Chào ông Viêt Nam

Impressions de viatges i més coses

Pobles tradicionals – Passat o futur ?

Publicat el 3 de maig de 2007 per rginer

Davant de la crisi econòmica i moral que ha afectat al Viêt Nam després de més de tres dècades de guerra, les noves formes de vida occidentals i el lliure mercat, com també l’entrada a l’OMC, els vietnamites es resisteixen a perdre la seva forma de viure i la seva independència, sobretot en els petits pobles.
Durant secles i secles, la nació vietnamita s’ha organitzat magníficament en grups rurals, tant polítics, com socials i econòmics, i així han pogut sempre combatre l’invasor.
En els pobles, apart la seva estructura administrativa, els seus pobladors s’organitzàven en diferents grups, inclòs el clan familiar, el gremi i el poblat.

‘Les famílies, el poblat, i la nació; aquest conjunt agrupava un bon nombre de pobles i que permetía als seus habitants de viure amb el cultiu de l’arròs i mantenir i cuidar els canals d’aigua i els rius, i així poder defensar la seva terra davant l’invasor, sempre més poderós, com per exemple els Mongols durant el secle XIII. Aquesta resistència ha estat possible sobre la base d’una xarxa molt i molt organitzada entre tots els pobles.

En les nacions on la defensa s’organitzava desde les muralles de les grans ciutats, una vegada vençuts, arribava el desastre militar. A Viêt Nam tot el contrari, cada poble era un veritable bastió.

Avui també podem constatar aquesta organització entre els pobles.
Quan vaig ser de viatge, no vaig poder visitar ni Hoi An, ni Hué, ni Danang; el tifó que va arrasar les Filipines va arribar al centre de Viêt Nam, però abans de la seva arribada, tothom tenia ja informació i ordres d’evacuar els pobles i marxar. Així, entre tots, van evacuar 180.000 persones, i les pèrdues de persones van ser mínimes.
Tornar a recuperar el que van perdre ja és més difícil, però entre tots ho aconsegueixen.

Dins els pobles es poden veures sempre uns edificis singulars i diferents :
Dinh – Casa comunal dedicada al seu Déu particular.
Dén, Mieû, phú – Temple on poden resar als esperits dels seus herois o sants.
Chúa – Pagodes. Per venerar a Buda.
Ván miêu o vàn chí -Altar per venerar a Confuci.
Però son construccions senzilles, gens espectaculars.

Avui també podríem incloure una esglèsia catòlica que trenca totalment amb la configuració d’aquests pobles, però en alguns casos són boniques construccions, d’estil gòtic, i que evidentment van fer construir els francesos.
També podem veure uns edificis molt llampants, de colors groc, blau i vermells, de la religió o pensament cadoista i que només existeix a Viêt Nam. Són una minoria.

Podríem dir que tant Buda com Confuci – el cor i el cervell – han influenciat molt, durant mil.lenis, el caràcter del vietnamita, i crec que han contribuït en un equilibri necessari en tots ells.
Seguirem parlant dels pobles.


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.