‘Taz’ El dimoni de Tasmània
Publicat el 22 de febrer de 2008 per rginer
Vaig arribar a Tasmània a finals del mes d’octubre 2007. L’aeroport de Hobart, la segona Ciutat més antiga d’Austràlia després de Sydney, és petit i en pocs minuts ja pots entrar a l’hotel reservat. Tasmània evoca lloc tenebrós, amb perill, mar enfurismat, vent, fred, foscor i per damunt de tot, ‘ el dimoni de Tasmània’ !
I que lluny de la realitat ! És una illa preciosa; colorista amb milers de flors arreu; amb boscos verges; una natura exhuberant; unes costes i penyassegats amb accessos difícils, quasi impossibles; les cases de les ciutats són boniques i totes amb uns jardins cuidats que les envolten i un mamífer tímid i petit que es passeja per les nits cercant menjar.
Però parlem del dimoni, més conegut mundialment per ‘Taz’ dels dibuixos de Lonely Tunes com un diable salvatge i ferotge i que avui està en perill d’extinció, per culpa d’una afecció facial cancerígena que van començar a detectar l’any 1996.
Molts investigadors estàn lluitant per trobar el remei i un 70% pateix aquest mal.
Per aquest motiu, els que estàn en bona salut, són vigilats i en uns parcs especials els cuiden per preservar aquest mamífer carnivor únic al món i que només pots veure en aquesta illa.
”””””””’Al Featherdale Wildlifepark de Sydney en ténen alguns, i en els parcs nacionals de Tasmània on estàn molt protegits, vigilats i viuen en total llibertat en les grans extensions boscoses d’aquests parcs.
Vaig anar a un parc-refugi a Richmond, un poblet petit prop de Hobart, i aquí teniu la fotografia; res a veure amb el ‘Taz’ dels dibuixos animats !! Els agrada molt prendre el sol, així de tranquils. Però la veritable experiència la vaig viure a Cradle Mountain, al bosc, al seu habitat. Una nit es va organitzar una excursió per el bosc per veure i escoltar els animals nocturns. Perque estàvem avisats, però en escoltar els grunyits del petit dimoni, em van agafar ganes de córrer i desaparèixer ! És increïble el crit tant ferotge que ténen i no és gens rar que els anglesos quan van arribar a l’illa i en escoltar aquests grunyits el van batejar com el ‘dimoni’ !
Són carronyaires i mengen tot el que troben per els boscos; els netegen. És tímid i un bon jan. No sap caçar, i la seva velocitat no passa dels 10 kms/hora. Els mascles pesen entre 10 a 12 kgs i les femelles entre 6 i 8 kgs. Surten de nit per cercar la carronya que els altres animals deixen i poden caminar entre 8 i 10 kms cada nit.
No el vaig veure mai durant el dia. Només em queda el record de veure’l en la foscor de la nit, plovent i sentir la por d’un crit ferotge fet per un petit mamífer que gràcies al seu grunyit, espanta a qualsevol enemic que vulgui atacar-lo.
Aquest enllaç: http://www.parks.tas.gov.au/wildlife/mammals/devil.html
hi podeu trobar més informació del dimoni i us recomano d’escoltar una grabació del seu grunyit i veure un petit video.
És d’admirar com tothom implicat en la defensa de la natura de Tasmània lluiten per guanyar la batalla d’aquest càncer facial que ha fet disminuïr de forma alarmant la població d’aquest mamífer tant vergonyós, tímid i simpàtic.
”””””””’
Publicat dins de Austràlia - Un nou viatge | Deixa un comentari
Ens ho descrius, i segur que ho es, com un bon jan, timid i poruc pero en escoltar la seva ‘veueta’ a l’enllaç que ens dones he recordat clarament i nítida la música inquietant del Tubular Bells de Mike Olfield i aquella altre ‘veueta’, tambe inoblidable, de la nena de l’Exorcista…
Deu n’hi do quina por!
per les característiques que té, si el dimoni de Tasmània es re-encarnara en persona potser es transformaria en un advocat dels que cobren a morosos ;-))
Dissuadir, fer veure que és gros i ferotge, perquè el deixin fer….