Com els horaris són estrictes, ens aixequem aviat pel matí per poder llevar àncores abans de les nou. Tenim dues hores de navegació fins arribar a Michaelmas Cay, ja dins mateix de la barrera de corall. Un illot de 1.5 ha i 3,5 metres d’alçada on s’han comptabilitzat fins a 38 espècies d’ocells. Els excrements dels ocells fertilitzen l’illot i això permet que hi hagi vegetació. El día és esplèndid. Un sol enlluernador i avís important; gorra, crema solar i no estar gaire estona exposat al sol. Austràlia és el país del món amb l’índex més alt de càncer de pell. El mar és un mirall i el catamarà salpa puntualment del port. Som unes 120 persones a bord, però hi ha espai més que suficient per gaudir de la navegació i del mar.
Mentres naveguem rumb a la barrerra de corall ens demanen de quedar-nos immòbils per fer un recompte de la gent que hi ha a bord.
A la tarda abans de salpar, tornen a fer el recompte. Mesures de seguretat, però a Cairns em van explicar el veritable motiu d’aquest recompte de gent i es comprèn
molt i molt bé, després d’escoltar l’esgarrifosa història d’una parella de joves que no van tornar amb la resta de la gent i ningú va adonar-se’n. No els van trobar mai més; sols, aïllats en un illot on no hi ha res. Van trobar roba surant, ja que intentàren nedar fins un illot més gran.
””””Després tots els passatgers, més o menys, gaudim del sol, mirem a l’horitzó i ja veiem com ens apropem a un illot i el color del mar va canviant de blau cel i clar a blau fosc i turquesa .Mentrestant et dónen tot tipus d’informacions; com nedar sense perill; si hi ha gent experts en immersions amb oxígen, ja que també ho poden fer acompanyats amb un especialista; hores de tornada al catamarà; hores de dinar a bord; temps per anar en un minisubmarí per recórrer els carrers i avingudes d’aquesta ciutat submergida.
Sincerament jo creia que arribaríem a un illot on podríem desembarcar fàcilment, i fins i tot esperava trobar-hi un ‘xiringuito’. El catamarà va ancorar a una distància prou llunyana de Michaelmas Cay, un illot protegit com a parc natural i on aniden milers i milers d’ocells. Ens van avisar molt seriosament de no passar la corda que protegeix el petit trocet de sorra i vegetació on són els ocells. És a casa seva.
Podíem, això sí, prendre el sol a la sorra blanquíssima i prendre el bany, i sobretot, amb les ulleres, aletes i tub, nedar i veure amb els teus propis ulls els coralls de diferents colors, peixos que t’envoltàven desconeguts per a mí; un paradís de la natura. No podíes de cap de les maneres posar els peus a terra dins l’aigua; tot eren coralls, com una ciutat amb edificis i carrers. Per facilitar aquest passeig tant peculiar als inexperts nedadors, com jo mateixa, et posen una armilla-flotador i d’aquesta manera sense fer res, flotant tens a un pam teu tot aquest fons marí al teu abast.
Al petit espai d’aquest illot, els milers d’ocells volàven i descansàven sense fer ni cas dels intrusos.
Hi ha un mariner amb una barca que vigila constantment per evitar qualsevol accident i també té cura que ningú agafi cap corall ni faci malbé l’entorn.
Vaig veure un trocet de corall, mort, a la sorra i molt cautelosament el vaig agafar. Ara és a sobre la meva tauleta de nit.
En la fotografia podeu veure el tipus d’ocell habitant aquell dia a Michaelmas cay.Desconegut per a mí. Sembla una gavina, però no ho és. En anglès és conegut com ‘black noddy’ (‘anous minutus’ ) .
Continuarem escrivint en propers posts de Michaelmas Cay, de la seva bellesa i dels seus perills.
””””
En prenc nota pre si un dia em deixo caure per aquesta illa: emportar-me l’equip de supervivència per si de cas. I el mòbil!, hi ha cobertura?
Molt bé el rapte del corall, hem de ser sempre transgressors de les normes.
Què t’ha semblat la conferència d’en Blesa sobre l’opera de Sidney?. Es una enciclopedia d’arquitectura aquest xicot!