is not possible to evaluate every one’s part in the production of the world’s wealth”. En tot cas, com dic a l’entrada, em sembla que el debat 1.400 vs. 1.800 és més aviat estèril i irrellevant.

  2. Si comparem amb altres aïsos europeus, veurem que el salari mínim està molt per sota de la mitjana, en bona part d’Europa el SMI és entre 1000-1500 euros (Luxemburg, molt més, va sobre els 1800)
    D’altre banda, el nivell de preus d’un supermercat a Barcelona és similar al d’un supermercat a Amsterdam, però els 1500 euros de salari mínim holandesos dónen, a més, el dret a una vivenda social per uns 300 euros de lloguer.
    Personalment, considero, com alguns agents polítics més, que l’SMI hauria de voltar cap al 60% del salari mitjà del país, el que donaria uns 1000 euros mensuals a Catalunya.

    Sobre els 1400-1800 de sou dels polítics, jo diria que depén. Molts parlamentaris continuen essent empressaris o exercint com a professionals liberals. Per aquests, seria suficient. Però n’hi ha molts que tenen dedicació exclusiva (per la seva responsabilitat o perquè així està estipulat en els seus partits) i considero que llavors s’hauria de filar prim, i mirar la situació familiar i personal de cadascú. No és el mateix cobrar 1.400 si es viu sol o si la teva parella té un bon sou (la factura del gas és la mateixa en un cas o en l’altre, per cert) , si no tens fills o si en tens quatre…

    Podriem mirar els salaris de la funció pública: un nivell A20 (el més bàsic de funcionari amb un grau) no baixa de 1800 nets al mes, em sembla.

    En aquest sentit, crec que un sou de 1400 o 1800 euros per un polític full time és baix, si es contempla com a única remuneració. Com s’ho farà un parlamentari de Lleida o de Girona per anar al Parlament cada dia, si un bonotren de 10 viatges no li baixarà de 80 euros, i en necessitarà 4 al mes?
    Algú em pot dir quin és el sou d’un obrer qualificat de la Seat, o el d’un mestre de secundària? Els polítics han de cobrar menys?

    La veritat, no ho tinc clar.

    1. A Holanda el salari mínim si es de 1500, però ningú no diu mai, que això és en brut, no es cobra mai, perquè s’han de descomptar els impostos, que poden pujar fins uns 100 euros i s’ha de descomptar encara els costos mèdics o seguretat social, que es paga cada holandès obligatòriament cada mes i que sol oscilar entre 100-120 euros al mes.
      Si que tothom té dret a una vivenda, però no de 300 euros al mes, això era fa 20 anys, ara els preus són el doble, 600 euros es un preu molt baixet per un apartament de lloguer social.

      La benzina és molt més cara que a Catalunya, però no hi ha peatges. L’electricitat+gas és més barata, els telèfons i teles més cars. Ens quedem una mica al mateix nivell.

  3. Hola de nou,

    D’acord amb les mancances de les dades que aporta l’INE. De totes formes, aquest és un tema complex i totes les fonts acaben presentant mancances si bé és cert que hi han fonts millors que d’altres, és clar. P.ex. les dades salarials que s’extreuen de les declaracions de la renda -com les que tu utilitzes- també plantejen problemes en no aparèixer els diners en negre.
    Un altre tema que no he comentat abans i que també és rellevant és que per la gent amb menys recursos econòmics, els ingressos salarials (i les prestacions socials corresponents quan no hi ha feina) són la principal font d’ingressos. En canvi, per la gent més rica, els ingressos salarials són únicament una part de la renda però també tenen altre tipus d’ingressos (del capital: rendes, accions, etc). Això obviament no es recull a les enquestes anteriors per la qual cosa la distància entre la gent que més te i la que menys te segurament és encara més gran.

    També volia dir que no estic d’acord amb Sole quan deixa entreveure que la retribució salarial ha d’anar en funció de la situació personal (si tens parella o fills, etc). Crec que la retribució salarial ha d’anar en funció de la feina feta, única i exclusivament, per no crear incentius perversos.

    D’altra banda, en quant a l’argument que planteges de que, a igualtat de sou aquelles persones més brillants triarien igualment feines amb més responsabilitat, dificultat, etc, puc estar d’acord però només parcialment. Potser en alguns casos sí que passa això i en d’altres no. En tot cas, jo no estic d’acord amb l’argument de la igualtat de sou independentment de l’ocupació realitzada. Crec en unes condicions salarials dignes per tothom (i reitero que aquí l’SMI hauria de jugar un paper fonamental, com deia) però també crec en una certa desigualtat que incentivi i que compensi aquest tipus d’ocupacions amb més dedicació, responsabilitat, etc, com és la de polític. D’altra banda, de la mateixa manera que defenso que les feines amb un cert nivell intelectual han d’estar ben retribuides, també dic que aquelles ocupacions que tinguin una major “penositat” (perquè es tracti de treball nocturn o per feines especialment dures, etc) també han de ser compensades adequadament. Vull dir que, per mí, el tema no va de working-class vs casta sinó de retribuir adequadament les ocupacions. Què vol dir adequadament? Aquest és el quid de la qüestió. Cadascú de nosaltres tindrà una opinió diferent i entenc que és difícil marcar la línia a partir de la qual tothom estigui d’acord però ni 1400 ni 1800 em semblen sous acceptables per un regidor (i ja no dic per un tinent d’alcalde o per l’alcalde) de la ciutat de BCN. Entre d’altres motius, no em sembla acceptable perquè els sous no es poden valorar en abstracte sinó situats en el marc del conveni col·lectiu que sigui d’aplicació (que d’això sempre ens oblidem i és una conquesta fonamental del moviment obrer). En el cas que ens ocupa, l’Ajunt. de BCN té un conveni propi i, tot i que en aquest conveni no s’estipula els sous dels polítics sinó dels treballadors i eventuals (càrrecs de confiança) allò que em sembla evident és que seria absurd i injust que la secretària de l’alcalde acabi cobran més que el propi alcalde. Absurd i injust perquè la primera, quan acaba el seu horari se’n va cap a casa i no la coneix ningú i l’altre no té horaris i ha de sacrificar la seva vida familiar i, de retruc, la seva intimitat. Crec que tot això s’ha de compensar d’alguna manera que vagi més enllà de l’autorealització personal que dóna fer una feina que t’agradi.
    Salut!

  4. Totalment d’acord que estem equivocant el debat sobre els sous dels nostres representants.

    El problema són els sous del 1%, no el sou del 45% restant dels quals no es diu res, que són els sous de personal qualificat i tècnic.

    Tampoc em val que em diguin que un sou a la Catalunya metropolitana de 1.200€, és un sou digne per moltes pagues que hi hagi. Saben sobrerament la gent que cobra aquests sous que amb això no s’arriba enlloc. A més a més no se’ns diu com s’ha fet el càlcul. Entenc que per treure aquest percentatge no s’han comptabilitzat els aturats amb prestació ni els jubilats. I que en molts casos hi ha pagues en negre que fa que molta d’aquesta gent que consta que cobra 1.200€ mensuals, en realitat cobri 1.200 + x €.

    Si volem transparència, un representant polític per la seva característica de servei públic i de responsabilitat ( Com és que no surt enlloc la responsabilitat ?), hauria de tenir una flexibilització amb límits per dalt en el seu sou i que ell mateix de manera pública expressés davant la comunitat el que vol cobrar.

    És clar. En llistes obertes…..

  5. Simplement un parell d’apunts:

    1) En comptes de l’ingrès mitjà, potser seria un millor indicador saber la mediana dels ingressos (és a dir, per quin ingrés la meitat de la població cobra més i l’altra meitat menys). Això descomptaria el fet que hi ha rendes molt altes que pugen la mitjana.

    2) L’ideal seria fer el mateix exercici només a la ciutat de Barcelona, ja que aquesta té un nivell de preus molt diferent de la resta del Regne d’Espanya. És molt difícil viure amb 1000€ al mes a Barcelona i molt fàcil fer-ho Càceres.

    1. Tens raó en totes dues coses, però:

      1) Les dades de la mediana no estan disponibles a la World Top Incomes Database (o no les he sabut trobar). En tot cas, precisament per les cues llargues de la distribució que comentes, la mediana sempre és inferior a la mitjana i, per tant, quan dic que “més de la meitat de la població cobra menys de 1.194€” estic sent generós (amb l’import).

      2) Com comentava l’Alberto Ferrer en el primer comentari, les dades de l’INE suggereixen que el sou medià a Catalunya és de 1.400€, no gaire més alt que les dades que jo esbosso pel conjunt del Reino… i encara caldria tenir en compte que les dades de l’INE no inclouen aturats o gent que treballa periodes curts de l’any. Per tant, no estem parlant de diferències gaire grans, diria…

  6. Felicitats!

    Ja és hora de passar de les creences personals les dades objectives. L’opinió s’ha de fonamentar en la realitat, el contrari és mística política.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!