Chào ông Viêt Nam

Avui dimecres, dues tanquetes de l’exèrcit ja han pogut travessar les barricades. Els manifestants, els camises vermelles es defensen com poden. L’atac final ha començat. Desitjo de tot cor que no esdevingui una massacre.  El fabulista De La Fontaine va deixar anar una frase terrible : la rasion du plus fort est toujours la meilleure. Vaig ser tot just novembre passat en aquesta zona on són les barricades.
Els comentaris fets per occidentals que són allà, que viuen des de fa més de sis o vuit o deu anys, no puc transcriure’ls. He de conèixer també el que diuen la gent thai, els birmans, els laosians, la gent del país. Ja no serà res igual a partir d’avui.

No hi ha diàleg i ja són més de 60 els morts i més de dos mil els ferits, entre ells el periodista Flavio Signore de ” Birmània per la Pau ”, que era allà, per informar. És a l’hospital, fora de perill.

Infiltrat amb els camises vermelles
Article signat per Saw Yan Naing, periodista birmà, del diari The Irrawaddy

Com a periodista, sóc a la cua per poder entrar a la zona de les barricades dels camises vermelles, a Ratchaprasong. Els guàrdies de seguretat ens registren. Em deixen passar.
Potser és el centre de Bangkok, però una vegada dins la barricada, et trobes en un món absolutament irreal i diferent. Centenars de camises vermelles seuen, mengen, parlen, dormen, miren la televisió – dones, infants, gent gran, monjos -.
Ens apropem a una dona que està descansant en un matalàs de bambú amb el seu fillet, i li demanem si podem parlar-hi. Afirmatiu. Ens diu que és al campament des del 12 de març. – ”No volem que ens matin, però si l’exèrcit comença a disparar, estem preparats per morir per la democràcia” –
Tot just uns minuts després apareix el seu home. Quan s’assabenta que la seva dona ens ha parlat, s’enfada violentament, i li dona una bufetada a la dona i a empentes la fa marxar. Ens demana de no publicar cap fotografia o video. Arribem a un acord, i marxem.
Malgrat aquesta violenta interrupció, continuem entrevistant als camises vermelles.
— ” El nostre motiu no és donar suport a Thaksin o a aquest govern, parla una dona de 60 anys que està cuinant per els manifestants, — només demanem llibertat i democràcia” —

Dins el campament no hi ha electricitat, ni tenen aigua ni menjar. Totes les botigues, benzineres, supermercats de la zona on és la barricada, tot està tancat i barrat. Però no sembla que els manifestants vulguin marxar, ni tan sols podem percebre ni un sol moviment de desertar i baixar la guardia. Weng Tojirakarn, un dels líders dels camises vermelles, s’adreça als periodistes – Molta gent innocent ha mort. Aquest govern ha de deixar de matar immediatament –
Ens diuen vàries persones que hauríem de moure’ns per llocs més segurs, sobretot quan sigui ja de nit. Ens diuen que els periodistes no agradem ni als manifestants ni a l’exèrcit i policia del govern, i hem de vigilar.
Una companya, una noia jove tai, freelance de The Irrawaddy i que era treballant amb periodistes de France 24, va ser detinguda per el servei de seguretat dels camises vermelles. La van acusar de no dir la veritat, de distorsionar els fets. Dos homes la van maltractar i la van colpejar. Va ser interrogada en un racó. Finalment la van deixar en llibertat.

Pongsak Chanon, un observador que va poder entrar a la ‘zona de foc’ el dilluns, ens va dir que tot aquesta àrea era un cementiri, un tros de Ciutat mortal.
—  ”Els trets passen ben a prop teu; gent malferida, morts. Sembla una pel.lícula de Hollywood. Quan era a la línia de front, tenia la sensació que en qualsevol moment una bala acabaria amb la meva vida, perque no veus, no saps d’on venen els trets.
Tots dos bàndols, els camises vermelles i el govern necessiten, han d’arribar a un compromís, han d’aturar la violència” —
— ”La gent no pot morir d’aquesta manera, així” –.
Saw Yan Naing – The Irrawaddy – 18 de maig 2010

EE.UU. pot perdre el seu  millor aliat al sudest asiàtic . El Rei, més de 80 anys, ja no pot fer d’intermediari. Potser la seva filla, que la gent de Tailàndia estima, o és el que em van dir quan vaig ser-hi l’any passat. La seva fotografia era arreu a tots els pobles juntament amb la dels seus pares.

La fotografia és d’avui mateix; una manifestació dels camises vermelles, sobretot dones, sense camisa, ensenyant que elles i ells no tenen armes de foc.
En l’arxiu, els monjos netejant el terra de dins les barricades i unes altres en la que es pot veure com llencen coets artificials contra l’exèrcit.
Encara hi han més de 5.000 persones malvivint dins les barricades, al centre de Bangkok.

No pot intervenir cap organització mundial, o les Nacions Unides ? No sé, sembla que el sudest asiàtic no té interès i si la violència i la força de l’exèrcit continúa, l’espurna es transformarà en un bany de sang i de mort, i guerra civil. Qui guanyarà ? La Índia, Xina, Rússia, s’ho miren, més aviat tothom …….