Una de conills i reciclatge
Publicat el 12 d'abril de 2008 per rginer
Viatjar per Austràlia és trobar-te amb les coses més inversemblants que un es pugui imaginar. Per començar el paisatge és insólitament pla, la terra de color vermell o marrón clar, buit, si no ets prop de la costa, monòton, però a la vegada engrescador.
No és fàcil descriure’l. És amb molta diferència el país menys poblat del món. Llegint dades trobo : Al Regne Unit hi ha una densitat de població de 253 persones per km2;
als Estats Units 31 persones per km2; en tot el món en general unes 47 persones per km2. Macao té el record de densitat de població del món: 27.600 persones per km2.
Bé, la mitjana de població a Austràlia és de 2,5 persones per km2. El 86% de la seva població viu a la costa i deixen la resta absolutament deshabitat.
Però aquestes terres tant inhòspites no han estat sempre així. Teníen una frondositat adequada que guanyava a qualsevol període de sequera o els focs, però l’any 1859, novament un britànic, Thomas Austin, propietari de grans extensions
a l’estat de Victoria, va tenir la genial idea d’importar 24 conills salvatges d’Anglaterra i els va deixar lliures al sotabosc ….. per practicar la caça ! Tradició britànica, però com tots sabem els conills es reprodueixen a milers i en un parell d’anys les seves terres havíen estat invadides.
Els animals autòctons, els depredadors, mai havíen vist conills i ni tan sols els paràsits s’hi apropaven; conclusió l’any 1880 s’havíen menjat 800.000 hectàrees de flors, plantes, fulles, tot el que trobàven. L’any 1890 el país va patir una època de sequera que va durar deu anys i van morir més de 35 milions d’ovelles, però els conills vivíen i corríen i saltàven, sense que ningú pogués fer-hi res.
FInalment van importar un virus anomenat mixomarosis de Sudamèrica; inofensiu per els humans i els altres animals, però mortal per els conills i van morir milions i milions de conills. Avui, però, tornen a tenir una població d’uns 300 milions.
I tot per la pocasoltada d’un britànic que volia disparar a alguna cosa en moviment desde casa seva ….
Una de les peculiaritats dels australians és el reciclatge. Tot ho aprofiten. Si no viuen a les Ciutats, les seves cases estàn construïdes en llocs molt solitaris. Tots hem vist a les pel.lícules les bústies de les cases, al costat de la porta d’entrada del jardí. Però aquests habitacles lluny de la civilització han de tenir un lloc precís on deixar les seves bústies i rebre la correspondència.
Mireu la fotografía; no és un abocador; són bústies de cases solitàries, en un encreuament de camins. Aprofiten la rentadora que ja no funciona; la caseta del WC vell on han deixat el rètol ‘out of order’ i qualsevol cosa que han de llençar i és utilitzat com a bústia.
Vaig parar immediatament per fer la fotografía; també hi ha una nevera-bústia que és al costat d’aquesta ranglera d’estris per reciclar.
El viatge va continuar i el xofer em va regalar l’interpretació de la cançó-himne del país ‘ Waltzing Matilda’, però aquesta cançó mereix un altre post.
Publicat dins de Austràlia - Un nou viatge | Deixa un comentari
i en aquesta foto és impressionant. El tema dels conills, una prova d’ignorància i manca de previsió… després de mi, el diluvi.