Prendre el te de la tarda – Tetereria al carrer Saragossa
– ACÍ –
Han escollit el millor emplaçament. El carrer de Saragossa (Sant Felip en temps de la monarquía i dictadures) és com el cordó umbilical del barri. Quan enfiles el carrer des de la cruïlla de Rambleta de Prat i Gal.la Placídia, sempre tens la meravellosa visió del pic més alt de la serra de Collcerola, el Tibidabo. Avui més agraït perque van enderrocar una torre metàl.lica amb antenes, encara que el temple no és que sigui una meravella. Però pots seguir veient si l’avió vola, si l’atalaia està en moviment i el verd del bosc. Ara tenim una nova antena construïda per un arquitecte famós. No queda malament. És bonica. N’he vist d’altres en diferents ciutats europees, i he de dir que aquesta és la que més m’agrada.
La casa on va viure l’astrònom Comas i Solà. Davant mateix va viure molts anys el Dr Moisès Broggi, fins que van enderrocar la caseta. Els pares ens explicàven una i una altra història dels tramvíes que circulàven pel carrer, el 17, i per continuar el seu trajecte fins l’Avinguda del Dr Andreu (el pastilletes) passàven per un carrer, avui desaparegut, carrer de Wagner, el carrer dels arbres on va nèixer i va viure en Joan Brossa. La Lola, coneguda com la fulana d’un determinat tramviaire o la Tecla amant del vigilant del barri. Històries …..
Can Barba el marbrista, on llegíes embadalida les lletres i al.legories de les làpides. Torres dels estiuejants de la burgesia de Barcelona. El convent de les monges santjoanistes. L’herbolari, el tintorer, cal Pepet, el carnisser, la cansaladeria Mayol, la papereria Saturno on em deixava els duros per comprar els tebeos, Flash Gordon, Superman, la vaqueria on les pobres vaques no sortíen mai. Els diumenges corríem a comprar nata per esmorzar ! El senyor Salvador, el sabater. De vegades passava l’estona sentada mirant com transformava unes sabates velles en noves i boniques. Sempre tenia feina. La Salvadora i la seva casa tan gran i un jardí esplendorós. De tant en tant ens deixava entrar i jugar o ens convidaba a berenar.
El Marianet, electricista, molt famós per la seva lentitud en els treballs i especialista en el ‘dolce far niente’: Nena, quin dia som avui ? Dijous, contestava jo …. doncs tocat els ous’ .
Quina ràbia, sempre ens feia caure a la galleda …
El grupet d’amigues teníem malnoms per alguns veïns … el grataculs, l’ull de pop, cap de pitu, mig cigró, Lola l’esgarradeta …..
Sí, la Tetereria ha escollit un bon lloc, encara que les botigues d’abans no hi són (l’estorer, sí que hi és i l’estanc), però he de dir que el carrer Saragossa continúa éssent el cordó umbilical del barri i han aparegut noves botigues, petits restaurants molt gratificants i … ai, aquests dos passatges tan i tan peculiars, el de Sant Felip i el de Mulet i que sempre han atorgat un plus a aquest carrer. És una altra Barcelona.
Qui ho havia de dir que on hi havia un forn on feien un molt bon pa de barra, els llonguets, i panets de Viena i pa de tres crostons, pa fet en els forns de carbonet (el proveïdor de carbó era al costat mateix), avui hi ha la Tetereria, on pots prendre el te com cal, res de bossetes, tes de Xina i Japó en un lloc que et fa volar la imaginació o pensant que ets a Àsia.
Però la placidesa i tranquil.litat que respires dona peu a recordar i la memòria viatja i viatja en el temps i encara puc veure al ‘Noi’ el Sant Bernat que es deixa fer totes les maleses del món per els infants que passen pel carrer o entren al bar d’en Quico i la Pepeta a comprar el ví o una gasosa.
És molt recomanable passar la tarda a la Tetereria al carrer de Saragossa, cantonada amb Sant Hermenegild, on havia anat a comprar el pa calent per dinar i sopar, i on avui puc prendre un te deliciós i gaudir d’una estona llarga de placidesa
La fotografía és d’ahir dia 24.01.11 – Carrer de Saragossa des del Passatge Sant Felip.
Oh! i més, oh! Una cua d’oh!
Saps? Ho he vist tot, he seguit el cordó, Roseret! Ara mateix m’hi estic prenent un té. Com que venia de part teva m’han obert la porta abans d’hora. Si vols venir seré allà! 😉
Quin apunt!