Viêt Nam-150è membre de l’OMC
El dia 26 de setembre vam sortir de Sa Pa per anar al mercat dels dimarts a Cog Ly. Volia escriure de tot el que vaig veure i viure durant aquest dia per visitar i anar a mercat juntament amb la gent de l’ètnia H’mong vermells, negres i altres vietnamites.
Però avui Viêt Nam ha estat admés com el 150è membre de l’Organització Mundial del Comerç. Fita important i que em fa reflexionar.
La fotografia és la que tenia prevista. Els mercats a Bac Ha, els diumenges, a Cau Cau els dissabtes, a Cog Ly els dimarts o a Lung Phin els diumenges, són autèntics. Només, nosaltres els turistes, fem nosa, però ja s’han acostumat.
Quan trepitjo uns camins plens de fang, en mig de les muntanyes, o navego per el riu Day en una barca rudimentària, no deixo de pensar, que sóc en una zona on va començar la lluita per la independència del Viêt Nam; primer contra el colonialisme francès, després contra el feixisme japonès i finalment contra els americans. Ho Chi Minh va rebre un gran ajut de la gent de les muntanyes i se’ls respecta, encara que ténen moltes mancances.
Ara 61 anys després, són membres de l’OMC per a bé o per a mal. El Govern és monocolor, comunista; no hi han partits;
la gent amb la que he parlat volen seguir així, però algun dia hauràn de votar altres partits; hi ha més de 30 milions de joves de menys de 30 anys que necessiten treballar; Saigon es vol convertir en una gran Ciutat; Hà Nôi vol seguir éssent la Ciutat rural o el poble ciutat; necessiten inversions per depuradores, canalitzacions, víes de comunicació; evitar al màxim les inundacions, en aquest país d’aigua …… una sanitat millorable; que d’una vegada per totes els ajudin a cuidar el més d’1 milió de persones afectades per l’herbicida taronga que van llençar els americans indiscriminadament contra la població civil; desactivar bombes enterrades, sobretot en la zona de Dalat. La gent del camp no ho veu clar. Necessiten ajuts.
Però aquest poble ha passat per tot; fam, guerres, genocidis, diàspora, pobresa, aïllament, però sempre han mirat endavant, mai s`’han rendit.
Insisteixen en que volen ser un govern socialista-comunista obert i ténen temps per adaptar-se.
Segueixen les consignes de Ho Chi Minh, el gran desconegut per els occidentals. No cal precipitar-se; el moment oportú sempre arriba, no s’ha de tenir mai pressa.
Ho Chi Minh va dir: ‘La mà dels éssers humans té cinc dits, tots diferents, llargs, prims, curts, però estàn units en una sola mà. Així és com hem de treballar per la nostra nació, units, però respectant totes les diferències.’
Serà interessant veure els canvis, que de ben segur els afectarà en les seves vides.
Només ténen 61 anys d’independència i no la volen perdre, ni amb guerres armamentístiques, ni mediàtiques, ni econòmiques.
El Temple de la Literatura, universitat del saber, només estudiàven poesia, filosofia i literatura.
Pretenen modernitzar la tradició seguint els escrits i la filosofia de Confuci.
Crec que aconseguiran un país on la gent viurà millor, sense perdre la seva pròpia identitat, ni la cultura ni els costums.
En el proper bloc explicaré les experiències úniques d’anar a comprar en un mercat en mig de la muntanya i el fang, però on hi trobes ‘quasi’ de tot.