Chào ông Viêt Nam

Impressions de viatges i més coses

Voyage aux Pyrénées

Publicat el 4 d'agost de 2009 per rginer

Una setmana de vacances; set díes en el meu racó del poblet d’Oô. A mí m’agrada el mes de maig, però juliol és també un període magnífic. La llum es diferent, els díes són una mica més llargs, les flors exhuberants, i a Oô continúa el silenci, la tranquil.litat. Només els cotxes que pugen fins a la Val d’Astau per anar al llac d’Oô poden trencar aquest silenci. Els galls i gallines del poble ja s’ocupen de fer parar els cotxes …. són sempre a la carretera i ni es mouen. Aquesta limitació de velocitat és molt efectiva, i els animals no han fet cap curset a l’acadèmia !
Passejades per el camí del bosc fins arribar al molí i a l’ermita de Sainte Anne. Casualment hi vaig anar el dia 26 de juliol …..  
Xerrades amb Hilaire i Marie, molt contents de les arangades que els vaig portar, gendarmes, les anomenen.
Jean Bernard i Florence amb els seus fills Pierre i Manon explicant la duresa d’aquest hivern amb tres metres de neu ! Havía de fer forat perque els seus pares poguéssin sortir de casa !
Ajudant a fer confitura d’albercoc. Seure al costat del riu i banyar-te els peus i cames dins una aigua transparent i gelada que baixa amb força de les muntanyes.
Passar una tarda a Banheres de Luishon. És un festival de flors. Són arreu, als fanals dels carrers, a les cruïlles, als ponts que travessen la Pique, al passeig de les Thermes.
Vaporarium, piscina d’aigues sulfuroses. Berenar a la Val d’Astau. Un pastis de pasta de full, amb crema i nabius acabats de collir del bosc. En Olivier els va collir tot just la tarda del dia abans.
A Poubeau anar a veure els vaquers; comprar formatge i llet. Tots els díes hi pots anar a partir de la set de la tarda. Però, ai, ara el gust de la llet fresca no agrada ….
Cathervielle un poblet petit, bonic des de on tens una panoràmica esplèndida de les muntanyes i les valls. Una esglèsia i un campanar típic de la Val de Larboust.
Creuar el col de Peyresourde i arribar al poblet de Mont. Novament l’esglèsia i les pintures exterior són boniques, senzilles. El camí per el bosc et porta fins a Saint Calixte i el petit poblet de Cazeaux Frechet. Novament sentada a les escales de l’esglesia l’ensurt del repic de les campanes anunciant l’Angelus i el meu pensament tot volant a les Illes on una persona tenia ja preparada la copa de cava. Jo també en vaig beure de cava.
Recollir, i menjar evidentment, fruites del bosc …. gerds, maduixetes, groselles i nabius.

Reveure en Dominique, Maître fromageur, de Solour-Aubisque, que arriba a molts poblets amb la seva furgoneta isotèrmica i els formatges fets amb amor. Surt del cotxe amb la seva bata blanca, impecable, i els seus ganivets de tallar formatges. A mí sempre em parla en la seva llengua, l’occità-gascó. És curiós que la Bernadette Soubirós a Lourdes parlava i s’expressava en occità-gascó i el Premi Nobel de Literatura Fréderic Mistral va escriure sempre en la seva llengua occità provençal. Però els francesos continúen anomentat aquestes llengües ‘patois’ ..

Fer el circuit dels cols de muntanya; Peyresourde, Aspin, Tourmalet i finalment Gavarnie. No tinc paraules per descriure les emocions quan arribes a Gavarnie.
He estat llegint texts de George Sand, Eugène Viollet-le-Duc, Stendhal, Prosper Mérimée, Gustave Flaubert, Victor Hugo, Octave Mirabeau.
Tots ells van ser a Gavarnie.

Permeteu-me copiar un text de Victor Hugo:

Chaos. Les écroulements des Pyrénées résolvent mille problèmes de statique inattendus et en proposent mille autres. Aucune force humaine ne pourrait réaliser sur cette échelle colossale toutes les applications prodigieuses des lois de l’équilibre et la gravité.
L’ércroulement de Gavarnie est un écroulement géant. Il date de 580. Grégoire de Tours en parle. 
Roches qui ressemblent à des livres fermés. On peut compter les pages et les feuilles. Ce sont des livres en effet, livres mystérieux que contiennent l’histoire du déluge. Si l’on pouvait déployer leurs pages de marbre on y verrait des façons de la création d’alors, animaux étranges, arbres gigantesques.
Les montagnes et les torrents. Ces torrents sont des ouvriers. Les Pyrénées sont un atelier. La montagne et l’océan. Un combat. Deux géants. Le géant de terre et le géant à eau. 

Gavarnie mereix un apunt especial. De fet, el meu cap bull una mica per escriure amb més pulcritud i precisió els meus pensament i emocions en aquests set díes tranquils i en pau allunyada del brogit de les grans ciutats. 
Poc a poc sense presses …….

La fotografia … tot fent camí a Gavarnie. Per el camí ‘ dels turistes’ tardes una mica més d’una hora per arribar a l’Hotellerie du Cirque on has de fer un petit esforç per pujar-hi. En aquest lloc vaig trobar maduixetes, moltes,però moltes, i abans de pujar els ‘llacets’ vaig menjar-ne. La gran cascade a l’esquerra de més de 400 metres, sota mateix del Marboré de 3.248 metres. Mentres els turistes anàven pujant a peu, o en burro o cavall.
Jo caminava absolutament sola ….


  1. Mai camines sola, tu. Sempre hi tens algú al pensament, sempre fas vives les forces de la pedra i de l’aigua. Tu, dona à terre et à eau.

  2. l’he conegut per les teves descripcions; el primer cop que el vaig trobar, ara fa potser dos anys, en el teu bloc, vaig buscar-ne informació per a saber-ne més. Em va semblar un lloc meravellós, amb desig d’anar-hi. El que avui ens descrius és un regal. Bon dia! 

Respon a Victòria Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.