Chào ông Viêt Nam

Impressions de viatges i més coses

Solstici de tardor – Lluna plena

Entre els díes 1r i 15è del 8è mes llunar, es celebra a tot Viêt Nam el festival anomenat : ‘ Tèt Trung Thu’.
Això passará dimecres dia 26 de setembre 2007.
Ara fa un any vaig poder viure aquest festival dedicat única i exclusivament als infants; ells són els protagonistes.
En el llibre ‘Ma chère Cochinchine’ he llegit també com es celebrava aquesta festa.
Entre l’any 1911 fins avui, la celebració d’aquesta festa no ha canviat el seu sentit; sí els espais físics.
La nit de lluna plena d’aquest mes té el màxim esplendor en un cel radiant.

””””Quan t’hi trobes, ho pots copsar veient milers i milers de papers de tots colors representant les cares del drac, la carpa, fanals de colors, figuretes d’animals fetes amb fulls de bambú, llanternes amb cares de conills, tigres, lleons, joguines fetes en paper i famílies senceres amb els seus fills cercant les millors llanternes, les millors joguines.
A casa els vietnamites paren les taules amb tot tipus de menjars i llaminadures que més els agrada als seus fills. Als parcs es celebren representacions teatrals, circ, música i la gernació d’infants és increïble.

El clímax arriba durant la nit; és el canvi de cicle de les estacions; el ‘yang’ (home) i el ‘yin’ (dona). El ‘yin’ (fred, foscor, la lluna) prèn el millor del ‘yang’ (home) (calor, llum i el sol). És en definitiva el Têt – paraula derivada del tiêt – ‘ el nus separador de les dos parts d’una canya de bambú’ – i en definitiva el límit de dos períodes amb diferents temps meteorològics. El solstici de la tardor.

Durant aquesta nit sempre s’ha dit que els poetes han escrit les seves millors poesíes, mentres bebíen molt lentament glopets de ví d’arròs amb gust de flors de crisantem. Els amants del bon menjar preparàven petites mandonguilles de carn de porc amb cargols de riu, embolicats en fulles de gengibre. Els astròlegs, tot mirant la cara de la lluna, fan les seves prediccions per l’any vinent. Si la llum de la lluna és pura i radiant, la collita d’arròs serà abundosa. Si el color que desprèn és més grogós, els cucs de seda donaràn uns excel.lents capolls.
I si la llum és tèbia, grisa, hi haurà fam i pobresa.

Però el brugit de la gent i els infants al carrer el dia abans és per viure’l. L’endemà només cal anar als parcs on tot és activitat i els infants són els reis de la festa, tots porten la seva joguina de paper escollida i juntament amb els seus pares, avis, germans, s’ho passen d’allò més bé, al carrer i a casa. Aquest dia és festa a l’escola. I sí que m’hi vaig fixar bé; les famílies eren amb la canalla. Mesuren el temps i en ténen per a tot, i aquest dia el més important és estar amb els infants.

La fotografia correspòn a una de les moltíssimes botigues a peu de carrer del barri vell de Hà Nôi.

””””


Respon a Victòria Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.