Viatge de tardor al sudest asiàtic
Hauria desitjat estar-m’hi més temps. No pot ser.
Estada llarga a Hà Nôi. Passejades. Trobades amb amics. Menjar un Pho Bo. Prendre un te en un carreró estret del barri vell. Ha Long, imprescindible. Compartir.
Viatge en tren i autobus fins a Kunming, Yunnan. Xafardejar per aquesta Ciutat xinesa. Tornem a pujar a un autobus fins a JingHong, capital de la regió de Xishuangsbanná. Vuit díes d’estada. Habitació comfortable, que ja he reservat a un preu molt assequible, 10,- € per dia. Passejades. Visites a poblets. Collita de te. Assaborir-lo ben acompanyada. Endinsar-me als boscos on creixen els arbres de te. Jardins i boscos botànics. Flors. Camps de te i d’arròs. Una Xina al.lunyada dels centres industrials i immensos. Grups ètnics. Cultura.
Tornar a Kunming i a Hà Nôi. Volar a Singapore i a Yangon, Birmània.
Aquesta ha estat un veritable trasbals i problema per aconseguir un transport barat. Finalment utilitzaré AirAsia, una companyia low cost d’Àsia i que ens resol els problemes de mobillitat a tots els que no tenim els comptes corrents a vessar.
També hi ha una segona part. L’escola Mingalaba a Birmània on he d’anar, es troba no gaire lluny de la mina de coure on van haver-hi aldarulls greus no fa pas gaire i sembla que la zona és ara ‘zona prohibida’ i els desplaçaments han de ser autoritzats. Els companys i amics estan per la feina, i a veure com ho resolem.
Mentre aniré preparant poc a poc la resta de l’estada a Birmània/Myanmar. Yangon. Visitar amics. Copsar l’estat d’ànim de la gent. Shwedagon. Postes de sol. Color or intens. Rius. Pau. Família. I avui aniversari de l’assassinat de Gandhi, un record intens per aquest petit home que va lluitar pacíficament per l’alliberament del seu país i que en el cas de Birmània/Myanmar Daw Aung San Suu Kyi també dur a terme aquesta lluita pacífica. Aquesta vegada sí podré passejar per davant de casa seva, sense que ningú m’ho impedeixi.
Un projecte de viatge que poc a poc va prenent forma i que de fet ja ha començat, perque la preparació és igual a viatjar, parlar amb persones, comunicar-se, veure el que vols veure, adquirir coneixements. Després tot es concreta en el viatge, amb sorpreses agradables i no tant, belles i d’altres no. I quan tornes a casa, un llarg període del teu temps repassant, escrivint, organitzant les fotografíes, recordant i somiant.
Fotografia: Collita del te. Xishuangsbanná. Bosc. Arbres de te ancians.
Amb l’ajuda d’una escala, penso pujar dalt d’un d’aquests arbres centenaris i collir unes fulles de te. Quina meravella !
I més d’un mes. Fantàstic!