Chào ông Viêt Nam

Impressions de viatges i més coses

Sydney

Publicat el 12 de gener de 2008 per rginer

Fins ara no havia escrit cap de les impresions que vaig sentir durant els díes d’estada en les Ciutats com Melbourne, Adelaide, Hobart o Sydney, la ciutat més coneguda d’Austràlia mundialment; la més celebrada; la més estimada; la més admirada. Val a dir que va ser la meva entrada al continent, a l’aeroport de Kingsford Smith ( un aviador australià del que parlaré en un altre post) i no vaig poder evitar les meves emocions. Aquest era un viatge que ens vam prometre en S. i jo, i ara era només jo qui arribava a les antípodes sola, sense el company, però ell viatjava amb mí.

Vaig fer el trajecte de l’aeroport a l’hotel en un taxi i un xofer de clar accent britànic,
i la sensació va ser de viatjar en un cotxe anglès amb un xofer particular …. en direcció a un món absolutament anglosaxó.
Però una vegada dins la Ciutat es produeix un esclat i l’imperi britànic desapareix estrepitosament; trobes una Ciutat oberta, alegre, ben estructurada, molt viva, una barreja de cultures i races. Veus el mar quasi sempre, vagis on vagis.
A Circular Quay, el 26 de gener de 1788, el capità Arthur Phillip va arribar amb onze vaixells i unes mil cinc-centes persones. És el dia nacional d’Austràlia.

”’Vaig fer dues estades a Sydney. En la primera no vaig veure la icona de la Ciutat, el monument per excel.lència: un barco amb veles de ciment – La Opera de Sydney. Vaig pensar que ja tindria temps de veure-la durant la meva segona estada. Les meves caminades per la Ciutat van ser llarguíssimes, per entendre com en aquest lloc, fa més de 200 anys només es podíen veure barraques, botigues decadents, brutícia i ara és una Ciutat gran, acollidora i amb una transformació difícil de creure.

Em van dir: ‘ No et trobes veritablement a Sydney si no tens davant teu la Opera house’. Bé, esperaré doncs.

Però vaig pensar, i penso encara, com un edifici com la  Opera House ha aconseguit aquesta celebritat i convertir-se en la icona d’una ciutat que fins aquell moment vivía a l’ombra de Melbourne ?
Quan se’ns mostra la fotografia de la Opera House immediatament està ja associada a Sydney, una Ciutat molt primitiva allà per els anys 1950, oblidada, desconeguda, on fins i tot els bars tancàven a les sis de la tarda.
L’any 1956 Melbourne va organitzar uns Jocs Olimpics i en aquell mateix any el Director de la Sydney Symphony Orchestra, Sir Eugene Goossens, va decidir que havia de construir-se un auditori, un teatre per la música.
Van escollir un lloc on eren les cotxeres dels tramvíes. Es va obrir un concurs on hi van participar nombrosos arquitectes i es veu que va ser un guirigall d’opinions, discusions i no saber què fer. Es va demanar la opinió al senyor Eero Saarinen, arquitecte nordamericà i va escollir el projecte de Jorn Utzon, que havia estat rebutjat.

La construcció va començar i no es va acabar, crec, fins dotze o tretze anys més tard i el cost total va ser de 102 de milions de dòlars, catorze vegades més que el pressupost inicial.
I curiosament el seu creador, l’arquitecte Utzon no va rebre mai cap premi i a sobre el van acomiadar l’any 1966 i no sé si va tornar més a Sydney.
Però, veritablement aquesta construcció tant peculiar d’una Opera House va canviar la vida, el futur de Sydney.

No sé si és agoserat per part meva, però m’agradaria que el nostre amic blocaire en Josep Blesa, ens pogués fer un post més complet d’aquest edifici, (com és habitual en ell) i el seu arquitecte, i donar la seva opinió  de com es pot fer canviar el futur d’una Ciutat i projectar-la al món amb un edifici d’aquestes característiques …. però pot ser no sigui aquest un edifici de la seva devoció…….

Hi ha més per escriure sobre Sydney. La vaig viure molt intensament, segurament no tant com en les terres salvatges de l’outback, o les illes, però el viatge s’hi val.

Penjo aquesta fotografia que particularment m’agrada. Hem vist la Opera House de tots els angles i aquest em va semblar, si més no, peculiar. Quan navegues per aquesta badia tant meravellosa, la veritat és que sempre cerques la Opera House i sempre et fa pensar en un vaixell diferent.

”’


  1. Al febrer, aprofitant les vacances de l’Any Nou Xinès, intentarem fer una escapada a Austràlia. Aquest post ens en fa agafar encara més ganes!!

  2. Allò viscut , es pot viure físicament o espiritualment, com el teu viatge que vas imaginar espiritualment , estant tots dos realment junts projectant-lo, i llavors l’has fet realment, estant ell al teu costat espiritualment… Això és la nostra essència i el que ens manté vius d’una o altra manera… Avui , aquí a Mallorca fa un dia lluminós i m’agrada.
  3. Avançaré alguna cosa: No he estat mai a Austràlia. Tanmateix, l’edifici sempre m’ha interessat. És cert que JØRN Utzon (que és com s’escriu veritablement), s’ho passà malament, fins el punt d’emmaltir. No trobaven la manera de resoldre les cloves que són la imatge impactant sobre la badia. Tanmateix l’enginyer londinenc Owen s’ho prengué com a un repte personal que a la fi tingué solució, mitjançant la realització d’aquestes peces per elements prefabricats. El Palau de les Arts d’en Calatrava, crec, que "xucla" molt de la idea d’Utzon. He estat fotudet aquesta setmana amb la grip i el virus eixe de la panxa. Entre la Victòria, l’ângel Canal i un servidor, el vilawebari aquest, sembla, la sala d’urgències d’un Centre de salut. Ja faré una referència al que em demanes…
    Cordialment. 

Respon a Victòria Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.