Chào ông Viêt Nam

Mentres entrem a la nostra tardor, vaig recordant els díes a Viêt Nam, una tardor una mica diferent de la nostra. A Europa, sobretot als països nòrdics, la tardor és l’entrada a uns hiverns llargs, amb molta foscor, fred i melangia per l’estiu passat i impaciència per tornar a veure la llum i el sol. Nosaltres, en el nostre petit país, la tardor és la primavera de l’hivern, com molt bé va escriure en un apunt un pèndol amb oscil.lacions variades. Ens agrada la tardor. A Viêt Nam, un país tropical, tothom espera la tardor perque la calor sofocant i les pluges mònsoniques de l’estiu marxen. De fet, ells consideren només dues estacions l’any; la seca i la humida. Comença a notar-se el canvi de temps, de la calor humida, de les pluges, a finals del mes d’agost i esperen amb delit un vent agradable i fresc que ells anomenen ‘gió heo may ‘.
La terra no té els colors tant brillants i meravellosos de la nostra tardor, però assoleix una atmòsfera amb un encant discret, particularment durant els mesos de setembre i octubre. Els cels aparèixen clars i blaus; la llum és brillant, i la flor de lotus es va esmorteint a les llacunes i els estanys; les boires del matí fan del paisatge un instant místic. La tardor evoca solitud, separacions i tristors, però a Viêt Nam també és temps per compartir menges delicioses, casaments feliços i el festival de tardor dels nens. Aquest any el Dr. Nhan ha tornat a enviar-me les fotografíes dels infants incapacitats de l’hospital amb les seves llanternes de paper.