Poesia: Avui David Figueres
El títol del llibre d’aquest recull de poesíes, és bonic: Derelictes.
Nau abanadonada que sura a flor d’aigua. (TRAN- Transport)
Restes d’un vaixell naufragat o del que contenia. (HIH Història en general. HIA Arqueologia).
Derelictes és un llibre de poemes que pots trobar en una nau abandonada, al llarg dels anys i que els hem llegit en apunts de’n David i el seu bloc, i ara tenim el guster de poder-los llegir tots junts en una nau que sura en les nostres mans.
En David en sap molt de recitar poesia i acompanyat al sò dolç de la guitarra de Nadim Robert Majure, ens va anar recitant i explicant el perquè i com va escriure els seus poemes.
Com la nau que sura a flor d’aigua sempre té futur i va viatjant, us deixo escrit en aquest post l’última part del darrer poema del llibre; no pas l’últim, perque en David continúa omplint la nau abandonada de mots, i quan arriba a port els recollim i els llegim.
Comprometem-nos a no sucumbir
a la feblesa d’abandonar els somnis,
a plegar-nos davant la hipocresia.
Admetem sense limitacions prèvies
que som estranys l’un per l’altre, i així,
des d’aquesta estranyesa tan visible,
signem damunt aquests versos maldestres
un espai únic de llibertat plena,
on aprenent a mirar-nos als ulls,
reconeguem en mil d’altres esguards
l’amor que mou el món i que l’atura
i fem-ne una festa per sempre més.
Montsant – Ara escric això – pàgina 139 i 140.
Aquest poema el podeu llegir tot sencer en un dels seus apunts del seu bloc escrit per la seva fillola i neboda Montsant, i que va publicar el dia 8 de maig de 2009.
És el poema que clou el llibre.
Fotografia: La mar, la posta de sol, la nau que sura, no pas abandonada.
Badia de Vinh Ha Long. Octubre 2013. RG