Chào ông Viêt Nam

M’agrada passejar vora la mar; el ‘rompeolas’; els camins de S’Agaró; de Calella de Palafrugell; les platges d’Empúries i Sant Pere Pescador; de la platja del Ros a S’Arenella a Cadaqués; de la platja del Carregador a Cap i Corp a Alcossebre, el Moll de Pollença i tants d’altres. Aquests díes estic ordenant el meu arxiu de fotografíes. Les que tinc de les nostres platges són velles diapositives, però que a poc a poc podré scanejar i passar-les a l’ordinador.
De moment tinc les fotografíes amb la càmera digital d’aquests últims sis anys.
I recordo amb molt de plaer la passejada de 3.5 kms que vaig fer vora la mar des de la platja de Bondi a la platja de Bronte, passant per Tamarama, a Sydney.
Era diumenge i el centre de la ciutat un desert. Tot caminant per els carrers principals vaig arribar a Circular Quay; el lloc on va nèixer la Ciutat, on es troben el pont i l’edifici de l’òpera i des d’on surten els vaixells que fan les visites o el transport a l’altra banda de la badia.
Veig una parada d’autobús, miro el seu recorregut i pujo al no. 380. Curiosament el trajecte passa per Oxford Street, i sincerament vaig pensar que era a Londres, encara que les cases són petites, de fusta, antigues. Abans barri d’obrers, avui casetes molt buscades i molt cares.
El final de trajecte és Bondi Beach. Una platja molt popular,  on hi va moltíssima gent, sobretot els surfistes, però també és un barri de Sydney. Les ones li donen un paisatge diferent i sobretot els xicots que practiquen el surf. També s’ha de dir que és una platja ‘segura’; no hi han corrents fortes, no s’han vist taurons, ni tampoc meduses assasines, però jo recomano de mirar sempre els cartells, on avisen si hi ha perills.
Vaig veure un camí vora la mar. I ja em teniu caminant aquests 3.5 kilòmetres fins a Bronte. La tarda era esplèndida, de primavera però ja fent-li l’ullet a l’estiu. El mar immens i els racons magnífics. Hi havia una cova on viu un home. Davant de la cova té un silló, cadires, una taula. És un tipus estrany. De tornada a casa, vaig llegir unes setmanes després, que les autoritats van aconseguir fer-lo fora.
Abans d’arribar a Tamarama, hi ha dues pltages petites idíl.liques i el que em va sobtar i agradar, és que al darrera d’aquestes platges et trobes uns espais naturals, verds, arbres on hi han posat petites cabanes, taules, bancs, perque la gent tingui el seu lloc per passar el dia i menjar plegats. A la platja només per prendre el sol, fer surf, nedar o navegar amb una petita barca.
La clàssica trobada d’una família nombrosíssima d’orígen asiàtic ( podrien molt bé ser de l’ètnia h’mong els de la pel.lícula ‘Gran Torino’ ) al voltant d’una de les cabanes i on preparàven el seu sopar ( a les 4 de la tarda … ).
En arribar a Bronte no em va ser difícll trobar la parada de l’autobús i tornar al centre de Sydney.
És un passeig bonic, distret, respires oceà pacífic, lluminós, vegetació, flors i sobretot el benestar de la gent en el seu temps lliure dels diumenges i tan proper a una ciutat cosmopolita i amb mil.lions d’habitants …. però bonica: Sydney.

Us deixo algunes fotografíes d’aquest passeig.