Chào ông Viêt Nam

Felícia Fuster (1984 – 2001). Dona, poeta, rebel, viatgera, vanguardista. No fa pas gaire que l’he conegut. Novament ens trobem davant una poeta, una artista, una persona, una dona, a qui no se li ha fet molta justícia. Som un país petit, però que oblida o ignora a molta gent, en tots els àmbits. 
Estic aprenent a llegir Felícia Fuster. Un llenguatge excepcional d’una creativitat molt particular i personal, rebel, avantguardista. En el llibre Obra Poètica – 1984-2001, a cura de Lluïsa Julià, Editorial Proa, em trobo amb cançons, tankes, haikús, sonets, sextines i poemes lliures. Un esclat ric, vitalista, i sobre tot lliure. 

Del seu llibre ESTAIS he escollit uns tankas:

FONDA
Sobreeixidora
tendresa em vessa.
El teu cor? Porta’l,
arrela-me’l per dintre
i deixa que te’l regui.

I TOT
I tot i res.
I tot a la vegada
tibant el cor.
Lliga’m amb una corda
de fer voleiar arpegis.

BREU
Si t’esgarrinxa
l’amor, no juris. Alça’t 
serpent. O estripa’t.
O posa’t una malla
d’estopa, d’esca: crema’t.

TU
Roent. De lluna,
el sol. Bales de nacre
per broma fràgil.
Per aviar, l’aurora.
Bressol, les mans. T’espero.

CRIT
Absolta estranya:
arpelles del telèfon.
No, no contesto.
Em moro. A la finestra,
pardals em ressusciten.

LLUNY
Que amunt s’estira
la teva llunyania.
Tenia gotes
i espurnes per pujar-te.
Descalç, el cor se’m cansa.

Fotografia: Estais – Navegant per la badia de Ha Long, Viêt Nam. Octubre 2009. RG.