Chào ông Viêt Nam

Escriptor, dissident, primer President de la República Txeca lliure, una personalitat en la política mundial. Va morir fa pocs díes, mentre dormia. Les imatges del seu enterrament a Praga han estat colpidores.
Havel va ser un bon amic del poble de Birmània i d’Aung San Suu Kyi. Va ser ell qui va proposar el seu nom com a Premi Nobel de la Pau l’any 1991 i que va guanyar, i va fer el mateix amb Liu Xiabo dissident a Xina, i que també va guanyar l’any 2010.
Però poca gent sap que Aung San Suu Kyi va proposar el nom de Vaclav Havel per el Premi Nobel de la Pau d’enguany, premi que han guanyat tres dones lluitadores.
Estic segura que ell no hagués acceptat aquest premi i que es va alegrar moltíssim en conèixer el veredicte del jurat per Ellen Johnson Sirleaf, Presidenta de Liberia, la seva compatriota Leymah Gbowee i l’activitista iemení Tawakel Karman.
Ell va ser el President d’un país en llibertat. Les seves primeres paraules després del nomenament com a President de Txèquia van ser: Poble de Txèquia, el vostre govern us ha estat retornat.
I aquest era el seu desig, molt especial, per Birmània i Aung San Suu Ky.
El seu últim repte era aconseguir l’alliberament de dos dissidents empresonats, Min Ko Naing a Birmània i Liu Xiaobo a Xina. Els va atorgar un premi, el Czech Homo Homini, com a presoners polítics, absents, i recordar als líders polítics del món i les institucions,de la lluita i dissidència d’aquestes dos homes i fer presió als respectius governs.
L’any 2007 en Vaclav Havel va escriure: A Birmània, el poder dels monjos, sense armes, amants de la pau, de treballar la ment, s’han revoltat en contra el govern militar. És clar que si la revolta no té èxit i no ténen el suport polític i econòmic de la comunitat internacional i dels mitjans de comunicació, tot el desenvolupament de Birmània recularà immediatament uns vint anys. Sí, tenia raó. Així ha estat, malgrat sembla que un glop d’aire de llibertat comença a obrir-se pas al país.

Va encapçalar un moviment de protesta juntament amb Desmond Tutu per denunciar  la Junta Militar per haver negat protecció i ajuda als damnificats del cicló Nargis, maig de 2008.
El propassat dia 11 de desembre va fer una crida a la comunitat internacional de fer un seguiment a les escletxes de llibertat que sembla que aparèixen a Birmània i els encoratja a donar suport a Aung San Suu Kyi per continuar amb la seva lluita de tornar el govern democràtic al poble.
Suu Kyi va rebre la notícia de la seva mort amb moltíssima tristor. Havel és un referent per a ella i sempre han mantingut un diàleg entre ells. El seu llibre de tauleta de nit és el que va escriure en Vaclav Havel : The Power of the Powerless.

La relativització de totes les normes de la moral, la crisi d’autoritat, la simplificació de la vida per aconseguir guanys materials immediats sense tenir en compte al poble, a la gent i sense veure’n les conseqüències, és el que fa mal i es motiu de crítica a les societats occidentals i les seves democràcies. Les institucions democràtiques són senzillament uns instruments tècnics per facilitar al poble la dignitat, la llibertat i la responsabilitat, per aconseguir una qualitat de vida que el diner, les dictadures i els poders absoluts no feran mai.

Acabo aquest apunt escoltant la música de The Velvet Underground i Lou Reed …..
Pale Blue Eyes.
Descansi en pau aquest defensor tossut dels drets humans al món, escriptor, polìtic, dissident i home de bé.
Fotografia Anne Bayin – Exposició The Liberty Project