Chào ông Viêt Nam

Els camises vermelles han estat esclafats a Bangkok, però el toc de queda ja és aquí i el govern l’ha aplicat durant aquest propers tres díes a tot el nord del país.
Avui matí ja s’han comptat més de deu morts i molts més ferits molts d’ells quan es van refugiar dins una pagoda. Per cert, per què el corresponsal de TV3 a Beijing no ha estat en el lloc dels fets ? Per què no s’ha informat millor de tot el què ha passat ? 

La desesperació de la gent després de dos mesos de lluita els ha portat a incendiar edificis com la borsa o els grans magatzems símbol de la opulència i el diner. Lluita sense armes, i sota el foc real de l’exèrcit i la policia. On era la policia i l’exèrcit l’any passat quan els manifestants eren l’èlit, els camises grogues ?
Podem dir que els camises vermelles han posat en evidència un sistema totalment injust i feudal. Les divisions dins l’exèrcit i la policía també és evident.
Hi ha una dita:  Els soldats, generals i la policia són síndries, verds per fora, però vermells per dins.

Aquest article del periodista birmà Aung Zaw és força explicatiu i aclaridor. És una altra visió dels fets, des de dins.

Caos a Tailàndia – Article de’n Aung Zaw – The Irrawaddy – 19.05.10

El que ha passat a Bangkok aquest mes d’abril i maig és el resultat d’un sentiment de quatre anys, que ha anat pujant poc a poc, a partir del cop d’estat de l’any 2006 on va fer fora a l’antic primer ministre Thaksin Shinawatra. Els més de 60 morts i centenars de ferits en aquests últims díes pels carrers de Bangkok és un dels períodes més foscos del país durant dècades, on han passat molts cops d’estats, manifestacions als carrers, canvis constitucionals continuats, i un canvi de cadira de primers ministres constants, excepte el que va guanyar el senyor Thaksin a les urnes.
L’actual Primer Ministre Abhisit Vejjajiva del Partit Demòcrata ha estat l’últim en recollir la collita de la còlera i l’enuig dels manifestants, de la gent del poble, enfrontats a l’exèrcit. El seu govern vol sobreviure per damunt de tot, i ha paralitzat qualsevol intent de mediació o diàleg, enviant la força i la violència de l’exèrcit, davant l’estupor de la comunitat internacional, i ha enviat el turisme i l’economía del país a un carreró sense sortida, en contrast amb la manera de ser absolutament pacífica de la gent de Tailàndia, i el seu tarannà negociador, dialogant i sempre obert.
Amb aquests fets el país ha entrat en una espiral absolutament inequívoca i inusual, i es un nou capítol en el desenvolupament de la seva democràcia, encapçalats per un moviment de gent del món rural i treballador, que ha sacsejat la política conservadora, d’èlit, poderosa, del sud del país. 

Els líders dels camises vermelles, per primera vegada en la història del país, han trobat la seva raó de ser com a poble articulant un discurs reinvidicatiu de greuges davant la classe poderosa dels que tenen més, de l’establishment, de l’èlit.
El senyor Abhisit també té complicacions per fer-se sentir dins l’estament militar, ja que hi han divisions. El general més important, Anupong Paochinda, ha declarat una i una altra vegada que cal parlamentar urgentment per trobar un compromís politic. I a més, el Partit Demòcrata ha estat denunciat per haver violat el codi de la Comisio Electoral, que si és acceptada la denúncia per la Cort de Justícia, voldria dir la dissolució del Parlament.
La qüestió és fins on vol arribar Abhisit educat a Oxford, membre de l’èlit tailandesa ? 
Les respostes seríen: Repressió violenta, un altre cop d’estat, un compromís ‘tou’ per deixar passar els díes, o alguna combinació entre ells mateixos per esperar aconteixements.
La revolta ja és fora de la Ciutat; com per exemple atacs esporàdics boicotejant i cremant una central elèctrica, bloqueig d’un tren transportant equipament militar a Bangkok, bloquejar carreteres per evitar que convois militars arribin a la ciutat, i atacs amb bombes a les oficines de la policia de Chiang Mai i altres localitats.
Un signe de com han canviat els aconteixements i el discurs, és el fet que els camises vermelles no demanen el retorn de Thaksin, demanen democràcia, justícia i reivindiquen una millor qualitat de vida, el que trenca completament aquest segell que té el poble Tai d’acomodar-se en un moviment populista.
El cop d’estat de 2006, la dissolució de dos governs i posteriorments els seus parlaments, han estat factors importants per aquest moviment, malgrat que alguns focus violents no els ajuda gens.

La fotografia és d’una dona ‘camisa vermella’ plorant, de desesperació, de tristor, després de dos mesos de lluita, en sortir de la pagoda on s’havia refugiat amb centenars de gent i que van ser desal.lotjats i detinguts. En entrar a la pagoda, els soldats es van trobar amb sis persones mortes i molts ferits.
En l’arxiu la fotografía dels grans magatzems absolutament destruïts, o una altra dels monjos que eren dins la barricada ajudant a una persona ferida o potser ja morta.
També es poden veure en una fotografia els ‘camises vermelles’ refugiats dins la pagoda.