Chào ông Viêt Nam

Reconec que m’agrada i molt el ví de Porto, i el meu amic Joao ho sap. Quan vé a Barcelona sempre em porta una botella de ví de Porto especial, d’anyada. És un plaer i un moment de felicitat beure una copeta d’aquest ví abans de dinar o sopar.

Porto, és la ciutat que més m’agrada de Portugal. Decadent, barris vells, carrers costeruts i de sobte tot s’obre davant el riu Douro. Una bellesa.
En un petit restaurant recordo un dinar esplèndid ( res de bacallà), corball. En mengen molt a Portugal i és el meu preferit. A més el peixater del barri quan porta corballs, i dels grans, sempre em treu de la part del nas del peix, unes petites peces de nacre. Pots fer-ne un braçalet o un collaret.

El restaurant d’un carrer petit i estret, costerut, era tot just al finestral on es podia veure el Douro. La taula i les cadires no estàven en un lloc gaire segur ni còmode, al mateix carrer, sí el costerut, però el corvall amb patates va ser deliciós, i abans una copeta de vi de Porto.

També vaig tafanejar i molt les botigues i els mercats. Encara tinc a casa tovalloles, plats i llençols comprats en una botiga tipus ‘La Puntual’ . En aquells anys no havía problemes per omplir la maleta i recollir la tarjeta d’embarcament ….

Els taulellets de l’estació de tren és una de les visites obligades, de color blau i una preciositat.
Poca cosa més per visitar; recordo un castell, un parc, però el que més recordo són els barris vells, els carrers estrets, el barri de les prostitutes on veníen els homes de la veïna Galícia a passar-s’ho bé i secretament, encara que en Joao em deia que eren molt conegudes aquestes excursions. Els cafès,  cambrers servicials i una decoració vella, vella, pero plàcida. Prendre un cafè o una copeta de Porto, observar, llegir el diari o un llibre, fer tertúlia amb en Joao. Sempre m’he avergonyit de no saber parlar encara que fos una mica de portuguès; ells en canvi et parlen el castellà sense problemes, o l’anglès, o l’alemany. Sempre he pensat la sort que van tenir quan es van independitzar del Reino de Castilla !!

Van voler modernitzar Porto i no ho sé si ho han aconseguit. En Joao sempre em diu que no, que continúa éssent una ciutat oblidada, de segona categoria, perdedora, però ell se l’estima i jo també. Un dia he d’anar per Sant Joan; és el seu Sant Patró i organitzen unes revetlles divertides i espectaculars i cal regalar una alfàbrega per tenir sort al llarg de l’any.

Dedicat a un amic blocaire que  m’ha fet recordar Porto i espero que les fotografíes li agradin. La de l’apunt, per fer-la cal pujar dalt de tot del pont que travessa el Douro i segons en Joao va ser construït per el mateix senyor Eiffel !!
En l’arxiu un carreró del vell Porto.