Chào ông Viêt Nam

A mí em va impactar moltíssim. 20 anys ja. Entre els mesos d’abril i juny de 1994 van ser exterminades entre 800.000 i 1.000.000 de persones davant la indiferèncie del món. En aquell any de 1994, em vaig adonar de com som tota la humanitat, especialment la dita occidental, la més sàvia, la més desenvolupada, la més emprenedora, la més social, la més culte.

Immediatament em vaig fer sòcia de Metges Sense Fronteres i encara ho sóc.

A França on hi viuen molts ruandesos, fugits del genocidi, hi ha exposicions i actes culturals i civils arreu. Ruandesos que van arribar a França quan encara eren infants. Avui són fotògrafs, poetes, escriptors, pintors, periodistes i s’han mobilitzat perque el món no oblidi. Però sí, vergonyosament, oblidarem. Són molts encara els països, els pobles del món que pateixen violència, guerres, morts. La violència, el genocidi, el racisme continúa.

I aquest NO oblidar és imprescindible per seguir lluitant contra el feixisme, el racisme, les discriminacions, les injusticies socials i poder construir un futur millor. El voler ser la raça superior, en voler ser al poder i governar el món …….

Tots som hereus del genocidi de Rwanda, però aquest fet ens ha d’encoratjar a lluitar encara més contra el feixisme, les discriminiacions i el racisme.

Demà ferà 20 anys de Rwanda. Hutus van massacrar les 2/3 parts de la població Hutsi. Recordeu aquests noms ? Aquests pobles ? Hutus i Hutsis. No ho hem d’oblidar.

Fotografia; Victimes del genocidi. Ginsozi Genocide Memorial Centre. Kingali, Rwanda.