Xesca Ensenyat: Dos anys absent
Fa dos anys, finals d’abril, Hospital d’Inca. Quan vam entrar a l’habitació na Victòria i jo, els ulls, la mirada de na Xesca es va iluminar. No podia parlar ( quin sacrifici tan gran per a ella), però tot seguit va demanar un bolígraf i paper i va començar a escriure: Que contenta, que feliç, de veure-vos !
L’endemà vaig tornar jo sola, pel matí. Jo explicant i contant històries, memòries, i ella escrivint en un paper respostes curtes i punyents. Tenia ànims i naltros teníem la seguretat que se’n sortiria.
Escriure tres novel.les en el seu bloc …. capitol rera capítol ! Quin regal ens va fer a tots els blocaires. Ara només hem d’esperar que algún dia aquestes novel.les es publiquin.
Avui, només puc fer ús dels seus comentaris als meus apunts, que no és poc, és un extraordinari regal i aniré fent aquesta recopil.lació. Amb na Maria Victòria estem treballant (últimament no gaire per diversos motius ….) per organitzar una trobada de blocaires i amics i amigues de na Xesca el proper mes de maig de 2012, passejar per els seus redols, per el seu eu Moll, per Formentor, per Ca’n Picafort; llegir els seus llibres, recordar, conversar i …. menjar plegats una porcella com la que podeu veure en la fotografia.
L’hidroavió apagafocs continúa volant i si voleu podeu fer un click ací i llegir un dels meus apunts i un dels seus comentaris. Fixeu-vos en la data …. no és molt, i molt actual ? I el discurs de’n Harold Pinter en rebre el Premi Nobel és d’obligada lectura.
El seu poema ‘ DEATH’, us recorda algun fet recent ??????
On va ser trobat el cos ?
Qui el va trobar ?
Estava mort el cos ?
Qui era el cos mort ?
Tenía mare, pare, fills, oncles ?
Estava mort el cos quan va ser abandonat ?
Va ser abandonat ?
…. i el poema continúa i en Harold Pinter el va llegir al complet.
Sí en Harold Pinter i na Xesca teníen un mateix compromís amb la veritat; cercar-la i descobrir-la.
Sí, Xesca, avui, ara, quasi tothom, una gran majoria, s’ha tornat mentider. No sé de que ténen por ……
una abraçada, m’he emocionat molt mirant la foto…
Roser,
L’hidroavió sempre ens sobrevola per vetllar per nosaltres.
Una abraçada ben forta