Viatge a Itaca
L’estiu és temps de lleure, viure, conviure, de mandra, de descansar. En els meus anteriors blocs més o menys així ho he manifestat. Però de sobte la vida et dóna un cop fort. El meu espòs, company, amic, pare del meu fill va caure tot de sobte el divendres passat, a la nit de lluna plena ,a casa, a la cuina fregant els plats de sopar, després d’una conversa tranquil.la d’estiu i un maleït infart se l’ha endut en un llarg viatge. Sí, perque tota la seva vida ha estat un viatger. Ha visitat la major part dels països del planeta. Ha suggerit i organitzat viatges per a molta gent, amb paciència, professionalitat i sobretot amor. I ara ha marxat a fer el seu últim viatge, a Itaca ? Segur que sí.Santi, ho sento molt, però m’has fet una gran putada marxant en el aquest maleït viatge tant aviat. Tenía 59 anys.
Tot el que és valuós creix en el jardí del cor. (Osho)
Entenc el dolor, l’absurditat de la mort, etc, però que el qui es mort faci una putada al que el sobreviu, no ho entenc. Jo mai ho anomenaria així.
si ha marxat cap a itaca estic segura que els deus li guarden el cami.
itaca es a tot arreu, dins del cor de tots nosaltres.
el santi sempre sera al teu costat, en cada silenci, en cada raig de sol.
l energia no desapareix: l amor, l amistat son energia.
estara sempre amb tu.
es cert que es una putada.
un no sap on buscar l energia.
les coses practiques no es fan amb una energia que nomes una sent… pero aquesta energia et permitira de fer les coses mes llevaderes.
com tothom et deu de dir a ell no li agradaria que tu estiguessis malament.
endavant