Chào ông Viêt Nam

Impressions de viatges i més coses

Preparar un nou viatge al sudest asiàtic

Publicat el 7 d'octubre de 2012 per rginer
Després de tornar d’un viatge, faig una parada obligatòria d’un any, i torno a pensar i rumiar la destinació del proper. Després de la cirurgia, avui fa un any, el meu genoll està millor que mai. Dues destinacions són segures, Viêt Nam i Birmània, i entre mig de les dues, hi afegiré una altra, el Yúnnán, a Xina. No he estat mai a Xina, encara que considero que aquesta part d’aquest immens país és més proper al sudest asiàtic. Fronterer amb Viêt Nam, Laos, Birmània/Myanmar i entrada a aquest país que continúa lluitant per la seva independència, el Tibet. Més de 37 ètnies i llengües diferents, els Naxi, per exemple i poder veure un dels vint mil llibres que encara existeixen en escriptura pictogràfica anomenada dongba, o els Mosuo, l’única societat matriarcal del país ( i del món?) i finalment veure aquests arbres de te tant antics com que fa 400 anys que són en el mateix bosc.

Quan comences a cercar informació, vas estirant el fil i et trobes amb cultures, fets, paisatges, poblets, ciutats, difícils de conèixer si no hi vas o t’ho expliquen.

He descobert una ruta desconeguda i tant o més important que la Ruta de la Seda – The Tea-Horse Road –, La ruta del te i els cavalls. Aquesta ruta va funcionar fins ben bé els anys 60 ! Des de Yúnnán i Sichuán partíen caravanes de mules, cavalls i homes i dones, carregats de te amb destinació el Tibet. El pu erh aquest te meravellós que només creix a Yúnnán era esperat amb delit per els tibetans, i posada a dir-ho, és el que jo prenc tots els matins des de fa uns anys (he canviat el cafè dels matins per el pu erh ).

La dieta dels tibetans es basa només en llet, mantega i ioghurt de yak, i carn. Necessiten imperiosament el te per digerir bé el menjar. Vivint  en una terra inhòspita a més de 4.000 metres d’alçada el conreu és impossible. Els tibetans necessiten el te i els xinesos els seus cavalls. Aquest va ser l’intercanvi al llarg del secles.

Ja m’han informat que he d’evitar la primera setmana d’octubre, perque els xinesos fan vacances per la seva festa nacional, i arreu de l’immens país, tot està ocupat per la gent i els viatgers i turistes occidentals no hi ténen lloc.

Els amics de Hà Nôi ja m’esperen i evidentment els de Birmània/Myanmar. Un retrobament desitjat.

De moment tinc temps per endavant i la propera tardor, any 2013, podria fer realitat aquest viatge. 

Vaig rellegint la guia Lonely Planet. Per cert, no cal comprar-la sencera. Entro a la web de la guia, cerco Xina, i compro via internet, i selecciono el capítol dedicat a Yúnnán, cost €3.50, el descarrego, arxivat està i imprimir. També he trobat un llibre fantàstic de la Ruta del Te i els Cavalls, i suposo que aviat m’arribarà. A Yúnnán també pots arribar-te al poble de Zhöngdian, al nord, proper al Tibet. Aquest nom no ens diu res, però si escric Shangri La …. ja és una altra cosa, oi ?

La curiositat m’ha endinsat en un món poc conegut. De fet és un destí pendent que havíem de fer en S. i jo. Ell va viatjar per Yúnnán ara fa més de 10 anys i quan va tornar a casa, només en deia meravelles. A la pared de la meva habitació tinc un parell de relleus de fusta, molt antics, que en S. va trobar en una caseta de Lijiang, una persona gran que venia parts de casa seva per poder continuar vivint una vellesa sense grans maldecaps. Aquests relleus fets a mà escenifiquen moments de la història del país.
Cap indici de saber l’antiquitat.

Poc a poc el cercle dels viatges somniats es va tancant.

Fotografia: Llibre ja en camí.

 


Respon a Victòria Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.