Chào ông Viêt Nam

Impressions de viatges i més coses

Serra de Tramuntana

Publicat el 29 de juny de 2011 per rginer

La bona notícia de la setmana: la serra de Tramuntana, des d’Andratx fins a Formentor, ha estat declarada Patrimoni Mundial de la Humanitat per la UNESCO. Sense cap vot en contra, per unanimitat i al darrera milers i milers de signatures de la bona gent de ses Illes que varen donar suport a l’iniciativa.

-Camí de Pollença- de Joaquim Mir. És el que va viure i veure aquest gran pintor durant les seves estades a Mallorca.

Clickeu ací – El boc, la cabra autòctona de la Serra de Tramuntana, albercuixera per part de pare i formenterina per part de mare. M’ho va dir na Xesca Ensenyat, i he deixat aquest enllaç, perque volien fer un vedat de caça a Formentor.
Supòs que ara ja no podràn fer-ho, però he llegit que la nova Presidenta del Consell Insular el primer que ha fet és aplicar una nova llei per atorgar permisos de vedats de caça a les Illes !! 

Finalment no podria acabar aquest petit apunt dedicat a la Serra de Tramuntana i a tot el poble de ses Illes, si no faig esment d’un poema de Miquel Costa i Llobera:

Mon cor estima un arbre! Més vell que l’olivera
més poderós que el roure, més verd que el taronger,
conserva de ses fulles l’eterna primavera
i lluita amb les ventades que aturen la ribera,
que cruixen lo terrer.

—  El pi de Formentor —


  1. Com a mallorquí, t’agraesc aquestes paraules teves, però no veig ara mateix massa alegria per aquí pel fet que la Serra sia Patrimoni de la Humanitat.  Com ens en sortirem? S’haurà de treballar molt perquè sia possible conservar-la. El meu escepticisme vers l’Administració Autonòmica és total i absolut. Però per ventura el meu pessimisme -tant de bo!- no s’ajusti a la realitat.
    Salutacions cordials

  2. La UNESCO diu que la Serra de Tramuntana ha estat valorada per l’agricultura mil.lenària en un ambient amb escassos recursos d’aigua que “ha transformat el terreny i mostra una xarxa articulada de mecanismes de gestió de l’aigua entre les diferents parcel·les que és d’origen feudal”.
    Ja sabem que tot va junt, però no ens equivoquéssim pas i penséssim en el paisatge, la fauna i la literatura que genera aquest lloc meravellós…
    Cal protegir el lloc de l’urbanisme salvatge que posés en perill aquest valor ancestral.

Respon a Matilde Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.