Chào ông Viêt Nam

Impressions de viatges i més coses

Tardor a Viêt Nam

Mentres entrem a la nostra tardor, vaig recordant els díes a Viêt Nam, una tardor una mica diferent de la nostra. A Europa, sobretot als països nòrdics, la tardor és l’entrada a uns hiverns llargs, amb molta foscor, fred i melangia per l’estiu passat i impaciència per tornar a veure la llum i el sol. Nosaltres, en el nostre petit país, la tardor és la primavera de l’hivern, com molt bé va escriure en un apunt un pèndol amb oscil.lacions variades. Ens agrada la tardor. A Viêt Nam, un país tropical, tothom espera la tardor perque la calor sofocant i les pluges mònsoniques de l’estiu marxen. De fet, ells consideren només dues estacions l’any; la seca i la humida. Comença a notar-se el canvi de temps, de la calor humida, de les pluges, a finals del mes d’agost i esperen amb delit un vent agradable i fresc que ells anomenen ‘gió heo may ‘.
La terra no té els colors tant brillants i meravellosos de la nostra tardor, però assoleix una atmòsfera amb un encant discret, particularment durant els mesos de setembre i octubre. Els cels aparèixen clars i blaus; la llum és brillant, i la flor de lotus es va esmorteint a les llacunes i els estanys; les boires del matí fan del paisatge un instant místic. La tardor evoca solitud, separacions i tristors, però a Viêt Nam també és temps per compartir menges delicioses, casaments feliços i el festival de tardor dels nens. Aquest any el Dr. Nhan ha tornat a enviar-me les fotografíes dels infants incapacitats de l’hospital amb les seves llanternes de paper.

Aquest festival és única i exclusivament per els infants. Ja ho vaig escriure en un apunt l’any passat – ací –
Els vietnamites tampoc obliden que és el moment on la lluna llueix la seva més gran transparència i brillantor. Per a ells és el simbol de  la dona – yin -, l’esperit tutelar en la seva vida conjugal i el seu matrimoni.
He recordat la tardor vietnamita tot organitzant el meu arxiu de fotografíes i he trobat aquesta de les flors de lotus en un petit estany.
M’he fet una infusió de te puerh amb crisantems, la flor de la tardor.


  1. Llavors ja hi era al teu costat, ja m’havien encisat els teus posts, Viêt Nam, la lluna i els infants. Gràcies per la referència al pèndol. Sé que es veritat que me tens present en molts moments, com jo mateixa a tu. És el que te això de l’esfera d’internet i la catosfera. Aquest espai equidistant on tots fem teixit i escorça

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Flors, fruits, natura per rginer | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent