Chào ông Viêt Nam

La setmana passada, a Quebec, la UNESCO va declarar Preah Vihear Patrimoni Mundial de la Humanitat. El Ministre d’Afers Exteriors de Tailàndia va ratificar aquesta declaració  (no podia fer altra cosa), i segons el govern del seu país va ‘violar la constitució tailandesa al signar el document’ ja que, malgrat la sentència de La Haya, Tailàndia segueix reclamant la terra que envolta el temple i ara podríen perdre la sobiranía que encara reclamen i que el Tribunal ja va dictar sentència en la seva contra.

El Ministre ha presentat la seva dimissió irrevocable que ha estat acceptada ‘per bé del poble de Tailàndia’.

Hem d’endinsar-nos en el tunel de la història, i sobretot, tenir present la cultura dels països del sudest asiàtic. Però, Preah Vihear és una joia de la cultura Khmer del segle XI; situat en mig de la selva, a dalt de tot d’una muntanya amb un accés difícil desde Cambodja i més fàcil desde Tailàndia. Paga la pena de visitar-lo.

L’any 1904, el regne de Siam i França van acordar establir la frontera entre Siam i la Cochinchine. En aquest mapa acordat, el temple Preah Vihear es troba en terres de Cambodja.

Quan Cambodja va guanyar la seva independència l’any 1954, l’exèrcit de Tailàndia van ocupar immediatament la frontera i la muntanya on està situat el temple. La resposta de Cambodja va ser denunciar-ho al Tribunal Internacional de La Haya.

Posteriorment va començar la terrible guerra civil i el genocidi dels khmers rojos i Preah Vihear va ser l´’ultim bastió’ de la resistència de l’exèrcit genocida fins l’any 1998. Encara avui es poden veure canons.

Tailàndia va construïr tot seguit una carretera asfaltada fins arribar a la zona de la frontera, van netejar la zona de mines ( encara n’hi han, però està ben senyalitzat el camí on no hi ha perill ) i els viatgers que volíen visitar el temple, havíen de demanar un visat de día a la mateixa frontera de Cambodja.  Ja he escrit més amunt, que l’accés desde Cambodja és difícil i costerut, i no hi ha carretera asfaltada. Cal pujar escales d’enormes pedres i el temple està situat en tres nivells fins arribar a una alçada de 1.800 metres. Va ser construït per el mateix rei khmer que va fer construïr Angkor, cent anys després, i està dedicat al Deu Shiva.

Ara, la UNESCO, ha declarat el temple Patrimoni Mundial, i va ser Cambodja que ho va demanar i és a aquest país que li pertany, com tot el seu entorn.

Però Tailàndia no ho accepta encara i sembla que el litigi encara continúa. Els cambodjans es pregunten per què els tailandesos van acceptar el mapa de fronteres consensuat amb França l’any 1904 i només fins l’any 1954 es va produïr l’ocupació de la frontera per part de l’exèrcit. A més hi ha una sentència clara i sense embuts del Tribunal de La Haya,

Penso que ara ja està tot molt clar, i Cambodja podrà gaudir d’uns temples de la cultura khmer importantíssims; Angkor i Preah Vihear. La UNESCO ajudarà de ben segur a la restauració i conservació d’aquests monuments del segle XI.

He trobat diverses fotografíes a la xarxa i recomanaria a tots els viatgers que tinguin com a destí el sudest asiàtic, no deixin de visitar Cambodja i aquests temples de la cultura khmer, Angkor i Preah Vihear.