Chào ông Viêt Nam

Impressions de viatges i més coses

Un copiar i enganxar: Ara punxen fibra òptica i abans punxaven vida

Publicat el 23 de juny de 2013 per rginer
Segueixo tot el que escriu en Albert Pla  Nualart al diari ARA. És una de les signatures més interessants i sempre l’encerta, deixant de banda que aprens molt.

Avui el seu article que em permeto de fer un copiar i enganxar, m’ha colpit, però no m’ha sorprès gens ni mica. Sí, abans punxaven vida i ara la fibra òptica. Donem dades alegrement a tota aquesta púrria, i sobretot als estats que volen controlar-nos, i que sempre ho han fet. Ara ho tenen més fàcil. Saben perfectament qui som i si ens passem tot el dia explicant cadascun dels minuts de la nostra vida, tot anirà al cabàs del poder dels estats. Enyoro el temps dels coloms missatgers que cap tecnologia podia enxampar. Enyoro el mirar cara a cara a les persones i saber per la mirada si sabíen res de mí o no.
George Orwell ja ho veia a venir, i més ell, que va formar part dels serveis d’intel.ligència del Regne Unit. – IN THE TIME OF UNIVERSAL DECEIT, TELLING THE TRUTH IS A REVOLUTIONARY ACT –

Harold Pinter
va fer un discurs exemplar i demolidor en rebre el Premi Nobel de Literatura de l’any 2005. El podeu trobar en l’apunt que vaig escriure el dia de la seva mort, un dia de Nadal de l’any 2008. És llarg, està en anglès.
Tots dos sabíen perfectament el que es cuinava dins els estats més poderosos del món. 

L’Albert Pla Nualart ha escrit un article ras i curt; llegiu-lo. I si reaccionem, encara que fos una mica davant dels estats que ens volen controlar, alguna cosa haurem guanyat.

UNAFRASEAMBCUA  

Ara punxen fibra òptica i abans punxaven vida

“Què vaig fer perquè

l’estat em tractés així?”

Charlotte

LA TENDÈNCIA dels espies britànics a punxar intimitats ve de lluny. Alguns dels que ara són experts en islamismes tenen un passat als anys 80, quan eren més joves i atractius, com a agents infiltrats en grups tanperillosos per a l’estat com associacions ecologistes o de defensa dels animals.

Començaven fent-se seva la identitat d’un nen mort i, malgrat estar casats i tenir fills, li acabaven fent un nen a una ingènua activista, com la Charlotte, per esfumar-se al cap d’uns anys al·legant que la policia els perseguia.

La Charlotte es va passar 24 anys fent-se culpable d’un trencament que va deixar el seu fill sense pare i la va obligar a pujar-lo en condicions d’extrema pobresa. Finalment, no fa gaire, va veure al Daily Mail la foto d’aquell home reconvertit en un respectat alt funcionari que no vivia gaire lluny de casa seva.

Saber que l’estat ho va saber sempre tot i va tolerar que tingués una vida de merda fa que avui es pregunti quina mena de seguretat ha pagat amb els seus impostos. No és l’únic cas. Hi ha desenes de dones damnificades per aquests James Bond de pa sucat amb oli.

 Històries que confirmen que mai no podem esperar res de bo de la naturalesa humana quan li donem un poder impune sobre la vida dels altres, i que sempre que regalem a l’estat una completa opacitat per combatre presumptes amenaces estem degradant la nostra democràcia. 


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.