Chào ông Viêt Nam

Fotografia: De camí a Puig de Randa – Llucmajor.

L’afectat de diglòssia 
Bartomeu Fiol
(Palma 12.11.1933-08.08.2011)

Una llengua que no es parla
és una morta que hom recorda

com un cendrer curull de cendra
com un celatge que s’enyora
com un arbre que s’acopa
com una veu que no se sent
com un verger que no se cela
com un comerç que no es practica
com una llar deshabitada
com una núvia aperduada
com una pena sanglotada
com una tarda soterrada
com una mort allargassada
com una vida dislocada
com una amor o una retòrica

senzillament mal enfilades. 

de ‘Contribució de bàrbars’ (1980)
Paraula de Poeta. Col.lecció Poemes Essencials, núm. 2 (Palma, Govern de les Illes Balears, 2000) 

He quedat perplexa en llegir aquest article de’n Sebastià Alzamora. I heus ací un resum:

Molta gent en el funeral pel poeta Bartomeu Fiol, però no hi va haver, en canvi cap representant de les màximes institucions d’autogovern de les Balears, ni de Catalunya.
Una solitària excepció: Joan Rotger, en solitari. Ni el PP, ni el PSOE, ni el PSM, ni Esquerra, ni Convergència per les Illes, ni una mostra de condol per part de la Generalitat de Catalunya. Res de res. Zero. Les paraules que li va dedicar Baltasar Porcel com una mena d’epitafi: Si Bartomeu Fiol escriu tot sol, si camina tot sol, en paga les conseqüències igualment tot sol.

Ara: el problema no l’ha tingut ni Fiol, com se suposa, ni tampoc nosaltres, els admiradors de la seva obra magnífica, a l’alçada dels millors poetes europeus del nostre temps. No:  El problema el té tota aquesta casta de politicastres menuts i barats, que fan gala i bandera de la seva llastimosa incultura. Per a ells va el pollastre: Bartomeu Fiol va donar-nos a tots motius per sentir-nos orgullosos de ser mallorquins i de xerrar català: ells només ens en donen per sentir vergonya aliena. És una altra pena haver de perdre el temps amb genteta com aquesta, però quan d’ells ja no se’n canti gall ni gallina, Bartomeu Fiol seguirà tenint lectors que freqüentin, agraïts, la seva poesia, que els ajudarà a viure millor. Amb poemes com aquest:

” Per bé o per mal,
tan fidel al seu amo,
el ca no negocia res
amb ningú. ”