Chào ông Viêt Nam

Impressions de viatges i més coses

Sondheim-Send in the clowns-Streisand

Publicat el 31 de gener de 2011 per rginer
A mí m’agrada Barbra Streisand, de sempre. Recordo l’any 1965 o 1966, el meu cap va tornar de Nova York i ens va deixar un disc de 45r amb una cançó mítica ‘People’ interpretada per Barbra Streisand. Ha fet versions absoutament esplèndides, i una d’elles és la cançó de Stephen Sondheim ‘ Send in the clowns’  del seu musical ‘A little night music’ estrenada a Broadway l’any 1975, i interpretada per Glynis Johns. Judi Dench va interpretar el paper de Desirée a Londres. Frank Sinatra va popularitzar aquesta cançó, però, sabeu, ningú com la Streisand.

‘A little night of Music’ es va representar al Festival del Grec del 26 de juny al 31 de juliol de l’any 2000. Molt dignament i va ser tot un gaudi.El paper de Desirée el va intepretar Vicky Peña, i en el repartiment vam poder veure a en Jordi Boixaderas, na Mònica López, l’Àngel Llàcer, Montserrat Carulla, Constantino Romero. El director va ser en Mario Gas.  

Send in the clowns  és el títol de la cançó que Desiré canta al final de l’obra, sentada al llit, té por i tristesa, recorda la seva vida, els seus dubtes, la seva carrera com actriu, les seves decisions, el seu error. Sempre m’he preguntat que volia dir, o, quin significat tenia la lletra d’aquesta cançó i en Stephen Sondheim el seu autor ens ho explica en una entrevista l’any 1990:
El títol no es refereix als pallassos de circ, però sí simbolitza als imbècils. Tothom em pregunta el sentit d’aquest títol; mai vaig pensar que podría ser esotèric. Volia utilitzar el llenguatge teatral,  perque Desirée fa el paper d’una actriu, pero se suposa que no treballa en un circ ( quan l’obra no funciona bé, sempre diem … doncs enviem als estúpids (let’s send in the clowns), per entendre’ns ‘comencem a fer acudits’, per amagar la frustració d’un fracàs. Sempre vull saber, quan escric una cançó, quin serà el final. Send in the clowns no el trobava, fins que vaig escriure : Don’t bother, they are here (no et preocupis, són aquí) sí, en realitat tots som uns estúpids. 

He trobat a Vimeo el video perfecte de Barbra Streisand cantant aquesta cançó, i a més subtitulada en castellà. Una gran intepretació, molt en el seu paper de ‘diva’, però actúa, emociona i dimonis, com sap mirar a la càmara …. i quina veu !
El video anterior trobat a Vimeo ha deixat d’aparèixer i he trobat aquesta versió a You Tube, interpretació en directe, en un DVD anomenat ‘One Voice’ …. i repeteixo el que he manifestat anteriorment …Una gran interpretació, molt en el seu paper de ‘diva’, però actúa, interpreta, emociona i dimonis, com sap mirar a la càmara … i quina veu !


  1. (Estic segur que, ara mateix a Can Fufluns, estarà sonant la Barbra amb el volum ben alt: que s’enterin les veïnes! Coneixent com conec a la bodeguera en cap, que està absolutament “loca” per “la seva” Barbra,  avui sonarà, també, aquesta veu que voreja la perfecció, la veu de la diva, piula i murri, generosa, elegant i guapa com la bodeguera en cap de Can Fufluns que, ara mateix, i que s’enterin les veïnes, estarà cantant (i ballant -me la conec-) fent duets amb Mrs. Streisand… This is one of those moments, -Yentl-.)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.