Sabaidiiiiii
Ara soc en una illa del riu Mekong, anomenada Done Khong, en un poblet, Muang Khong i en un internet que en prou feines funciona, a mes de carissim, ja que paguen molts diners per tenir un ADSL. Davant meu el riu Mekong. Les aigues baixen lentament, molt lentament per arribar al mar. Sembla que els laosians porten un ritme de vida igual que les aigues del riu, sense presses, sense amoinar-se per a res. He passat aquests ultims dies en aquest pais sorprenent, Laos. He navegat per aquest riu extraordinari. He caminat per corriols estrets en mig d’una vegetacio magnifica. Papellones de totes mides i colors. A les escoles encara els ensenyen frances. Els rapids i les cascades del riu a prop d’una altra illa, Done Khon, son espectaculars – Khon Phapheng i Tat Somplanit. L’illa de Don Det es la ”Formentera” del sudest asiatic. Gent jove d’arreu del mon, molta. Petits bungalows, no hi ha electricitat.
El mercat del poble on soc es fantastic. A les 6 del mati ja arriba la gent amb tots els seus productes; pollastres, anecs, carn de bufal, menjar ja fet, uns bunyols bonissims, el ”sticky rice”, arros glutinos, dolc, fet dins una canya de bambu, fruites, unes mongetes tendres kilometriques, cogombres, carabasses, patates, herbes aromatiques.
Son autosuficients i porten una vida tranquil.la, i no els facis treballar gaire …. diuen que treballar molt es dolent per la salut !!!!
Pero tambe tenen deficiences, com l’assistencia medica. No n’hi ha !
Un pais amb mes de 280.000 km2 i gaire be 6.000.000 d’habitants ! Un riu immens, que creua el pais de nord a sud, 1.800 kms, i on no veus cap barca, ni transport de mercaderies, els pescadors, solitud, silenci.
Bocabadada he quedat en veure els peixos vius que venen al mercat i que he tastat amb delit ! Hi han mes de 54 especies al riu, i son molt, pero molt saborosos.
Aquest ordinador crec que aviat fera figa …. Esta mig desmuntat, i crec que el Windows que tenen es pirata.
El meu bloc de notes va omplint-se …. Crec que em tornare ”laosiana”.
El proper dia 5 de novembre marxare al meu estimat Viet Nam.
M’oblidaba …… Sabaidiiii es la salutacio a Laos, bon dia, i t’ho diuen constantment.
Tenen raó, capficar-se és dolent per a la salut i treballar massa també. També ho es viure al teu i meu país, tens molta sort de ser on ets aquests dies. Probablement, si volem recuperar el “viure” en tot el seu sentit haurem de refundar el nostre país en una altre lloc.
Sabaidii, salut, bon dia.
(gràcies per la postal)
Sabaidiiii, Roser! Pel que expliques potser que me’n vagi cap a aquesta illa a viure-hi tot un any. Com a mínim la calma me l’encomanen segur. I això de les mongetes quilomètriques que dius, espero que les hagis fotografiat.
Transmets una alegria, filla, envejable! Gaudeix força (que segur que ho fas) i porta’ns molt material en forma de lletra. Total! Amb la màgia que tens ho transformes en peix, verdura, rius, papallones de colors i en ordinador totalment atrotinat!
Molts records!