Chào ông Viêt Nam

SÍ, el poble d’aquest país oblidat, amagat, mereix viure en unes millors condicions. Tenen tot el dret de poder gaudir d’una llibertat i una qualitat, mínima, de vida que des de fa més de seixanta anys, se’ls ha negat. Fins i tot ni tan sols apareix el seu nom, Myanmar o Burma, en els llistats del World Echonomic Forum, i no sabem si és ric, si és pobre, si és corrupte, si viu per sota les condicions mínimes, no hi han dades. Aquest Forum és molt econòmic i sospito que les grans empreses i multinacionals que extrauen tot el que poden d’aquest país i després fan boicot comercial, no els interessa.

Els entesos en polìtica del sudest asiàtic s’omplen la boca dels canvis que el president Thein Sein ha fet en aquestes últims mesos. Sí, sembla que vol ‘alliberar’ el seu poble. Però la llum del túnel és encara lluny, molt lluny. I els països democràtics, institucions internacionals, parlen, escriuen, es manifesten, visiten el país … i la realitat és que TOTAL continúa éssent l’empresa que controla els jaciments de gas ( i encara en queden molts per descobrir ), el gas passa a Tailàndia, fan el gran negoci i la gran majoria dels birmans continúen sense electricitat, ni un mínim de qualitat de vida. O les grans mines de jade, rubís, zaphirs, o els boscos de teca, o els jaciments de petroli o el negoci de l’opi.
Més de 400.000 birmans malvivint en camps de refugiats al llarg de la frontera amb Tailàndia. Molts nens i nenes soldats, arrabassats per la força als pares. Una constitució indecent, aprovada tot just després de la desgràcia del cicló Nargis, maig de 2008, i que va causar la mort de quasi 200.000 persones i més d’un milió de desplaçats.

Voleu saber que hi posa en aquesta constitució, per exemple, en l’apartat propietats?
Tot el país, tota la terra, de dalt a baix, és propietat del govern. Els camperols són masovers a les ordres del govern i si no fan el conreu que demana aquest govern, se’ls jutjarà i aniràn a presó. I si perden les collites per la meteorologia (més que probable), ni tenen subvencions, ni assegurances, ni res de res, ens el contrari, han de demanar diners als prestamistes per poder continuar vivint.
Un altre punt curiós d’aquesta constitució feta a mida: el 25% del parlament ha d’estar format per militars escollits a dit per el govern. Assegurar-se una majoria absoluta ….

És una petita mostra d’aquesta dictadura. Ningú recorda ja quan el 8 d’agost de 1988, l’exèrcit, el govern, va decidir acabar amb una manifestació pacífica i va començar a disparar. Resultat: Més de 3.000 assassinats, tots civils. Avui a les presons escampades pel país, molts detinguts aquell agost de 1988, encara no són lliures. Havíen començat les campanyes polítiques per les primeres eleccions després del cop d’estat militar de l’any 1962. El govern i l’exèrcit teníen coll avall que guanyaríen …. però no, va guanyar un partit, la NLD, amb el 85% dels vots i una participació altíssima. La seva líder, Aung San Suu Kyi, ja estava empresonada (1989), un any abans de les eleccions.

Tants anys de dictadura per veure aquestes petites escletxes d’enguany ?
210 presoners polítics alliberats ( en queden 1.900 encara ). Aturada en la construcció del pantà a Myitsone (capçalera del riu Irrawaddy) i els xinesos que han reculat. Donar l’oportunitat al partit NLD de tornar a ser legal. Mantenir converses amb Aung San Suu Kyi. El.laborar una llei de premsa i acabar amb la censura. Ja es poden veure fotografíes de Suu Kyi a les primeres pàgines dels diaris, sí, impensable fa un any, però encara hi han més de setze periodistes empresonats amb sentències fins a 40 anys. El seu delicte: Informar.
Deixar fer a sindicats lliures, si és que existeixen aquests sindicats. No ho sé. Els drets del treballador no es contemplen i tampoc  hi ha cap interès. Els drets humans bàsics ni es garanteixen.
La propera setmana visitarà el país Hillary Clinton. Després de cinquanta anys, un membre del govern més poderós del món (encara ?) viatjarà a Birmània o Myanmar.
S’entrevistarà amb el President Thein Sein i també amb Aung San Suu Kyi.
Mentre, els grups ètnics que mantenen la guerrilla des de fa més de cinquanta anys (Karen, Kachin, Mon, Shan) han començat a unir-se i a parlar de deixar les armes, sempre amb el rerafons d’Aung San Suu Kyi amb qui comparteixen aconseguir la democràcia, i a veure-les venir, si hi hauràn noves eleccions l’any vinent, si alliberen a tots els presoners polítics, i les llibertats  poden començar a ser una realitat. El meu escepticisme continúa ……

El poble espera, resisteix, lluita en silenci i els que han fugit són ben a prop a les fronteres publicant premsa, articles, fotografíes, penjant videos a les xarxes, arxivant tot el material que els hi arriba clandestinament.

Escolto un músic birmà jove. Va ser alliberat després de passar quatre anys a la presó.
El seu delicte cantar i denunciar el què passa al seu país.
Miro un altre video de com posen mines anti-persones per ‘protegir’ Birmània de les guerrilles dels grups ètnics Kachin i Karen, però també hem de denunciar a aquestes grups de la seva violència, també utilitzant aquestes armes prohibides a tot el món (Espanya encara en fabrica, crec …. ).
Per cert l’any passat Birmània era l’únic país del món que utilitzava aquestes armes. Enguany s’hi han afegit Israel, Libia i Siria. Diuen que per ‘protegir’ el territori. Lamentable i trist.
Miro fotografíes de Aung San Suu Kyi parlant i acaronant als malalts de HIVS i ningú fa res per a ells i elles. Amuntegats en petites cases i que anomenen ‘hospitals’.
Miro les meves fotografíes del meu últim viatge, com la gent a Mrauk U va a cercar aigua potable en un llac natural preciós molt a prop de la població i com omplen les tines d’aigua de pluja. El petit hospital, bé diguem l’espai, és ple de persones patint la malaria i ara cada vegada més el dengue.
Miro com molts infants no van a escola. El seus pares no poden pagar, i les escoles monàstiques ja no tenen més espai. 
Miro com els soldats deixen ben neta la zona d’aterratge dels helicòpters perque avui arriba una persona del govern, militar, a visitar la població. Els soldats van escombrant el terra, netejant la brossa i dos grans cotxes 4×4 l’esperen.

Sí, la gent de Birmània/Myanmar mereix viure millor.
Sí, la gent de Birmània/Myanmar mereix alguna cosa més que ‘ajudes’.
Sí, la gent de Birmània/Myanmar mereix ser ben tractada i reconeguda. 

La lluita pacífica, o la por, dona aquestes coses, no és notícia i fer negocis amb dictadors és facilíssim. I el poble no vol viure en una democràcia falsa, enganyosa, fictícia.

 Encara hi han 1,900 presoners polítics a Birmània.

La fotografia: El dibuix d’un xicot que va fugir de la zona fronterera on el negoci de l’opi i les guerrilles van escapçar la seva família. Un de tans joves orfes i amb discapacitat.
Somnia casa seva en llibertat …… 

Arxiu: Habitatges de ‘disseny’. Aprofiten els plàstics i rètols publicitaris. 
          Servei de recollida d’escombraries, sense contenidors, tot amuntegat. És públic o
          privat ?
          Transport a vela de carbó i llenya. No hi ha cap altra opció que fer pedaços a la
          vela de la barca.