Plantes i flors : Pirineus III
Tornem a la sèrie de flors i plantes. Igual que quan camino o passejo per Ciutat sempre m’hi fixo en els balcons i els edificis, a la muntanya, a les valls, als camins, mai deixo de mirar qualsevol flor o planta. I quan vols saber i conèixer el nom, tot té sentit.
Digitalis Purpurea – Del llatí: Digitale = didal (fent referència a la forma de la flor) i Purpurea = purpúria.
DIDALERA o CALÇONS DE GUINEU.
Es coneix com ‘didalera’ per la forma de la flor i la canalla se la posava als dits com a didal per jugar, malgrat és una planta molt tòxica. Conté digitalina i és cardiotònica per autonomàsia: es fa servir en la insuficiència cardíaca i en les alteracions del ritme cardíac. La medicació ha d’ésser controlada pels metges, ja que l’eliminació és relativament lenta i pot provocar una sensibilització diurètica.
Les fulles seques tenen una olor molt agradable que recorda el te. A la Val d’Aran, precisament, és coneguda com a planta metzinosa.
Viu als marges de camins i talussos, en clarianes de boscos humits, de la muntanya mitjana i subalpina dels Pirineus occidentals.
El camí de Beret a Montgarri se’n va fer llarg, molt llarg. Hi han flors i plantes arreu i la meva càmera va treure fum.
Caminar pel bosc …. quin guster !
Ja t’imagino a tu i a la càmera