Chào ông Viêt Nam

I he de viatjar molt lluny en el temps, molt. Any 1956. Setembre. El meu primer viatge fora del país. La primera vegada que vaig respirar aires de llibertat, lluny de la dictadura i només tenia 11 anys. El mestre va voler organitzar un viatge de tres setmanes a Suïssa, exactament a Unterwasser, St. Gallen. Els pares no hi van posar cap impediment i dels estalvis van pagar el viatge. Preus molt, molt ajustats. Tren, hotelet, menjar, excursions. Nosaltres havíem de col.laborar en les feines de neteja, servir taules, fregar plats.

Primer obstacle: el passaport. Molts tràmits. Policia a Via Laietana, autorització dels pares per una menor de sortir del país, fotografia sense ulleres, visat de sortida, visat de França per travessar el país, sense baixar del tren, visat de Suïssa. Encara conservo aquest el meu primert passaport. Una peça de museu …..
Tren fins a Port Bou, canvi, viatjar en couchette, arribada a Ginebra. Canvi de tren. Fins a Zuerich. Agafar un barco i navegar per el llac fins a Rapperswil i autobús fins a Unterwasser. 

Unterwasser: Petit poblet en una vall preciosa entre el Säntis, muntanya de 2.504 m i el Toggenburg. Hotel Halde. Petit, acollidor. Distribució d’habitacions. Tots a la mateixa planta. Nois amb nois, noies amb noies. Un premi cada vespre per aquell que feia millor el seu llit ! Esmorsar a les 07:00 matí. Dinar a les 12:00. Sopar a les 18:00 hores. Un temps de finals d’estiu, tardor. Mes de setembre. Paisatges impactants. Viure en un altre país, cultures diferents. Els diumenges a missa. A Unterwasser no hi havia esglèsia i havíem de baixar a la vall fins a Alt St. Johann. Els protestants a la seva esglèsia i els catòlics, majoria, a la nostra. Canvis …. Separació dones i homes. Benvinguda als nens i nenes arribats d’Espanya …. i tothom girant el cap i somrient.
Una missa llarguíssima, més d’una hora i mitja. Tornar a Unterwasser. El camí fa pujada, molta pujada. I en arribar veiem els companys protestants jugant pels prats i el bosc. La ‘seva’ missa només té una durada de 30 minuts !  Tots volíem fer-nos protestants !

Conèixer el territori i la gent: Visitar la casa d’un petit ramader. Veure els estables. Munyir les vaques. Assistir al naixement d’un vedell. Ulls com a pomes, tots, sense excepció. Ajudar i aprendre a fer formatge. Caminar pel bosc i caçar bolets. Excursió a Zürich. La gran Ciutat. Pujar a peu al Säntis. En arribar al cim, ens trobem un restaurant i un telefèric enorme. I l’anècdota va ser que un home em va preguntar molt seriós: Veniu del refugi Pestalozzi ? Noooo, li vaig respondre, venim de Barcelona. Encara recordo la cara de sorpresa d’aquell bon home. El refugi Pestalozzi, situat al sud del Kanton de Berna,era on anaven els orfes de la segona guerra mundial i que el govern confederal de Suïssa va acollir.

Estudiar: Després de sopar ( ho feiem a les 6 de la tarda) i fins l’hora d’anar a dormir  a les 8 del vespre, era el temps de parlar, fer un resum del dia, explicar-nos …… descobrir secrets. També va ser temps d’estudi. Llegir. Cantar. Perfeccionar la llengua. Sempre faltaven dos companys, perque per torns, havíem d’ajudar a rentar plats i endreçar la cuina de l’Hotel Halde. El millor sopar que recordo va ser el dia que en honor dels nens i nenes arribats de Barcelona, vam menjar ous ferrats i patates fregides !

Van ser tres setmanes intenses i encara tinc un munt d’històries dins el meu cap per explicar i recordar. Sense saber-ho en aquell moment, va ser un viatge, unes colònies escolars que ens van marcar la nostra vida d’adults.

Fotografia: Säntis (esquerra) i Schaffenhorn (dreta). Juliol 2004. Viatge a Suïssa per visitar els nostres mestres. Retrobament d’alumnes i mestres. No vam pujar a dalt del cim, només una excursió al Gräppelensee i tornada a Unterwasser.
Però sí, vaig fer el cim l’any 1956 !