Chào ông Viêt Nam

Ahir vaig passar fred. El vent és traïdor. Ara el sol és més feble que mai. La fredor s’ha convertit en mestressa de l’aire. He passat per el meu arxiu de fotografíes.
El mes de gener de 2009 vaig viatjar a Jylland, Dinamarca. Tres setmanes vivint en la foscor. Poca llum, però intensa. Ahir pel matí el cel era gris, fosc, trist i vaig recordar aquells díes a Ejstrup.
La fotografia: Uns aiguamolls prop del Mar del Nord a Ejstrup, quatre de la tarda, i l’aigua ja presonera del glaç. El fred era intens. 

El llibre de ‘Lectures d’Infants’ – edició 1931 –  era sobre la taula, i he fullejat una estona. Els dos poemes dedicats a L’Hivern són bells:

CORRANDA 
Aquests camps sense una planta,
aquests ceps que semblen morts,
seran blat, per primavera,
seran vi, per la tardor.        
                                            – Ferran Agulló i Vidal –

HIVERN
El temps és d’hivern cruel;
les boires corren pel cel
a la part de tramuntana …
Se sent un fred que trepana,
senyal de neus i de gel.
I ve la fosca glaçada;
i al voltant de la flamada
que ja crema dins la llar,
la gent arremolida,
s’ha espassat el tremolar.
                                             – Maria Antònia Salvà –

Continuant llegint el Llibre de Lectures : Dirieu que gairebé tota la natura és morta. Però, gràcies a Déu, la freda buidor i la quietud d’ara no volen dir una gran mort sinó un gran repòs.

La setmana dels barbuts (Sebastià, Antoni i Vicenç) sempre porta més fred que mai, però ben aviat tornarà el bon sol a escalfar i la terra s’omplirà de verdor, de flors i dels vols dels ocells.

Abrigueu-vos que fa fred !