Chào ông Viêt Nam

Notícies tristes, i molt actuals. Un foc descomunal està arrasant la costa est de Tasmania, no gaire lluny de Hobart, la seva capital. Les temperatures s’han enfilat fins els 50º, fa vent i la sequera és persistent. La fotografia està feta des de dalt d’un edifici, finals d’octubre de 2007. Hobart la capital és una Ciutat que t’enganxa immediatament, només arribar. Res a veure amb el temps de sequera i calor que ara estan patint.

Tasmania va ser la cirereta del meu viatge a Austràlia aquella tardor en el nostre hemisferi i mitjans de primavera a les antípodes. I curiosament la fotografia de Hobart i la seva magnífica badia, la podem contrastar amb la que he vist fa tot just un dia amb el foc descontrolat que ha cremat milers, milers d’hectàrees. Veure l’arxiu.

També he inclós altres fotografíes d’aquesta illa misteriosa, salvatge i gens tenebrosa com ens diuen en moltes guíes o novel.les. Tot és natura i pots tenir el privilegi de endinsar-te en boscos on des de fa milers i milers d’anys, ningú més hi havia passat. Vaig tenir la sensació de ser el primer ésser humà caminant dins un bosc on els arbres no deixaven entrar la llum del sol. 

Vaig volar de nord a sud de l’¡illa i vorejant la costa salvatge per el South West Cape, on només hi pots accedir per mar o en helicòpter o un hidrovió. També recordo el dia d’arribada a Hobart, dissabte, on fan mercat, en un barri de nom Salamanca. i poder contemplar i viure amb aquests animalons tan bonics anomenats wombat i que només pots trobar-los a les antípodes.
En aquests apunts, els comentaris de blocaires amigues van millorar-los i de molt. Referències a Rita Levi-Montalcini i Eudald Carbonell…. Volar, el somni de na Xesca Ensenyat …