Chào ông Viêt Nam

A Darwin vaig arribar després d’haver estat a la vora del mar, a Cairns, on la temperatura era agradable, de primavera. La xafogor a Darwin asfixiant: 37º i 80º d’humitat. Pur tròpic, a escassament 1,30 hora de vol fins a Bali, entre el Mar de Timor i el Golf Van Diemen. Algunes coses bàsiques, imprescindibles quan es viatja per Austràlia en aquest Territori Nord o Outback; sempre portar una botella d’aigua; un barret per guardar-se del sol; crema solar; ulleres de sol i roba fresca que et cobreixi el teu cos. Sincerament em va deixar impresionada. Anem a pams. Has de fer nit, el primer dia, a Darwin i començar la visita com a mínim de dos díes, i si pot ser, quatre.
”””’Obligatòriament cal visitar el ‘Lichtfield National Park’ i per damunt de tot el ‘Kakadu National Park’. Si es té més temps, arribar fins a Katherine – Nitmiluk National Park ( 315 kms al sud ) també s’ho val. Octubre encara és temps de sequera; les pluges monsòniques no han començat, i aleshores pots caminar, visitar, embadalir-te amb tot el que veus sense problemes. A partir de novembre, fins al mes d’abril aproximadament, és el temps de pluges i tot el que hauré vist, està sota l’aigua i no es pot viatjar per aquests indrets. Primerament vaig visitar Lichtfield. Viatges per carreteres que sembla no tinguin un final; pobles que no existeixen; arbres esquifits; terres seques; i de sobte tot caminant, la terra es trenca, s’obre i tot és de color verd; els arbres són vius; el soroll de l’aigua t’envolta, les Josephine Falls, les cascades, són a tocar i una piscina natural t’espera per prendre un bany !! Abans, però, en mig d’aquesta desolació que es veu inundada per l’aigua de les pluges any rera any, veus unes edificacions, unes pedres sembla; són termiters magnètics construïts per els termits, únics al món, i que han construït orientats de nord a sud, per mantenir una temperatura estable a la cara est, amb pareds primes que els favoreix la climatació per assecar-les més ràpidament després de les pluges intenses. Més avall trobem més termiters, altíssims, de quasi 5 a 6 metres. Pugem els 166 esglaons que hi han desde el fons del barranc fins novament a la carretera per continuar el viatge i arribar a Wangi Falls. Un altre indret natural on vam prendre un bany en unes aigües transparents, netes, fresques. Al costat mateix, al bosc proper, uns rats penats grans, molt grans, penjats dels arbres anàven rundinant, mentres altres ocells i cotorres omplíen de sons aquest racó de món. Amagat dins una petita cova a les roques, un petit cangur dormia tranquil.lament. En el mig de no res, trobem un poble, Batchelor, on només es poden veure tres o quatre cases i més endavant en un encreuament una casa de menjars, on ens preparen una barbacoa molt bona. La dona que ens serveix és alemanya i fa sis anys que viu en aquest lloc tan aïllat. Vivia a Frankfurt i em diu que aquí en mig de la natura es troba molt bé i no té temps d’avorrir-se. Sempre fan reunions amb els veïns ( a 2 i 3 hores de cotxe ….. ) i quan vénen les pluges o marxen a Darwin o de vegades poden quedar-se si ténen la sort que les aigües no pugen gaire de nivell. Parlem de la vella Europa, i de la llunyania d’aquest territori. De la perillositat del terreny ( aranyes, serps, cocodrils als rius i a la costa, els gossos dingo … ) però sembla que res d’això és important, ens al contrari. Em manifesta que és feliç. El seu company és el cuiner i ella es fa càrrec d’aquesta casa de menjars tant peculiar. ‘El perill és arreu; i no són sols els animals …..’ Té raó. La fotografia correspón al camp dels termiters magnètics. Aniré penjant alguna fotografia més i seguiré el camí de Lichtfield a Kakadu en un altre post. ”””’