Sydney: Una història des de l’aire
Publicat el 1 d'abril de 2008 per rginer
Poder volar vol dir tenir sensacions, emocions, sentir-se lliure. En el meu viatge per terres llunyanes, vaig tenir la oportunitat de pujar en un hidroavió, petit, dels temps de la guerra i fer dues volades per damunt de la Ciutat de Sydney. Vam aterrar a l’aigua, en un racó que estava ple de meduses enormes, o les temudes ‘jellyfish’. Quan torno a casa, m’agrada conèixer a fons la Ciutat, el poble, el lloc on he estat caminant, mirant, fotografiant i sempre em trobo amb sorpreses.
El que va captivar al Capità Cook quan va arribar a aquestes terres va ser la costa, l’entorn, el bosc, els racons amagats, tot envoltat per el mar.
Va navegar durant quatre mesos per les costes d’Austràlia i en un lloc on va fer un descans i que va batejar com ‘Botany Bay’ ( on es troba avui l’Aeroport )va poder veure l’entorn on avui es troba Sydney : ‘ Té un aspecte molt prometedor i agradable, amb pujols, muntanyes, valls i planes, molt de bosc’.
No coincidíen els altres exploradors amb aquestes descripcions, però el Capità Cook la nit del 21 d’agost de 1770, després d’haver embarrancat a la barrera del corall, en el punt més al nord, al Cape York, va baixar a terra i va ‘plantar’ la bandera denominant el lloc ‘ Possession Bay’. La nova colònia britànica ja era un fet.
Exploradors francesos, holandesos, portuguesos van navegar molt més abans que Cook per aquest continent, però ningú va clavar la seva bandera en cap indret.
En els seus informes el Capità Cook va cometre un error essencial; va creure que el període humit d’Austràlia era el sec i va concloure que el país era més hospitalari i sense cap perill, del que era en realitat.
Aquest error va ser fonamental en l’arribada dels onze vaixells del capità Arthur Phillip que van salpar de Portsmouth el mes de maig de 1787, amb unes 1500 persones a bord, la majoria presoners i convictes, i els van enviar a fundar de la manera més absurda una colonia en un continent llunyà i desconegut, perque els anglesos havíen perdut les colònies americanes i no sabíen on tancar els seus convictes. Un continent que només havíen visitat una vegada en disset anys.
Fins aleshores, mai s’havíen traslladat tantes persones d’un continent a un altre, per haver de ser tancats en presons !!!! Increïble ! I tot llegint en la històría, aquests convictes havien comés el gran crim d’haver robat deu cogombres, o un llonguet, o haver expressat les seves idees en contra del govern o haver robat un llibre: ‘ Resum de l’estat prósper de la illa de Tobago’.
Aquest viatge per tota aquella gent significava una cadena perpètua.
El viatge de Portsmouth fins a Austràlia va durar 252 díes ( 8 mesos ) – 15.000 milles per mar obert.
Quan van arribar a Botany Bay, el capità Phillip va adonar-se que ni de bon tros era el paradís que el capità Cook havia descrit. Havia descrit un paratge verd, fermós, agradable, com a Anglaterra; era evident que el va veure durant el període humit, i el capità Phillip i les 1500 persones van arribar en el periode sec.
El Capità Phillip va decidir continuar i cercar un lloc millor que Botany Bay i va navegar costa amunt i va descobrir una bocana on va entrar amb les naus. És el lloc que coneixem avui com ‘Circular Quay’ el centre neuràlgic de Sydney. Va arribar el dia 26 de gener de 1788. Dia Nacional d’Austràlia. El Capità Cook va anomenar la costa oriental ‘ Nova Gal.les del Sud’ i ningú sap per què.
Sydney, aquest nom per una Ciutat, per què ? El capità Phillip volia anomenar-la ‘Albion’. No va reexir. Thomas Townshend, primer Baró de Sydney, i secretari colonial i nacional, va escollir ser anomenat ‘Baró de Sydney’ i com a segon superior i responsable de la colònia,van escollir aquest nom per la nova Ciutat. Ningú sap per què d’aquesta decisió, ja que la baronía de Sydney va desaparèixer a la mort del senyor Townshend.
De les 1.000 persones que van desembarcar, 700 eren convictes, i la resta mariners i oficials, familiars dels oficials i el governador i el seu sèquit.
El grup era, perque no dir-ho, molt i molt curiós: Desde un nen de 2 anys fins a una àvia de 82 anys. El grup no era precisament unes persones que volíen colonitzar un continent, una nova terra, cercar un futur millor. No hi havía cap expert en ciències naturals, cap pagès o ramader; ningú tenia ni la més mínima idea de com treballar la terra en condicions climàtiques extremes.
Hi havia només un pescador entre les 700 persones. Cinc persones teníen una mínima idea de com construir cases.
El Capità Phillip, una bona persona, agradable, honest estava davant una situació absolutament lamentable. Enfrontat a un continent on hi havien plantes desconegudes, animals salvatges, va escriure amb total desesperació:
‘No tinc ni un botànic, i ni tan sols un jardiner intel.ligent’.
Vaig llegint més històries d’aquest viatge inusual, mal planejat, polític, sense cap coneixement previ i que aniré intentant descriure en propers posts.
La fotografia correspòn a aquest vol que vaig fer per damunt de Sydney i podeu veure un bocí d’aquest port natural que es va trobar el Capità Phillip, avui barris de la ciutat on la gent viu en cases senzilles, pràctiques, grans i amb molt d’espai. Els barcos davant mateix dels seus barris i en unes condicions privilegiades. La city és a l’altra banda de la badia.
Publicat dins de Austràlia - Un nou viatge | Deixa un comentari
La gent que va a Austràlia en viatges turístics, t’explica unes altres coses: l’Òpera, 2000 mil barquetes de vela a la badia (que tothom coincideix que és espectacular i la teva foto ho corrobora), no-sé-què dels aborígens… L’última novel·la de Coetzee (el meu escriptor favorit) està ambientada allà, però avui no importa gaire on estan escrits i ambientats els llibres; la gent de pertot és igual. Aquest llibre és (jo vaig llegir tot d’una la primera edició que em va comparèixer, la de Mondadori, en castellà) Memorias de un mal año, i suposo que és el millor llibre del seu autor, que aviat és dit, perquè superar l’escriptura de Coetze, fins i tot per al propi Coetze, és cosa fina. Un dels moments més emotius del llibre, al meu entendre, és quan demana perdó a Bach per haver-li fet passar fam i misèria a n’aquest món. Ai, roseret, no m’hi facis pensar.
La gent corrent va adquirir la seva noció d’Austràlia quan per la tele varen fer EL PÁJARO ESPINO, que era una flipada. M’agradaria tornar-la a veure. A mi m’agradava molt una sèrie que anava d’un bufet d’advocats, Carson & Carson.
Estic contenta que hagis escrit.
que et trobes millor. Una besada