Chào ông Viêt Nam

Des de fa uns anys aquesta paraula, aquesta onada gegant produïda per un terratrèmol, ja és familiar i fa por, fa tremolar, i ens ensenya com som de petits davant la força de la natura. També ens ensenya una i una altra vegada que no podem lluitar contra la mare natura, que hem de respectar-la.

Ara és negra nit al Japó i no vull imaginar-me la visió que tindràn demà matí quan la llum del dia torni a mostrar-nos la tragèdia. L’helicòpter de la televisió pública japonesa ha enregistrat unes imatges en directe terribles, però crec que necessàries. Hem vist com és un tsunami, que molts altres països han patit i que només hem vist quan ja havia passat.

Japó és un país preparat. L’any 1923 va patir un terratrèmol molt fort que va causar més de 120.000 morts prop de Tokyo. Des de aleshores tot el que es construeix en aquest país es fa pensant en els terratrèmols i la gent participa en diferents simulacres durant tot l’any.

De moment sembla que s’ha confirmat la mort de més de 1000 persones i centenars de desapareguts, però encara és difícil conèixer amb exactitud les pèrdues de vides humanes.  Demà sabrem l’abast de la tragèdia.

Les imatges que hem vist han estat molt, molt colpidores i no eren d’una pel.lícula, eren reals, no era ficció. Un terratrèmol de 8,9 de l’escala Richter i un tsunami amb onades de més de 10 metres.

La fotografia en el moment en que el tsunami inunda l’aeroport de la ciutat de Sendai.