Chào ông Viêt Nam

M’ha estat difícil trobar la paraula justa per el ‘dòn gánh’.
Són els cistells de bambú units per una peça també de bambú i que sobre les espatlles té un moviment d’oscil.lació regular.Amb la flexibilitat del bambú i el ritme que les dones fan en el seu pas, aquests cistells són plens a vessar i els productes són transportats fàcilment.
Sovint a Viêt Nam no ens fixem en les fruites, les hortalisses, les flors. Els productes ens miren a nosaltres.
Amb aquest mitjà de transport tant i tant antic, senzill, eficient i barat, transporten desde totxos, fins a hortalisses i fruites, infants que no volen caminar i el menjar per sopar, dinar o esmorzar …
””’De vegades per aquests carrers tant de Hà Nôi, com Hue, Hoi An, Ho Chi Minh City, pots veure dones que porten la cuina a sobre amb el menjar fet o per cuinar ! En un cistell poden dur els fideus d’arròs i les hortalisses i la carn, juntament amb els bols, culleres, bastonets, gotets. En l’altre cistell porten una olla amb el brou per el ‘pho’ a sobre d’una petita cuina de carbó.

En la fotografia ( Hà Nôi ) ho podeu veure perfectament com en el dos cistells porta tot el necessari per oferir un menjar en qualsevol raconet del carrer sota l’ombra dels arbres de Hà Nôi.

I no us preocupeu, ella es fa responsable de netejar degudament els plats, les culleres,els bastonets, ja que
sap perfectament que si no acompleix amb la higiene necessària, exactament igual que a casa seva, els clients fugiran.

Si no porteu les butxaques molt plenes, aquestes dones amb els seus cistells us poden oferir uns plats senzills, higiènics, com també fruita, sucs naturals de coco, a un preu veritablement molt per sota de qualsevol petit restaurant i us poden solucionar el problema.
Però fixeu-vos bé amb el que paguen els vietnamites; és possible, i habitual, que als estrangers els cobrin més; però estem parlant de 5.000 a 10.000 Dongs, és a dir, 0,20 a 0,50 cèntims d’Euro, i mai em vaig veure en cor de regatejar davant aquests preus.

La vida és al carrer, i sí que puc dir que el que mengeu és del tot fiable, higiènic i boníssim.
Si voleu menjar pa, com bons catalans que som, cap problema ja trobareu una venedora de baguetes molt a prop i podreu tastar un pa acabat de coure. Que voleu beure un bon got de ‘bia’ (cervesa a presió) de ben segur hi ha un ‘Bia Hoi’ al costat.

Aquest tipus de ‘ restaurants de carrer’ són arreu del país, i en cada Ciutat trobareu el seu estil i el seu menjar habitual; Hà Nôi, Haiphong, Hué, Danang, Dalat, Hoi An, Nha Trang, Ho Chi Minh, Can Tho, Lao Cai, Sa Pa.

Quan trobes una petita ‘concentració’ d’aquests restaurants ambulants, els olors són increïbles; anís estrellat, gingebre, nuoc mam, menta ….. Comencen aviat; els que van a treballar esmorzen al carrer.

Els carrers són vida; tot passa al carrer; sabaters; mecànics; el barber és al carrer; els òptics també són al carrer; pots graduar-te la vista i les ulleres te les fan en mitja hora. Però ja es comencen a ‘modernitzar’ i hi han botigues d’òptica grans i modernes …… però sense portes …… si vas en motocicleta pots entrar-hi dins la botiga davant del mostrador …

Coses que passen i t’hi fixes, quan camines per les ciutats vietnamites !””’