Chào ông Viêt Nam

Mai havia vist una protesta dels opositors a un Govern, en aquest cas els ‘camises vermelles’, gent del nord del país, camperols, i lleials a l’antic primer ministre i mil.lionari Thaksin Shinawatra, llençant la seva sang davant la porta del palau del primer ministre.
Es poden  veure els policíes amb caretes i com llencen la sang a terra, davant les portes (arxiu). Increïble ! I amb aquest tipus de protesta, què volen manifestar?
És un risc i molt gran, perque la SIDA té una incidència molt important en aquest país.
Es comenta que és un ritual per enderrocar l’actual govern. La sang és un simbol de la vida i també de la mort. Moltes ètnies arreu del món i al llarg de la història, ténen uns rituals similars, com per exemple els aborígens australians, s’intercanvíen la sang i se le posen al seu cos en unes cerimònices secretes;  també els asteques  a Mèxic i altres ètnies sudamericanes feien sacrificis davant els deus amb la sang o fins i tot els germànics llençàven sang  a les muralles de les ciutats i als seus deus. Els cristians fan la consagració de la sang convertida en ví.
Però el més increïble és que, crec, és la primera vegada que s’utilitza la sang com a protesta política.
En el meu últim viatge he acabat de veure i conèixer bastant bé com de supersticiosos són tota la gent del sudest asiàtic i el cas que fan als astròlegs. I crec que els polítics aprenen ràpid i en fan un ús partidista d’aquest fet.
Tailàndia té un govern feble, un rei i una reina que la gent estima per damunt de tot, una dictadura ‘tova’. Els cops d’estat han sovintejat.
Els camises grogues pertanyen a la èlit del país, el sud, negocis, hotels, turisme, banca.
Els camises vermelles pertanyen a la gent del nord, camperols, petits comerciants, els pobres, treballadors.
I l’exèrcit s’ho mira …..
Mentre, el líder dels vermells, el senyor Thaksin Shinawatra, mil.lionari, i exiliat, està ben sentadet davant la televisió i els ordinadors veient i dirigint revoltes per tornar al seu país i continuar manant.
Cal dir, però, que aquest senyor ha estat l’únic polític en centenars d’anys que s’ha preocupat de la gent del nord i els va donar diners; un estil ‘populista’ però que pot atraure a molts votants. En aquest país qui paga mana, i els candidats paguen als seus futurs votants, que evidentment els voten i els segueixen. 

Les meves estades a Bangkok durant el meu viatge van ser d’una o dues nits; ciutat de pas i no em va agradar gens, ni mica. El tràfic del nostre petit país és glòria beneïda … l’urbanisme fins i tot fantàstic; negocis obscurs i fins i tot obscens i degradants; potser el nord del país manté la seva cultura i la seva vida diària, d’aquest antic regne de Siam i que mai va ser colonitzat.

A Mae Sot i més al nord, tot és diferent del sud i de Bangkok. La vida és plàcida, tranquil.la i la gent acollidora. Bangkok és d’un estrès total.