Chào ông Viêt Nam

Els llocs d’aigua em fascinen i el sudest asiàtic n’és plè; delta del Mekong; rius navegables; costes i illes; badia de Halong; platges; llacs; cascades; camps d’arròs; pluges monsòniques; inundacions. Tota aquesta exhuberància de terra i aigua embolcalla uns paisatges, una cultura, unes tradicions, una manera de viure i treballar,  úniques. Saben conviure amb l’aigua i l’estimen i es coneixen molt bé.

Aquest ja és el darrer apunt, el tercer,  del llac Inle. He escollit una fotografia de la gran festa que celebren tots els anys, entre setembre i octubre, Phaung-Daw U, on tothom va de peregrinatge per tots els pobles durant tots els díes de la festa.

És una de les festes més espectaculars del país. Durant 18 díes els remers condueixen la gran barca reial , que representa el karaweik, l’ocell daurat de la mitologia birmana. Els remers són voluntaris i durant els 18 díes, per torns, van de poble en poble, tots sense excepció, perque puguin veure els quatre Budas que transporta la barca reial.

La barca està custodiada per monjos i savis on es veu un baldaquí que cobreix els quatre budas d’or que són a la Pagoda de Phaung-Daw U. De fet tampoc són unes figures de Buda, sino uns blocs daurats sense cap forma i que durant tot l’any són dins la pagoda, i només surten durant aquesta gran festa.

L’origen d’aquesta festa el trobem a finals del secle XII. El rei Alaung Si Thu, va extendre la religió budista en el seu regne, i quan feia viatges al llac Inle sempre transportava  figures de Buda al sostre de la seva embarcació. Aquests objectes, es van convertir en imatges de culte per la gent i així les vàren conservar els monjos de Phaung-Daw U.

L’any 1965 la barca reial va patir un greu accident, ja que arrel d’una gran tempesta de fortes pluges i vent, es va enfonsar i les figures de Buda també. Embogits, la gent va nedar fins al fons del llac per cercar-les i només en van trobar quatre. Van tornar a la pagoda absoutament angoixats per la pèrdua d’una de les imatges, però a l’entrar la van veure dins la pagoda ! És una història que expliquen i mai acaben. Ara només surten amb les quatre imatges trobades al fons, i van posar el baldaquí per protegir-les. 

He trobat algunes fotografíes de la barca reial i els remers, com també de la pagoda

Phaung-Daw U.

Abans de viatjar al llac Inle, sobretot durant el període setembre/octubre (lluna plena) cal informar-se de les dates de la festa. És més difícil trobar al.lotjament i també hi ha una munió de gent considerable, però penso que si pots anar-hi, vius una experiència i emocions inimaginables.