Chào ông Viêt Nam

El meu primer viatge a Xina no ha estat gens fàcil. Sóc, com diuen ara, una ‘solo traveler’. Volia coneixer Xishuangbannà, regió del Yúnnan, i els boscos on creixen els arbres de te. Una Xina diferent, lluny de la que coneixem. Ja va ser dificil la planificació i els contactes, perque viatjar per Xina sense saber ni una paraula de la seva llengua, és francament un problema, i dels grans. Avís per a viatgers: Porteu les adreces escrites en mandarí en la vostra agenda.

Vaig entrar a Xina provinent de Hà Nôi, Viêt Nam. És viatjant en tren i per carretera quan tens una primera visió del país desconegut. El tren partía de Hà Nôi a les 19:30 hores direcció Lao Cai. L’estació era plena. Moltíssima gent, vietnamites, xinesos, turistes occidentals. El meu bon amic A. va insistir en emportar-me una nevera de porespan amb begudes i uns entrepans. Li ho vaig agraïr l’endemà. Constato que el tren ha millorat en comfort. Compartiments de quatre lliteres, llençols, manta, aigua mineral. El lavabo, net, al final del vagó. Recomano reservar i viatjar en compartiments de luxe. Preu: 22,- €. La minsa  diferència en el preu s’ho val i el tren no és en cap cas un AVE. Vaig compartir espai amb un noi i una noia de Kunming, el meu destí. Joves. Havíen gaudit d’uns díes de vacances i contents de poder practicar anglès. La conversa va ser interessant explicant-nos com vivim en els nostres països i jo preguntant per saber més coses d’aquest país-continent. Una altra de les avantatges de viatjar hores i hores en tren i autobús. Conversar. I amb la gran sort que ens podíem entendre parlant una altra llengua, diferent de la nostra.
Molts sotracs. Circulació lenta. Aquesta línia de ferrocarril data de començaments del secle XX, construïda pels francesos colonitzadors. Obrir camí del sud de la Xina, Kunming fins al Mar de la Xina, Viêt Nam, Haiphong. Transport de mercaderíes. Aquesta va ser la finalitat dels colonitzadors francesos. Vaig poder dormir un parell d’hores. Arribem a Lao Cai a les 05:15 hores del matí.

Minh m’esperava. No ens coneixíem. Una dona jove, vietnamita, i que parla molt bé anglès. M’acompanya fins a la frontera, a pocs metres de l’estació de tren i a l’altra banda del riu Day. Els rius sempre fan de frontera. Hem quedat de veure’ns a la meva tornada i m’ha convidat a sopar a casa seva, amb la família.

Tots els passatgers occidentals del tren es queden a Lao Cai per anar a Sa Pa, un destí prou conegut i altament recomanat per els viatgers que visiten Viêt Nam. Només jo travesso el pont, creuant fronteres i passant els tràmits amb les corresponents policíes. Les ciutats frontereres totes tenen una singularitat, el comerç, l’intercanvi, l’anada i tornada, vendes i compres, gent arreu, botigues, cases de menjar, disbauxa, urbanisme esborrajat.
Lao Cai i Hekou no en són l’excepció.

Per anar a l’estació d’autobús i continuar viatge, cal agafar un taxi. Ja era a Xina.
Arribo a l’estació d’autobús de Hekou. Preu del taxi: 10 Iuans ( €1.30). Les indicacions de les rutes dels autobusos també es poden llegir en anglès …. buuuuf. La terminal està ben organitzada i no em costa gens trobar el bus de Kunming. Preu del bitllet: 140,- Iuans  ( €18.00). Sortida a les 10:50 del matí, hora local (una hora menys a Viêt Nam.) Arribada prevista, 2/4 de 7 de la tarda. L’autobús és ple. La gent torna a casa després d’una setmana de vacances. Insòlit en un país que quasi mai fan festa i treballen més de 10 hores diàries o més. Un passatger occidental, de França, cooperant des de fa molts anys en aquest racó de la Xina. Un tipus curiós. Parlem una estona a l’hora de dinar. Molt integrat en el país. No ho veu gens clar el futur, i com ell diu, encara hi ha molta feina a fer amb la gent exclosa del sistema.

Circulem per autopista, i vaig mirant el paisatge. Plantacions de plàtans, desforestació, cautxu, tunels, ponts, pocs pobles. Molts peatges, de pagament, és clar. En un d’ells va pujar la policia i va recollir la documentació de tots els passatgers. Deu minuts més tard l’ajudant del xofer ens la va tornar. Respiro a fons, cap delinqüent o dissident entre els passatgers ……… Abans de la construcció d’aquesta autopista el viatge en autocar des de Hekou a Kunming podia durar més de 30 hores.

Paisatge molt muntanyós. Kunming és a quasi 1.900 metres d’altitud. Els passatgers parlen molt entre ells, i són cridaners. Passen pel.lícules pel monitor. Culebrots coreans i xinesos, comèdia o drama. Sobtadament l’autobús surt de l’autopista i circulem per una carretera estreta on hi ha un embús considerable.
 

Això em permet veure en un poble, com una munió de gent, entra dins el pati d’una casa molt gran, encara conservant la seva arquitectura original amb una única teulada i de planta baixa.Em va ser fàcil entendre que es tractava d’un casament. Vaig tenir la sensació en veure les cares de la gent que la festa de casament és un event social importantíssim i esperat. En mig de l’embús, camions, cotxes, autocars, tractors, carros tirats per bous, bicicletes, motocicletes i la gent, amics, familiars anaven passant i entrant al pati de la casa ben guarnida per l’ocasió, taules llargues ben parades per l’aconteixement, i uns plats de menjar que feien goig i moltes ganes de baixar de l’autocar i perdre’m entre els convidats.

Bon menjar …..  Quan vam poder continuar viatge, l’autocar es va parar en una posta on servíen menjar, i també on hi havien petites paradetes. Un lavabo (havíes de pagar 1,-Iuan) i que no oferia gaires sensacions de netedat. Aguantarem fins la propera parada en una àrea de servei, i benzinera a l’hora.
Per els occidentals parar en un lloc així no hi estem avesats. Per pocs iuans podíes menjar un bon plat d’arròs, verdures i pollastre o ànec cuinats hores i hores en unes olles immenses. No, no estic acostumada a les menges d’aquest tipus servides en llocs poc ‘llustrosos’ i sempre penso en la prevenció de possibles disfuncions estomacals. Higiene ben poca, però és a la que elles i ells hi estan avesats. Res a dir. Simplement curiositat. Vaig decidir menjar un parell de petits entrepans portats des del Viêt Nam.

Continuem viatge, molt lentament i amb gran alegria tornem a l’autopista. El camí ens porta  per camps d’arròs, hortalisses, de blat de moro, de canya de sucre. Petits poblets. Ciutats de població mitjana, però en construcció. Grans edificis, lletjos, molt lletjos, esborronen el paisatge. Tornem a creuar muntanyes, però un indret sobresurt de la resta. Un bosc escultòric de pedres de diferent alçada i de formes irregulars. Desconec el lloc. Només puc llegir el nom de la propera Ciutat, Shilin, i un rètol indicant que encara ens queden 120 kms per arribar a Kunming. Anoto el nom de Shilin per preguntar i cercar més informació. Sembla un terreny càrstic i algunes de les pedres són altíssimes. I com tot en aquest país, immens.
Arribem a Kunming, terminal del sudest. Són ja quasi les 7 de la tarda i ja és fosc. La temperatura és molt agradable. 

A veure …..  li ensenyo el nom de l’hotel i l’adreça escrita en un paper, en xinès , a un taxista i em diu que sí, que puji. Li ensenyo un bitllet de 50 iuans (m’he informat una mica …) i també em diu que sí. Som-hi doncs. Dins el taxi comprovo que el taxista va tancat en una mena de cabina per protegir-se, com abans a casa nostra.
Més de mitja hora de viatge i dificultats per trobar l’Hotel. És un alberg que vaig descobrir  a la xarxa amb bones referències i la vaig encertar.
La recepció i el personal del Kunming Cloudlands Youth Hostel parlen anglès i a més puc compartir taules i conversa amb viatgers de diferents països d’Europa al.lotjats en aquest hotelet. Una habitació comfortable i un llit ‘king size’. El bany magnífic. Recomanen de no entrar a la dutxa fins que l’aigua estigui calenta, tarda una mica, i pots agafar un refredat ! Llegit en una nota penjada dins el bany per part de la direcció del Kunming Cloudlands.

La primer impressió de Kunming va ser de sorpresa, molt bona. Veurem demà si les bones sensacions continúen ……. crec que sí.

Fotografíes: Pollastre dins l’olla. Càmera Coolpix Nikon. Petita. RG. Octubre 2013.
Vaig utilitzar aquesta petita càmera, senzilla, per les curiositats i per fe-ne un reportatge per el meu arxiu.

Arxiu: Avís per evitar un refredat a la dutxa. Vista de la posta. Paradetes de venda de tot. Terminal autocars a Hekou (també hi han rètols, petits, en anglès).