Viatjar : Arbres
Una de les coses que em fascina d’aquest món per on he estat viatjant i on visc, són els arbres. De fet, els arbres són magnífics, meravellosos i un somni; a casa nostra per exemple o en qualsevol país d’aquest planeta. No podríem viure sense arbres, i allà on no hi són i no creixen, la vida és duríssima. Però sempre neix un arbust, un arbrat ‘diferent’, unes flors i anem a cercar el seu aixopluc, per poder gaudir de l’ombra i fugir del sol, o de la pluja, o per descansar o trobar aigua.
En el meu arxiu tinc moltes fotografíes d’arbres, bells, silenciosos, ferms. A Birmània, vaig fer un trajecte a peu. Dos díes caminant fins arribar al llac Inle. Quan necessitava descansar una mica, sempre hi havia un arbre que no deixava passar la calor del sol que no et deixava fins a les sis de la tarda. Em trobava amb veïns ben peculiars … un cebú, o un búfal, un grupet de persones que anàven a mercat al poble veí, alguna serp … Són arbres immensos i la gent els cuida amorosament.
Hà Nôi és la Ciutat dels arbres. Ja ho he escrit i explicat en alguns apunts anteriors. En trobes a totes les voreres per petites que siguin. Les seves branques formen part del mobiliari de les cases. Aquest ha estat un llegat ben aprofitat per els vietnamites dels seus colonitzadors de la vella Europa. Pots veure a la gent com cuiden l’arbre que ténen davant de casa seva i si les fulles arriben a la finestra del segon o tercer pis, millor que millor.
L’any 1954 s’havíen comptabilitzat und 10.000 arbres a la Ciutat i l’any 1980 l’augment va ser considerable; 200.000 arbres !! Encara avui, la campanya que va començar l’oncle Ho Chi Minh de plantar un arbre un dia a l’any a tot el país, a cada poble, davant de casa, a totes les Ciutats, continúa. És un simbol de fermesa, d’unitat. Un país amb arbres té força i cal conservar-la. Aquest any, mes d’octubre, Hà Nôi celebra les festes del seu mil.lenari. Serà un esclat de la natura d’aquest poble-ciutat, d’aquesta ciutat-poble.
A Laos i nord de Tailàndia els arbres són vida, són paisatges. Com també el nord de Viêt Nam i el Yunnan, sud de la Xina. Jo em quedava embadalida sentada cercant la seva ombra i mirant el color de les seves flors.
I …. les olors ….. i els seus fruits …. quin regal menjar una papaia !
A Austràlia i Tasmània pots veure els ‘gum trees’ més meravellosos que puguis imaginar, és a dir, els eucaliptus i si t’endinses en un ‘rainforest’, el bosc humit, prop de la mar, l’espectacle dels arbres et deixa sense paraules. Pots estar sentada al seu costat hores i mirar, i mirar, i sentir aquesta olor entre humida, de fusta, fulles, terra, rierols.
I només que comencis a caminar per Collcerola i deixis la carretera, l’asfalt una mica al.lunyat, ja et trobes dins un bosc, un pulmó, uns colors. O camines per els Pirineus o el Montseny o els Ports o per la fageda de’n Jordà … fins i tot per el cap de Creus.
En els catàlegs i llibres de viatges els arbres no hi són i els viatgers ferien bé de mirar-se’ls i gaudir de la seva ombra i de la seva bellesa; fer una becaina sota les branques i les fulles; i si l’amistat del seu propietari ho permet, agafar els seus fruits i menjar-ne.
Tinc un arxiu ben complet d’arbres …. Difícil d’escollir. M’he decidit per aquest ‘gum tree’, aquest eucaliptus, un més dels centenars d’espècies existents en aquesta illa-continent que es diu Austràlia.
I en l’arxiu podeu veure’n uns quants de ben diferents …..